Resultats de la cerca
Es mostren 958 resultats
torre de Picalquers

Escala d’accés al castell de Picalquers d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Història
Casa forta del municipi d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) a la dreta del torrent de Sant Pere Màrtir.
A la dreta del torrent de SantPere Màrtir s’alçava el castell o torre de Picalquers , casa forta que pertangué als Picalquers, els quals la vengueren el 1325 als Terrè a mitjan s XVII passà als Ardena, barons i després comtes de Darnius, i a llurs successors Al costat de ponent hi havia l’església de Sant Jaume, refeta el 1773 En resta només una torre i masia voltada de jardí torre dels Lleons, al centre de la Ciutat Diagonal, convertida modernament en restaurant
àrees olímpiques de Barcelona

Port Olímpic de Barcelona
© Fototeca.cat
Conjunt d’instal·lacions esportives i d’allotjament construïdes en quatre zones de Barcelona amb vistes als jocs de la XXV Olimpíada, celebrats en aquesta ciutat.
Les quatre àrees inclouen l’Anella Olímpica de Montjuïc, que comprèn l’estadi, el Palau Sant Jordi i les piscines Picornell la Vila Olimpica del Poblenou, convertida posteriorment en zona residencial, amb el port olímpic i les residències dels atletes Vila Olímpica de Barcelona la zona de la Diagonal, entorn de les installacions ja existents del Futbol Club Barcelona i del Reial Club de Polo i finalment la Vall d’Hebron, que fou sotmesa a una important remodelació urbanística entorn del Velòdrom d’Horta
Cuthbert Collingwood
Militar
Almirall anglès titulat lord Collingwood
.
Company d’armes de Nelson durant molts anys, en fou successor a Trafalgar 1805, on derrotà l’esquadra francoespanyola i forçà el blocatge El 1808, essent comandant general de l’esquadra anglesa de la Mediterrània, amb base a Maó, acceptà l’armistici que li proposà la Junta Suprema de Mallorca i mantingué el blocatge de l’esquadra francesa de Toló, assegurant així la independència de les Illes durant la guerra del Francès La casa on visqué, prop de Maó, es conserva convertida en hotel
Pruit
Pruit
© Fototeca.cat
Poble
Poble (949 m alt.) del municipi de Rupit i Pruit (Osona), centrat per l’església parroquial de Sant Andreu, esmentada el 1134, que conserva una nau romànica acabada amb un gran cos d’edificació i un campanar del segle XVIII.
El lloc, esmentat ja el 955, pertanyia als antics vescomtes d’Osona i sempre estigué unit al castell i jurisdicció de Rupit en canvi, el poble i parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, creada el 1154 i convertida en sufragània de Sant Andreu al s XIV, era dels vescomtes de Cabrera Formà municipi independent fins el 1978 i comprenia també les grans masies del Bac de Collsacabra i de les Viles, el veïnat de Coll de Pruit, la Devesa i la masia i església de Comajoan
Clarmont d’Alvèrnia
Ciutat
Ciutat de l’Alvèrnia, Occitània, capital del departament de Puèi Domat, França.
És situada al peu del Puèi Domat, a la vall de l’Alier, oberta a l’est sobre la fèrtil plana de la Limanya Aquest emplaçament, en una de les principals rutes que enllacen el nord de França amb el migdia, l’ha convertida en el principal nucli de la França central La ciutat, que a començament del s XX tenia uns 50 000 h, després de la Segona Guerra Mundial havia duplicat la seva població El nucli antic, sobre un turó volcànic, és de carrers estrets i cases de lava negrosa la part moderna s’estén a est i oest cap a l’estació i el sector industrial Centre de la indústria francesa del cautxú…
Sant Martí de Ginestar
Art romànic
Situació Vestigis de l’antiga església parroquial, ara convertida en magatzem ECSA - J Colomé Aquesta església fou l’antic temple parroquial Ara, desafectada i convertida en un magatzem, és situada dins el nucli de la població Mapa 32-18 471 Situació 31TCF012463 La vila de Ginestar és situada a la riba esquerra de l’Ebre, davant mateix de Miravet Hi passa la carretera C-230 Història Es coneix ben poc d’aquesta església, que va pertànyer a l’orde del Temple i després a l’orde de l’Hospital, dins la batllia o comanda de Miravet Els primers esments segurs del lloc de…
Santagaldana
La cala de Santagaldana
© Fototeca.cat
Urbanització
Centre turístic i urbanització de Ciutadella (Menorca), prop de la costa meridional de l’illa, al N de la cala homònima, una de les més resguardades d’aquesta, oberta a la desembocadura del barranc de Santagaldana
o riu d’ Aljandar
.
Pren el nom de l’antic lloc o possessió homònim Les seves qualitats paisatgístiques es troba en una zona boscada i és limitada per alts penya-segats l’han convertida en un notable centre turístic un poblat típic, una urbanització de luxe i tres grans hotels, un dels quals, a tocar de la platja i davant mateix del morro de Llevant del penya-segat, fet amb un menyspreu total de les característiques de l’entorn La platja, a l’esquerra del riu, pertany al terme de Ferreries, a la qual és unida per carretera
Escuderia Lleida
Automobilisme
Entitat automobilística de Lleida.
Creada l’any 1980, es dedica a l’organització de proves, especialment de velocitat sobre terra i de fora d’asfalt Després d’uns anys d’inactivitat, fou refundada l’any 1997 i recuperà l’activitat de suport dels pilots socis de l’entitat i l’organització de curses, algunes de les quals vàlides per al Campionat de Catalunya i d’Espanya de l’especialitat L’any 2002 creà les 4 Hores de Velocitat sobre Terra, convertida en una de les fites més importants d’aquesta pràctica esportiva
Zwickau
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya.
Important centre industrial a la riba del Mulde, en una rica conca hullera, té indústries de l’automòbil, de construcció de tractors i de maquinària en general, químiques, del paper i tèxtils llana i cotó Fundada al s XI, atenyé una gran prosperitat comercial als s XV i XVI Hi tingué inici el moviment anabaptista, per obra dels anomenats profetes de Zwickau Seu episcopal evangèlica, s’hi destaca la Marienkirche, del s XIII convertida en catedral el 1935, que fou refeta en estil gòtic tardà els s XV-XVI
Christophe Plantin
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf flamenc d’origen francès.
Relligador especialista en els marroquins a Anvers des del 1550, passà a impressor 1555 i esdevingué l’editor més erudit del seu temps, famós per les seves edicions de ciències i de clàssics grecs, llatins i hebreus Primer editor del Breviari romà 1568, s’encarregà també de l’edició de la Bíblia Poliglota d'Anvers 1569-73 Amb el seu lema i la seva marca tipogràfica Labore et constantia edità en trenta-quatre anys més de mil cinc-centes obres La seva impremta fou convertida el 1876 en el museu Plantin-Moretus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina