Resultats de la cerca
Es mostren 589 resultats
Elionor de Perellós i de Manresa
Història
Filla gran de Ramon de Perellós i de la segona muller Constança de Manresa.
Amb la seva germana Constança restà sota la tutoria de la mare i de llurs cosins Ramon de Perellós i Ferrer de Marimon i de Manresa 1390 El rei els comprà la castellania de Rodés i, en canvi, els vengué el lloc de Llo en alou Quan els cosins tutors es disposaven a anar a Sardenya amb el rei, aquest nomenà tutor l’altre cosí germà Ponç de Perellós, en lloc d’ells Per vincle del testament patern, Elionor prometé a Ramon de Perellós que, en cas de morir sense fills, li lliuraria els seus dominis de Jóc, Finestret i Saorla, la meitat dels quals tenia pel vescomte de Castellbò, i el delme…
Casa forta de Menola (Pineda de Mar)
Art romànic
Casa forta o domus medieval del terme de Montpalau i del municipi de Pineda, situada en un petit serrat a l’interior del terme i vers el turó de Montpalau El seu nom deriva d’ Amindola o Amigdola , topònim que trobem els anys 984 i 1109 Els seus amos, els aloers i cavallers cognomenats Menola, formen una dinastia ben documentada des del segle XII, que fan donacions al veí priorat de Roca-rossa 1177 i 1214 o bé adquireixen un vuitè del delme de Sant Esteve de Tordera 1279 Ben aviat els trobem vinculats als Cabrera, senyors de Montpalau, al moment d’establir el mercat i la carta de…
Sant Miquèl d’Artòsols (Sant Martin de Les)
Aquesta església era situada a uns 1, 2 km al SE del poble de Sant Martin de Les, a l’indret conegut encara amb el nom d’Artòsols, al fons d’una petita vall drenada pel rec de la Bòrda, afluent de l’Aude Fins al segle XIX en aquesta partida hi hagué un mas anomenat Artòsols, ara en ruïnes, que era el darrer vestigi d’un hàbitat avui completament desaparegut Les ruïnes d’aquesta casa de pagès contenen materials que possiblement provenen de l’església de Sant Miquèl Tanmateix, no resten vestigis visibles d’aquesta església i per aquesta raó el seu emplaçament precís és desconegut La història de…
Castell de Ratera (els Plans de Sió)
Art romànic
Ratera, a ponent de Concabella, apareix documentat per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta que la canònica de Guissona cobrava al terme de Ratera els delmes i les primícies i altres drets En la mateixa acta, la canònica de Guissona va rebre com a dotació, entre altres béns, tot el delme de les possessions i dels homes que tenien Guerau Guitard, la seva esposa Ponça i els seus fills dins els termes dels castells de Gra i Ratera El castell de Ratera estigué inclòs dins el terme del castell de Concabella, del qual fou…
Bremen
Divisió administrativa
Land d’Alemanya.
Format per dos territoris, el que envolta la capital, Bremen, situat a les vores del riu Weser, en terrenys d’origen fluvial, drenat pels rius Weser i els seus afluents, Wümme i Delme, i el que envolta la ciutat de Bremerhaven, que s’estén a la vora dreta de la desembocadura del Weser, sobre terrenys d’acumulació fluviomarina recent, drenats pels rius Geeste i Lune L’activitat econòmica del land és bàsicament la portuària, fet que ha determinat la seva estructura industrial drassanes, maquinària, elaboració de productes alimentaris importats, etc Per altra banda, hi…
Santa Maria de Miravet
Art romànic
Aquesta església és l’antiga parròquia de la vila de Miravet, que fou de patronat de l’orde del Temple i des del 1317 de l’orde de l’Hospital És situada al peu del castell, fora del recinte L’edifici actual, d’estil barroc, fou construït damunt d’un de més antic al segle XVII, amb la collaboració econòmica del castellà d’Amposta Després de la Guerra Civil Espanyola es construí una nova parròquia a la zona baixa del poble Les primeres referències sobre l’església parroquial de Miravet són del segle XII Entre els anys 1153 i 1158 se signaren dues concòrdies entre el bisbe Gaufred d’Avinyó i el…
Sant Llorenç de Peracalç (Gerri de la Sal)
Art romànic
La primera notícia que es coneix del lloc de Peracalç correspon a un document datable entre el 1057 i el 1059, en què el comte de Pallars Sobirà Artau I i la seva muller Llúcia donaren al monestir de Santa Maria de Gerri la parròquia de Petracalce amb la seva església i els alous de Miró Borrell i Ramon Miró que tenien “ in ipso monte de Perella vel de Petracalci ” L’1 de juny de 1071, els marmessors de Ramon Miró —segurament el mateix Ramon Miró del document anterior— donaven a Santa Maria de la Seu els alous que el difunt tenia al terme del monte Perela , al terme del castell de Tella…
Sant Genís de Gavarrós (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Sant Genís de Gavarrós del costat sud-est R Viladés En un dels indrets més elevats del Berguedà s’aixeca aquesta església, antiga parròquia És ben bé a la falda del Puigllançada, en un dels pocs planells que hi ha en aquests entorns Si per la banda de tramuntana la vista és nulla, pel sud hom pot gaudir d’una bona vista atesa la seva altitud Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 10,7 — y 81,7 31 TDG 107817 Per arribar-hi cal agafar la carretera que va de…
Santa Maria de l’Aldea
Art romànic
Santa Maria de l’Aldea Aquesta església, ara santuari, fou la parròquia de l’Aldea fins als anys trenta És situada al S dels dos nuclis principals del poble actual, al costat de la torre del castell i de les cases de l’antic llogaret de l’Aldea El primer esment del lloc de l’Aldea és de l’any 1146 o 1148, en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va concedir a Bernat de Bell-lloc l’almúnia de l’Aldea, al prat de Tortosa El 1160 Bernat de Bell-lloc i la seva muller Adalgarda, amb el consentiment dels seus germans, van donar a Santa Maria de l’Aldea i al seu prevere Joan un solar perquè s…
Sant Martí de Terradelles (Vilademuls)
Art romànic
Cal no confondre la població i l’església de Terradelles amb el lloc de Terratellas o Terrutellas , un dels vilars del terme de Bàscara esmentats en la documentació altmedieval des de l’any 841 fins al 922, on hi hagué l’església de Sant Miquel de Terrades, que és documentada força més tard, des de la primera meitat del segle XII fins al final del segle XIV Ho hem precisat amb detall a l’article sobre les ruïnes de Sant Miquel de Terrades, dins el municipi de Bàscara, a l’Alt Empordà Catalunya Romànica , vol IX, pàg 417 L’esmentada confusió és molt corrent es troba en nombroses obres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina