Resultats de la cerca
Es mostren 751 resultats
Giacomo Antonelli
Cristianisme
Cardenal secretari d’estat des del 1848 fins a la seva mort.
Fou president de la Consulta di Stato , des d’on collaborà als plans de reforma i modernització dels estats pontificis i en redactà l’estatut constitucional Preparà la fugida de Pius IX a Gaeta el 1848 Acèrrim defensor de l’absolutisme papal, rebutjà, en nom del papa, la Llei de Garanties, i en el camp religiós fou contrari a la convocatòria del Concili I del Vaticà
Pierre Baour-Lormian
Teatre
Literatura francesa
Poeta i dramaturg francès.
Defensor del classicisme, fou sempre hostil a les noves tendències que propugnava el Romanticisme naixent La seva obra, sense originalitat, consta d’adaptacions d’altres poemes, com la Jérusalem délivrée 1812, de Torquato Tasso, i les Poésies 1801, d’Ossian Escriví també tragèdies — Omasis 1806, Mahomet II 1810—, sàtires contra el Romanticisme, com el diàleg en vers Le classique et le romantique 1825, etc
Giorgio Baglivi
Metge italià.
Fou professor a la Sapienza de Roma i defensor de les teories iatromecàniques Féu estudis complexos sobre la doctrina de les fibres com a origen de les malalties Publicà De Praxi Medica 1696, de sentit gairebé hipocràtic, que ha esdevingut un llibre clàssic de la medicina Fou un dels clínics més eminents del seu temps tingué una gran influència sobre els fisiòlegs que el seguiren
Màxim
Història
Usurpador de l’imperi Romà d’Occident (383-88).
Fill d’una família humil, tingué el comandament de les tropes de Britània, i fou aclamat august pels soldats 383 Combaté, amb èxit, a la Gàllia, i, mort Gracià, fou reconegut per Teodosi Defensor de l’ortodòxia cristiana féu donar mort a Priscillià i els seus seguidors, atacà Valentinià II Teodosi intervingué en la lluita i el derrotà Morí a les mans dels seus soldats
organicisme
Sociologia
Teoria sociològica que estableix una clara analogia entre el funcionament i les lleis que regeixen la societat i les dels éssers vius.
Un gran defensor d’aquesta posició fou HSpencer, el qual no admetia l’evolucionisme en la societat i només aplicava l’analogia societat - ésser viu en un sentit restringit també són organicistes Worms, Lilienfeld, Schäffle, etc La influència d’aquest enfocament disminuí a la fi dels s XIX, però se'n troben clares reminiscències i afinitats en teòrics posteriors com OSpengler i alguns funcionalistes, que en són defensors a ultrança
Frederic Capdevila i Miñano
Història
Militar
Militar.
Destinat a Cuba, ascendí a capità d’infanteria Nomenat defensor de vuit estudiants de medicina acusats d’activitats nacionalistes per un consell de guerra i afusellats a l’Havana el 1871, protestà enèrgicament del fet i es negà a signar la sentència El 1887 fundà una societat de lliures pensadors a Santiago de Cuba Fou enterrat al mausoleu erigit al cementiri de l’Havana en memòria d’aquells patriotes
Hermann Samuel Reimarus
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a Wittenberg i Hamburg, és considerat com el màxim defensor del deisme De caràcter racionalista, el seu deisme uneix causalisme i finalisme i rebutja el sobrenatural Escriví Allgemeine Betrachtungen über die Triebe der Tiere, hauptsächlich über ihren Kunsttrieb ‘Consideracions generals sobre els instints dels animals, especialment sobre llur instint artístic’, 1760 i Apologie oder Schutzschrift für die vernünftigen Verehrer Gottes ‘Apologia o defensa dels adoradors racionals de Déu’, 1862
Joseph Dietzgen
Filosofia
Filòsof alemany.
Partidari de l’empiriocriticisme d’Avenarius i defensor del marxisme en la teoria econòmica i social, la seva filosofia aspira no sols a comprendre el món, sinó sobretot a transformar-lo Entre les seves obres cal esmentar Das Wesen der menschlichen Kopfarbeit ‘La natura del treball intellectual humà’, 1986 i Streifzüge eines Sozialisten in das Gebiet der Erkenntnistheorie ‘Contribució d’un socialista en el camp de la teoria del coneixement’, 1977
Agustí Sardà i Llaveria

Agusti Sarda i Llaveria
© Fototeca.cat
Educació
Història
Pedagog i polític.
Advocat, fou secretari d’EFigueres i destacà com a defensor de causes obreres Republicà, fou diputat a corts el 1873 i senador per Tarragona els anys 1903, 1905, 1907 i 1910 Com a pedagog, fou catedràtic de les escoles normals de Pamplona 1865, Madrid 1898, que dirigí, i de l’escola superior de magisteri 1909 Publicà Estudios pedagógicos 1892 i diverses conferències sobre les Filipines i Puerto Rico
Diego de Ordás
Història
Conqueridor.
Collaborà amb Cortés en la conquesta de Mèxic i fou el seu defensor a la Península El 1530 li fou concedida la conquesta i el poblament de les terres compreses entre el Marañón i la governació dels Welser Veneçuela Fundà San Miguel de Pavía 1531, remuntà l’Orinoco amb l’intent d’arribar a Eldorado, però fou fet presoner a Cubagua Morí durant el retorn a la península Ibèrica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina