Resultats de la cerca
Es mostren 1053 resultats
boca
Música
Obertura dels instruments aeròfons de la família de les flautes per on entra l’aire en el tub.
La boca bisellada correspon a la flauta dolça i instruments semblants flabiol, tubs d’orgue, mentre que la boca lateral és pròpia de la flauta travessera
holòtrics
Zoologia
Subclasse de ciliats amb la membrana recoberta de cilis iguals i uniformement repartits, i els cilis peristomàtics reduïts.
Inclou diversos ordres i famílies, amb nombrosíssimes espècies d’aigua dolça i marines, la majoria de vida lliure, entre les quals es destaquen Paramecium, Didinium, Colpoda i Nassula
edogonials
Botànica
Ordre de clorofícies pluricel·lulars i filiformes.
Llurs cèllules són uninucleades, presenten un plast parietal perforat i amb molts pirenoides, i es divideixen intercalarment La reproducció sexual és per oogàmia Són pròpies d’aigua dolça
glucina
Química
Sal sòdica de l’àcid aminotriazinsulfònic.
És un sòlid de color bru, soluble en aigua calenta i en alcohol És emprada com a edulcorant artificial, ja que és 100 vegades més dolça que la sacarosa
hidroïdeus
Zoologia
Subclasse de cnidaris de la classe dels hidrozous generalment colonials i amb alternança de generacions entre pòlips i meduses en llur cicle biològic (l’hidra n’és una excepció).
Les colònies, sovint molt ramificades, són freqüents a totes les mars també hi ha espècies d’aigua dolça Es divideixen en dos ordres el dels gimnoblasts i el dels caliptoblasts
vèliger
Biologia
Dit del tipus de larva pròpia de la majoria dels lamel·libranquis i gastròpodes marins i possiblement dels monoplacòfors, semblant a la trocòfora, que neda amb l’ajut d’una corona de cilis vibràtils implantada vora l’àrea superior en un vorell lobulat.
Pot presentar un esbós de closca En les formes terrestres o d’aigua dolça dels gastròpodes no hi ha vèliger, bé que alguns estadis embrionaris tenen una estructura molt semblant
ostracodes
Carcinologia
Subclasse de crustacis que atenyen com a màxim 2,3 mm, tenen closca bivalva que cobreix tot el cos i presenta un lligament dorsal elàstic; llur cos és comprimit, sense segmentacions, té com a màxim tres parells d’apèndixs toràcics i la respiració és cutània.
Els sexes generalment són separats, però en alguns casos hi ha partenogènesi Són omnívors i hi ha espècies pelàgiques i espècies bentòniques, tant d’aigua salada com d’aigua dolça
sincàrides
Carcinologia
Superordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis caracteritzats pel fet de tenir el cos allargat i sense closca calcària, amb el primer somita toràcic soldat al cap, amb els ulls —si en tenen— sèssils o pedunculats, i antenes i antènules bífides.
Comprèn un sol ordre, el dels anaspidacis, amb organismes propis d’aigua dolça, com l'anàspid, que habita a Tasmània, i cavernícoles, com Bathynella sp i Parabathynella fagei , que habita a Mallorca
cumquat
Botànica
Agronomia
Fruit del cumquat.
De forma ovoidal, d'uns 5 cm de llarg, pell dolça i porosa de color ataronjat o vermellós, i polpa una mica àcida, que es pot consumir fresc i en confitures o salses
Sant Feliu de Pallerols
Art romànic
Una de les primeres referències instrumentals que hom té de la parròquia de Sant Feliu de Pallerols data de l’any 1184, amb motiu del testament que Dolça, senyora de la vall i el castell d’Hostoles, atorgà el dia 17 de setembre del susdit any En l’acta testamentària és consignat que Dolça tenia en aquesta parròquia dos masos, els quals havien estat donats en altre temps a la seva filla Ermessenda pel seu pare Miró, però que ella havia tornat a la seva mare perquè en fes d’ells la seva voluntat “ …Ego predicta Dulcia habeo duos mansos et scilicet de Longa folia et de…