Resultats de la cerca
Es mostren 1687 resultats
Olav Duun
Literatura noruega
Escriptor noruec.
En les seves obres dóna una dimensió universal a conflictes i situacions localitzats en ambients rurals, tot utilitzant un llenguatge planer amb nombrosos dialectalismes El seu conjunt de novelles Juvikfolge ‘Els Juvik’, 1919-23 ha estat considerat una epopeia del poble noruec Altres obres seves són Ragnhild 1948 i Menneske of maktene ‘Homes i forces’, 1941
Climent XII
Cristianisme
Nom que prengué Lorenzo Corsini en ésser elegit papa (1730-40).
Fou més aviat neutral en els conflictes de la guerra de Successió polonesa S'enfrontà, però, defensant les prerrogatives eclesiàstiques, a diferents governs europeus, a l’espanyol singularment, per causa de l’expansionisme a Itàlia La ruptura diplomàtica 1736 fou superada pel concordat del 1737 El 1738 condemnà la francmaçoneria Confirmà l’estatut de la Universitat de Cervera 1730
Consell d’Estat
Història
Òrgan consultiu de l’Estat espanyol durant el franquisme, que seguia en importància el govern i el Consell del Regne.
El president era designat pel cap de l’estat, i entre les seves funcions hi havia les d’assessorar en els projectes de llei fonamentals, en els conflictes entre departaments ministerials, i en la concessió d’honors i privilegis Presidit des del 1974 per Antonio M de Oriol y Urquijo, fou suprimit per la Constitució del 1978
Bao Zhao
Literatura xinesa
Poeta xinès.
Participà activament en els conflictes militars i polítics que precediren la caiguda de la breu dinastia Song Liusong Fou mort pels rebels Autor fecund de poesies fu i de poemes rituals escrits per ordre imperial, demostrà un sentit fi de la natura, amb tendència a la malenconia Els seus poemes d’amor eren atribuïts pel poble als esperits nocturns
cònsol
Història
En determinades poblacions catalanes, nom que prenien cadascun dels dos caps d’un ofici o d’una confraria (gremi).
Segons els indrets i les èpoques foren anomenats també caporals, sobreposats, prohoms, majorals, majordoms, clavaris o priors Representaven la corporació davant l’autoritat municipal, feien d’inspectors del treball i de jutges en conflictes interns i integraven el tribunal d’exàmens per tal d’assolir el grau mestre Eren elegits anualment pels mestres de l’ofici o confraria
Metges Internacionals per la Prevenció de la Guerra Nuclear
Medicina
Organització internacional no governamental fundada el 1980 per un grup de metges soviètics i nord-americans amb la finalitat d’alertar de les conseqüències de la guerra nuclear en la salut humana i el medi ambient.
Propugna la supressió de l’armament de destrucció massiva, l’abolició del tràfic d’armes, la resolució no violenta dels conflictes, la inversió de les despeses militars per a cobrir les necessitats alimentàries i sanitàries dels països pobres i la cooperació internacional en qüestions mediambientals És representada en més de 80 països El 1985 rebé el premi Nobel de la pau
comunitat de Sant Egidi
Institució catòlica per al diàleg interreligiós i la pau.
Fundada per Andrea Riccardi el 1968 a Itàlia, el 2000 tenia 20 000 membres Ha intervingut en els intents de resolució de conflictes a Moçambic, Algèria, Kosovo, Guatemala, entre d’altres Rebé el premi Niwano per a la pau 1999 i Premi per la Pau 2000 Des del 1989, hi ha grups de la comunitat de Sant Egidi a Barcelona i a Manresa
Clément Marot
Literatura francesa
Escriptor occità d’expressió francesa.
Fill de Joan Marot, ocupà el càrrec de secretari de Francesc I que el seu pare tenia Víctima dels conflictes religiosos de la seva època, s’hagué d’exiliar a Itàlia, on traduí els Salms Deslligat parcialment del retoricisme anterior, anà vers l’humanisme, però no abandonà del tot la tradició literària medieval Épigrammes, Épîtres, Élégies, Chansons Introduí a França el sonet italià
Artau I Miró de Pallars Sobirà
Història
Tercer comte privatiu de Pallars Sobirà (1049-81), fill de Guillem II i successor (1049) del seu germà Bernat, mort sense fills.
Es casà amb Llúcia de la Marca, germana de la comtessa de Barcelona Almodis, muller de Ramon Berenguer I Sostingué lluites contra els seus veïns Ermengol IV d’Urgell i Ramon IV de Pallars Jussà, cosí seu També tingué conflictes amb l’església d’Urgell, per la qual cosa morí excomunicat el 1081 El succeí el seu fill Artau II
carreter | carretera
Història
Menestral que s’encarregava del transport amb carro o amb carreta.
Els carreters, agremiats o lliures, controlaren, fins al s XIX, una gran part del sistema de comunicacions a les terres planes, i al s XVIII viatjaren regularment entre València i Perpinyà i fins a Madrid i Cadis El 1666 fou constituït, a Barcelona, el gremi de llogaters de mules, que integrava els carreters Sovintejaren els conflictes amb els traginers i amb els mitjans privats de transport
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina