Resultats de la cerca

Començà a jugar al Club Bàsquet Prat i passà després al GER la Seda d’Educación y Descanso L’any 1954 fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà en el segon equip El 1956 s’incorporà al Club Bàsquet Aismalibar de Montcada i Reixac, on romangué fins que el 1964 fitxà de nou pel FC Barcelona, amb el qual jugà tres temporades més Fou trenta-quatre vegades internacional absolut amb Espanya i medalla de plata en els Jocs Mediterranis 1959

Pivot, arribà a Catalunya el 1979 procedent de la Universitat de Kentucky per incorporar-se al Club Bàsquet Mollet La temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona 1980-81 i guanyà la Lliga i la Copa del Rei Posteriorment jugà en l’ACB amb el Club Bàsquet Santa Coloma de Gramenet 1983-85, el Reial Club Deportiu Espanyol 1985-87, on fou el màxim anotador de la Lliga la temporada 1985-86, i el Club Bàsquet Granollers 1988-89

Gairebé desenvolupà la totalitat de la seva carrera al Club Deportivo Mataró, on dirigí l’equip femení que guanyà tres Lligues 1972, 1973, 1974 A mitjan anys setenta fou seleccionador espanyol femení Posteriorment entrenà en categories catalanes i formatives fins a la primera dècada del segle XXI en clubs del Maresme com l’Argentona, el Cabrera, el Mataró femení de primera B 1991-93, l’Associació Esportiva del Centre Catòlic Mataró, la Unió Esportiva Mataró i el Llavaneres

S’inicià en l’arbitratge la temporada 1972-73 i a partir del 1976 fins a la seva retirada el 1999 dirigí partits de la màxima categoria estatal Arbitrà 11 partits de Play off final i dues finals de la Copa del Rei Internacional des del 1981, dirigí la final del Campionat d’Europa del 1997, disputada a Barcelona Ha continuat lligat al món arbitral com a responsable màxim de l’àrea d’àrbitres de la Federación Española de Baloncesto FEB L’any 2010 fou nomenat membre de la Comissió Tècnica de la FIBA

Pivot, s’inicià al collegi la Salle Bonanova i després passà pel juvenil del Reial Club Deportiu Espanyol, el Futbol Club Barcelona 1953-55, l’Aismalíbar de Montcada 1955-56, el Real Madrid 1956-58, el FC Barcelona 1958-61, el Joventut de Badalona 1961-62, el Picadero Jockey Club 1962-66, el Joventut de Badalona 1966-72, el Club Esportiu Mataró 1972-75 i el Breogán de Lugo 1975-76 Aconseguí quatre títols de Lliga amb tres clubs diferents Real Madrid, FC Barcelona i Joventut de Badalona quatre campionats de Copa amb quatre equips diferents Real Madrid, FC Barcelona, Picadero Jockey Club i…

Començà a jugar als Maristes de la seva població natal Posteriorment jugà amb el Sant Joan a les competicions diocesanes i també al CC Badalona L’any 1956 fitxà pel Joventut de Badalona, on jugà fins el 1967, i formant part de l’equip que guanyà la primera lliga del club Posteriorment s’incorporà al CD Mataró 1967-70 i a l’Ademar de Badalona 1970-71 Fou internacional en dues ocasions amb la selecció espanyola Formà part de la junta directiva del Joventut 1982-95

Collaborà als diaris “Informaciones” i “ABC” de Madrid Escriví novelles, obres teatrals i, sobretot, treballs de propaganda antimarxista i antifrancmaçònica Es destaquen Mallorca contra los rojos 1936, 1937, 1939, amb pròleg del Conde Rossi, sobre la defensa de Portocristo, en la qual participà personalment, contra les forces del capità Bayo, Masones Así es la secta Las logias de Palma e Ibiza 1937 i La masonería al desnudo 1939

Portà el títol de marquès de Valbona Sotscap carlí de Barcelona durant la Segona República, en acabar la guerra civil de 1936-39 esdevingué cap regional carlí de Catalunya i més tard vocal de la Junta Nacional Carlista Per discrepàncies amb Manuel Fal Conde, secretari general del partit, se n'apartà i creà, en un aplec carlí a Montserrat abril del 1958, l’anomenada Regencia Nacional y Carlista de Estella

Fou deixeble de NGuillain A Roma 1610-28 treballà a la villa del cardenal Aldobrandini Havent tornat a París, es convertí en un dels escultors més importants de la cort de Lluís XIII Obra seva són les Cariàtides del pavelló del Rellotge , del Louvre, part de la decoració del palau de Maisons i les tombes del cardenal Bérulle Musée du Louvre i Henri de Bourbon, príncep de Condé Chantilly

Deixebla d’À Ferrant i de J Llimona, presentà la seva primera exposició a Barcelona 1932 Havent guanyat a Madrid la beca Conde de Cartagena 1936, anà a París, on rebé lliçons de C Despiau Exposà a Barcelona, Madrid, París, etc El seu estil pot definir-se d’esquematització de l’obra llimoniana Conreà especialment el nu femení i l’escultura religiosa Sant Benet , estació del Via Crucis a Montserrat