Resultats de la cerca

Soci fundador, el 1919, del Centre Excursionista de Sabadell, entitat de la qual fou el primer president fins el 1924 i vicepresident entre el 1940 i el 1959 El 1935, durant una estada als Alps austríacs, ascendí el pic del Hoher Dachstein Entre el 1959 i el 1967 presidí el Centre Excursionista de Catalunya CEC, i collaborà en el llibre Montaña Anales del Centro Excursionista de Cataluña 1939-1945 L’any 1970 tingué un paper important en la creació de la Unió Excursionista de Sabadell UES, fruit de la fusió de les tres entitats excursionistes existents aleshores a la seva ciutat natal El 1976…

Gran impulsor del corfbol a Catalunya, des del 1982 presidí l’Associació Catalana per a la Promoció i Pràctica del Korfbal, primera associació d’aquest esport a Catalunya Posteriorment fou el primer president de la Federació Catalana de Corfbol 2004-07 i n’aconseguí l’ingrés com a membre de ple dret a la Federació Internacional de Corfbol 2005 L’any 2006 li fou concedida la insígnia Premi President Companys

Fou vocal de la junta directiva del Reial Club de Polo de Barcelona i, posteriorment, membre del seu comitè executiu L’any 2003 fou elegit vicepresident de la federació espanyola El 2004 s’incorporà com a vicepresident primer de la federació catalana i al novembre del 2005 en fou elegit president

Especialitzat en la modalitat d’aigua dolça, desenvolupà la seva activitat a la Societat de Pesca Esportiva Fluvial i Marítima de l’Hospitalet de Llobregat, de la qual fou president Entre diferents càrrecs federatius, destacà com a delegat d’aigua dolça de la federació catalana i com a membre de la comissió delegada de la federació espanyola Aconseguí dues medalles d’or individuals als Campionats d’Espanya celebrats al Llobregat 1989, 1990 Amb la selecció catalana fou medalla d’or 1992 i medalla d’argent 1991 als Campionats d’Espanya Amb el seu club guanyà també la medalla d’or al Campionat d…

Fou el tercer president de la història del FC Barcelona A diferència dels seus antecessors, no havia participat en la fundació del club i no havia estat ni era jugador Ocupà el càrrec entre el 5 de setembre de 1902 i el 17 de setembre de 1903 Durant el seu mandat el Barça es retirà de la Copa Macaya i creà la Copa Barcelona, torneig que guanyà en la seva única edició i que donà pas al Campionat de Catalunya Introduí el rugbi com a nova modalitat dins el club Fou un dels impulsors de l’Associació de Clubs de Foot-ball, futura Federació Catalana de Clubs

Presidí la Federació Catalana d’Escacs 1991-2000 i també, durant molts anys, el Club d’Escacs Terrassa

Jugà amb el FC Barcelona 1907-11 Jugava de mig volant i disputà 78 partits Guanyà una Copa d’Espanya 1910, la primera en la història del club, tres Campionats de Catalunya 1909, 1910, 1911 i dues Copes dels Pirineus Fou secretari de la junta directiva del club entre el novembre del 1908 i el desembre del 1909, amb Vicenç Reig de president

Assumí la presidència del Club Deportiu Espanya Industrial a mitjan anys cinquanta La temporada 1955-56, per poder disputar la promoció d’ascens a primera divisió, modificà els estatuts del club, es desvinculà de la seva relació d’equip filial del Futbol Club Barcelona i canvià el nom del club per Club Deportiu Comtal L’equip jugà la temporada 1956-57 a primera divisió, però baixà a la següent Tot i la desvinculació amb el FC Barcelona, molts dels seus jugadors passaren per les files del Club Deportiu Comtal

President del Centre d’Esports Sabadell durant sis temporades, dividides en dues etapes 1983-87 i 1991-93 Durant el primer període, la temporada 1985-86, l’equip vallesà aconseguí ascendir a primera divisió Tornà a la presidència la temporada 1991-92, però l’abandonà el 1993

Resident a Catalunya, regentà un club de taekwondo a Mollerussa Posteriorment, els anys noranta, accedí al càrrec de vocal de la junta directiva de la Federació Catalana de Taekwondo, lloc que ocupà durant gairebé quinze anys