Resultats de la cerca

Professor de dibuix a la càtedra d’arquitectura de la Universitat Catòlica de Santiago de Xile, assolí una gran fama com a aquarellista Es dedicà també a la pintura mural església dels passionistes de Los Andes

Fou el representant més qualificat de l’anomenada generació dels preciosistes florentins Autor del Sepulcre del cardenal de Portugal 1461, San Miniato al Monte, Florència, la seva obra cabdal, i de busts, relleus i nombroses madones Mare de Déu de la Llet Basílica de Santa Croce, Florència, el seu estil es caracteritzà per la faiçó extremament acurada de les superfícies, amb resultats quasi pictòrics

És autor dels llibres Musiques d’aujourd’hui 1923, La musique dans le ballet moderne 1943, La Symphonie 1949, Histoire de la musique 1950, Claude Debussy 1957 i Gabriel Fauré 1960 Ha collaborat en nombroses publicacions musicals, especialment a Mercure Musical i Revue Musicale

Treballà en la portalada i en el retaule de la capella de Sant Josep, de la seu de Palma és autor de la imatge de Ramon Llull de l’església de Sant Francesc i del grup de la Pietat de la parròquia de Felanitx

Fou molt anomenat com a pintor de flors i de perspectives Com a gravador, féu el pla de València de Tomàs Vicent Tosca Orellana donà com a propi de Fortea un monument '' en perspectiva abultada ' que hom posava a la seu el dijous sant, fet amb la collaboració de Larraga i d’Hipòlit Rovira Hi ha pintures seves a les capelles de l’església de Sant Martí, a València

Exposà la nova concepció de l’art de Giotto en el Libro dell’Arte final del s XIV, on propugnà que la fantasia del pintor es basés en la natura, el millor model valorà l’art com a activitat lliure i practicable com un fi en si mateix, i marcà, com els clàssics, les proporcions canòniques que hom havia de donar a les representacions del cos humà Fou el primer gran teòric de la concepció moderna de l’art i de l’artista

Intervingué en la polèmica doctrinal sobre els escrits de Maimònides i signà la seva excomunió l’any 1305 És autor d’un comentari místic a les pregàries i d’un de jurídic a les 'Azarot d’ibn Gabirol

S'installà a París 1905, on hagué de comercialitzar el seu art Exposà a la Société Nationale des Beaux Arts 1917 i al Salon d’Automne, entitats de les quals esdevindria sociétaire Retornà el 1927 a Barcelona, on l’Exposició Internacional del 1929 li oferí interessants encàrrecs monumentals Reeixí en les figures petites i esdevingué un excellent retratista Josep Ynglada, Josep Pla, Joan Estelrich, Pompeu Fabra, Xavier Nogués, Ricard Canals, Alexandre Plana Formà part de l’associació Les Arts i els Artistes El seu art classicista amb tocs realistes l’inclou de ple en l’etapa tardana de la…

Són coneguts, sobretot, un Pafnuci suposat autor de la Vida de sant Onofre , del qual havia estat deixeble, i un Pafnuci de Scete, deixeble de Macari, citat per Cassià, del qual hom conserva alguns apotegmes

Deixeble de Plutarc, a qui succeí 431-432 en la direcció de l’escola d’Atenes, tingué Procle per deixeble Féu un comentari crític a quatre llibres de la Metafísica d’Aristòtil, i deixà un comentari sobre Hermògenes