Resultats de la cerca

Estudià a Solsona i es doctorà en teologia a Roma Nomenat bisbe de Sogorb-Castelló 1951, es destacà per l’ajut als marginats A la postguerra fou, juntament amb el bisbe de Vic, Ramon Masnou, l’única jerarquia dels Països Catalans que defensà la llengua del poble en la litúrgia i en l’ús públic Donà suport a la revista Ressò sobresortí al concili II del Vaticà per les seves intervencions renovadores L’Església davant el Concili 1962 Nomenat, després d’una campanya d’un cert abast popular, arquebisbe de Tarragona 1970, experimentà a la diòcesi una pastoral coordinada i promogué l’…

Estudià filosofia i teologia al seminari major de la diòcesi de Girona 1975-79, i posteriorment a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, per la qual es llicencià el 1981 i es doctorà el 2002 amb la tesi La recepció del Concili Vaticà II en els manuals d’eclesiologia espanyols publicada el 2004 Ordenat sacerdot el 1982, posteriorment ha estat vicari 1984-91 i rector 1991-2019 de diverses parròquies de la diòcesi de Girona, i del 2008 al 2019 fou canonge de la catedral de Girona Dedicat a la docència, fou professor al seminari de Girona 1985-88 i, des d’aquest…

Creació de la nova província Insulae Balearum illes Balears, que s’afegeix a les sis ja existents a la diòcesi

A causa del nomenament del Pare Nozaleda a la diòcesi de València es produeixen un seguit de manifestacions anticlericals al País Valencià

L’adscripció a una diòcesi o institut religiós és una condició essencial per a ésser ordenat de sacerdot, i és anomenada incardinació

Situat a l’esquerra de l’Isàvena, vora el límit amb el poble català de Llaguarres Pertany a la diòcesi de Lleida

Església parroquial del poble, és esmentada també a partir del 1211 Depenia de la diòcesi de Narbona Fou reconstruïda totalment al segle XIX

Fill probable del magnat homònim Fou un dels primers monjos catalans del monestir cistercenc de Valldaura-Ancosa i el quart abat del monestir i primer de filiació catalana Al llarg del seu abadiat la comunitat s’establí definitivament a l’indret de Santes Creus abandonant Valldaura del Vallès Cerdanyola i l’indret d’Espluga d’Ancosa, on no s’arribà a establir per manca d’aigua La installació a Santes Creus, que el monestir posseïa des del 1158, fou molt dificultosa per les qüestions sobre la jurisdicció religiosa del lloc, que pertanyia a l’arquebisbe de Tarragona i al bisbe de Barcelona La…

De la seva estació del ferrocarril de Barcelona a Saragossa derivava, fins fa poc, una branca a Barbastre Pertany a la diòcesi de Lleida

Assistí al Concili de Thusi, a la diòcesi de Toul 860, i al de Troyes 878 El 885, a Narbona, consagrà l’arquebisbe Teodard