Resultats de la cerca

Els seus membres més destacats foren Louis Terrenoire, secretari general, Jacques Soustelle, André Malraux i René Capitant Triomfà en les eleccions municipals d’octubre d’aquell mateix any 38% dels vots, i en les legislatives del 1951 obtingué 121 diputats L’any següent, l’actitud de De Gaulle provocà la primera escissió de 32 diputats, que formaren 1952 l’Action Républicaine et Sociale El 1953 De Gaulle deixà en llibertat els restants, que s’agruparen en la Union des Républicains d’Action Sociale URAS i els Républicains Sociaux RS, que més tard 1958, amb l’accés al poder de De Gaulle,…

Jesuïta el 1687, fou ordenat de sacerdot 1700 Des del 1702 es dedicà a la redacció dels Acta Sanctorum , obra de la qual esdevingué director el 1723 Mantingué una activa i erudita correspondència amb el lullista mallorquí Jaume Costurer publicada el 1915 De la seva producció cal destacar els Acta beati Raymundi Lullii 1707 destinats als Acta Sanctorum , els Tractatus praeliminares de patriarchis alexandrinis 1707 i sobretot el Martyrologium Usuardi monachi 1715-17

Marquès de Felino Al servei de Felip V a Espanya 1730-48, fou nomenat ministre dels Borbó del ducat de Parma 1748-71 Partidari del despotisme illustrat, impulsà una política de reformes polítiques i socials, expulsà els jesuïtes del ducat 1767 i difongué les idees de la Illustració

Es féu remarcar al setge de La Rochelle 1628 per la invenció d’unes màquines que obstruïen les defenses dels assetjats, fet que li valgué l’estima de Richelieu Fou cap de l’estat major del príncep de Condé a la campanya del Rosselló del 1637 Richelieu el delegà per negociar l’ajut militar francès a la generalitat de Catalunya contra Felip IV de Castella agost del 1640 alhora actuà com a agent impulsor de la revolta catalana Pel setembre celebrà una conferència oficial amb Ramon de Guimerà i Francesc de Vilaplana, a Ceret al cap de poc entrà solemnement a Barcelona, on, amb nous poders, pogué…

És autor de Stryd ‘Lluita’, 1935 i de Vreemde liefde ‘Amor estrany’, 1937 La seva obra reflecteix les contradiccions de la vida sud-africana Skermutseling en Skote, 'Escaramusses i trets’, 1943

Ocupà la càtedra de fisiologia a Berlín 1858, i des del 1867 fou secretari perpetu de la Deutsche Akademie der Wissenschaften Juntament amb Hermann von Helmholtz, Carl Ludwig i Ernst von Brücke constituïren un programa de biofísica que intentava de reduir l’estudi de la fisiologia a l’aplicació dels coneixements físics i químics sobre el cos humà Efectuà importants estudis sobre l’activitat elèctrica als nervis i músculs, i és autor d' Untersuchungen über tierische Elektricität ‘Recerques sobre l’electricitat animal’, 1848, text que inaugurà la moderna electrofisiologia científica…

Degà de la facultat de lletres de Clarmont d’Alvèrnia De vegades superficial i amb mentalitat oficialista, tingué, però, el mèrit d’haver encetat temes inèdits d’història institucional La Junte Supérieure de Catalogne , 1910 Le Conseil de Castille au XVIIIe siècle , 1902 L’Espagne de l’Ancien Régime , edició ampliada, 1925-28 A més de nombrosos articles sobre arxivística, història eclesiàstica i de l’art i la literatura, cal assenyalar, també, les obres Don Carlos d’Aragon, prince de Viane 1889, Barcelone et les grands sanctuaires catalans 1910, La Catalogne de 1808 à 1812 1911…

Conegut també amb el nom llatinitzat de Cartesius , és considerat generalment com el pare de la filosofia moderna Fill d’un conseller del parlament de Bretanya, fou educat al collegi dels jesuïtes de La Flèche, i es llicencià en dret a Poitiers Desitjós de conèixer “el llibre del món”, el 1618 començà un llarg període de viatges, primerament com a soldat i després com a particular Per assegurar-se una vida tranquilla de meditació i estudi, el 1628 es retirà a Holanda, on romangué més de vint anys, fins que, acceptant la invitació de la reina Cristina de Suècia, es traslladà a Estocolm, on…

Pierre-Simon Laplace publica Exposition du système du monde, on exposa la seva teoria sobre l’origen del sistema solar

Es donà a conèixer amb la publicació de novelles de fulletó i obtingué èxits, sobretot amb la creació del personatge aventurer Rocambole Les exploits de Rocambole , 1859 La vérité sur Rocambole , 1867, etc