Resultats de la cerca
Es mostren 1565 resultats
Maria I de Borgonya
Història
Duquessa titular de Borgonya, duquessa de Brabant i Limburg i comtessa de Borgonya i Flandes (1477-82), filla de Carles I el Temerari.
Les guerres que sostingué el seu pare amb Lluís XI de França feren que aquest annexés als seus dominis la Borgonya pròpiament dita, l’Artois i la Picardia En aquesta situació de debilitat degué concedir els privilegis reclamats per la burgesia de les viles dels Països Baixos 1477 Casada amb l’emperador Maximilià I, fou la mare de Felip el Bell, pare de Carles V
Castell d’Alendo (Farrera)
Art romànic
Documentat a la segona meitat del segle XI, formà part dels dominis dels Vallferrera Abans del 1086, n’era el senyor Ficapal de Vallferrera, el qual establí un conveni amb els seus germans Tedball i Guillem Vers el 1097, el castell passà a mans de Tedball Guitard de Vallferrera, qui l’infeudà al seu nebot, fill de Ficapal, el qual havia hagut d’abandonar el comtat
Sant Miquel de Sant Feliu d’Avall
Art romànic
Apareix consignada en un document de l’any 941 en el qual Ansemun, senyor de Cameles, i la seva esposa Quíxol es venen els seus nombrosos dominis, entre els quals l’alou de Sant Feliu, amb les esglésies fundades en honor de santa Maria i sant Miquel Aquesta església de Sant Miquel es correspondria amb la que existia encara al segle XVIII dins el cementiri de Sant Feliu d’Avall
Ernest August III de Hannover
Història
Rei titular de Hannover des del 1878.
Duc de Cumberland 1878 i de Brunsvic 1884-85 En morir el seu pare, Jordi V 1878, reclamà sense èxit els dominis paterns, incorporats a Prússia el 1866 el ducat de Brunsvic, reivindicat el 1884, fou ocupat també per Prússia el 1885 El 1913 cedí els drets al seu fill Ernest August IV 1887- 1953, casat amb Victòria Lluïsa, filla de l’emperador Guillem II, el qual li lliurà Brunsvic
regne de Wessex
Història
Un dels territoris de l’Anglaterra anglosaxona, els reis del qual arribaren a assolir la sobirania damunt tot el país.
Sembla que el fundador fou el rei Cerdic ell i el seu fill o net Cynric I s’establiren al Hampshire vers el 495, i esdevingueren reis el 500 o el 519 El 530 conqueriren l’illa de Wight, i llurs successors anaren ampliant els dominis, principalment el fill de Cynric, Ceawlim Cynegils I, que acceptà el cristianisme el 635, fou succeït pel seu fill Cwichelm I, i aquest pel seu, Cenwalh I, que sofriren algunes pèrdues, recuperades per Ceadwalla Cynewulf I amplià més els dominis, però hagué de fer-se vassall del rei de Mèrcia Aquest vassallatge durà fins al regnat 802-…
divisa
Heràldica
Figura emblemàtica amb una sentència o lema concís que l’explica, usada especialment per a expressar el designi de la persona que l’adopta o un concepte determinat.
És collocada en la bordura, al cap o a la punta de l’escut Hom parla de divisa perfecta collocada generalment damunt el casc, la corona o el pavelló si és composta de cos figura emblemàtica i ànima llegenda Per exemple, la divisa dels reis d’Espanya té un sol per cos, i per ànima ' A solis ortu usque ad occasum ', per a indicar que el sol sempre tocava en llurs dominis
Maximilià I de Baviera

Maximilià I de Baviera retratat per Joachim von Sandrart (1643)
DP
Història
Duc (1597-1623) i elector de Baviera (1623-51).
Organitzà la Lliga Catòlica 1609, i derrotà Frederic V del Palatinat Muntanya Blanca, 1620, fet que li permeté d’annexar el Palatinat als seus dominis 1622 i de rebre de l’emperador Ferran II la dignitat electoral de Baviera 1623 Segons les alternatives de la guerra dels Trenta Anys, prestà suport a Wallenstein o l’hi negà Signà el tractat d’Ulm amb França i Suècia 1647, antecedent del de Westfàlia 1648
Lluís X de França
Història
Rei de França (1314-16) i de Navarra (Lluís I) (1305-16).
Fill de Felip el Bell i de Joana de Navarra, en morir la seva mare fou proclamat rei de Navarra Hagué de fer cara a la forta reacció feudal, dirigida pel seu oncle Carles de Valois Expulsà els mercaders jueus i llombards i forçà els serfs dels seus dominis a comprar llur llibertat El 1305 es casà amb Margarida de Borgonya, la qual repudià el 1314, per adulteri, i més tard la féu estrangular 1315
Castell de Puimanyons (la Pobla de Segur)
Art romànic
L’antic agregat de Puimanyons posseïa un castell del qual no ens han arribat vestigis El castell de Puigmanyons “ ipso castro de Puigmangones ” fou definit, al costat dels castells de Reguard, Toralla, Tendrui, Erill i altres, pel comte Artau I de Pallars Sobirà al comte Ramon V de Pallars Jussà els anys 1066 i 1072 Al segle XVII Puimanyons formava part dels dominis del ducs de Cardona, marquesos de Pallars i vescomtes de Vilamur
Castell de Terrassa (Foradada)
Art romànic
Fortalesa que centrava la vall homònima, que incloïa també Vacamorta i Trulles, lligada a la senyoria dels Lierp-Benavent L’any 1150 es va signar convinença entre Arnau de Sanaüja, membre del llinatge dels Benavent, i Roger de Montanyana, per la qual aquest va acaptar en feu el castell de Terrassa i de Vacamorta, amb la tercera part dels dominis senyorials i els respectius cavallers, en canvi de retre jurament de fidelitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina