Resultats de la cerca
Es mostren 1461 resultats
bisbe
bisbe Consagració episcopal de sant Agustí de l’anomenat Retaule dels Blanquers (s XV) de Jaume Huguet
© Fototeca.cat
Cristianisme
Clergue que ha rebut l’ordenació episcopal, considerada plenitud del sagrament de l’orde per l’Església catòlica, les esglésies orientals no catòliques, l’església veterocatòlica, les esglésies episcopalianes i per molts adherents de la comunió anglicana.
En canvi, no semblen donar-li valor dogmàtic altres comunitats cristianes que han conservat o reintroduït la figura del bisbe, com és ara les esglésies d’Escandinàvia i, darrerament, l’església luterana d’Alemanya Generalment té a càrrec seu la cura espiritual i el govern eclesiàstic d’una diòcesi La seva missió en l’Església és de continuar el servei pastoral dels dotze apòstols fins a la fi dels temps No és clar el sentit que el Nou Testament dóna a la paraula epískopos, i fins sembla que les comunitats primitives presentaven models diversos de direcció les esglésies paulines, un conjunt o…
Nicolau II
Cristianisme
Nom que adoptà Gerard de Borgonya en esdevenir papa (1059-61).
Partidari de la reforma, convocà el concili II del Laterà, on foren dictades normes sobre l’elecció pontifícia Per equilibrar la pressió germànica s’inclinà pels prínceps normands, Robert de Guiscardo i Ricard d’Aversa Ratificà les anteriors condemnacions de Berenguer de Tours en relació amb l’eucaristia
Guillem Berenguer
Cristianisme
Bisbe electe de Vic (1100-01).
Era canonge de Barcelona Fou elegit bisbe de Vic per una part del capítol, en morir l’arquebisbe Berenguer Sunifred de Lluçà Anà a Roma per fer confirmar la seva elecció, però fou refusat i se n'anà a les croades el 1112 vivia encara, a Antioquia Síria
postulador
Dret canònic
Cadascun dels capitulars que postulen a l’autoritat eclesiàstica la dispensa per a una elecció de prelat.
democràcia

El Bill of Rights (1869)
Política
Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l’elecció dels governants.
El terme democràcia δημοκρατία aparegué a la Grècia antiga, i designava una concepció política defensada per un partit, més que no pas un tipus determinat d’organització de l’estat En la classificació de formes de govern d’Aristòtil hom li donà el sentit de govern dinàmic del poble utilitzant l’expressió democràcia , equivalent a allò que hom anomena actualment demagògia Aquest sistema no féu fortuna a Roma com a forma de govern, bé que l’obra d’alguns pensadors i juristes i les revoltes dels esclaus contribuïren a generalitzar el concepte d’igualtat entre els homes Tot i que el cristianisme…
tranquil·litzant
Farmàcia
Medicament emprat en el tractament de les psicosis i neurosis que produeix tranquil·litat emocional i relaxació, sense produir hipnosis ni sedació important.
Els tranquillitzants poden ésser majors , utilitzats com a terapèutics de les psicosis greus, i menors , emprats com a drogues d’elecció en les neurosis i especialment en els estats d’ansietat Són tranquillitzants majors els derivats de la rauvòlfia i de la fenotiazina, i menors, alguns derivats del difenilmetà i alcanodiols
Frederic III de Saxònia
Història
Elector i duc de Saxònia (1486-1525).
Fill de l’elector Ernest I Elegit vicari imperial a la mort de l’emperador Maximilià I, refusà 1519 la seva candidatura, la qual cosa afavorí l’elecció de Carles V Protegí Luter, professor de la universitat que ell havia fundat 1502 a Wittenberg, i li donà refugi a Wartburg
Pasqual III
Història
Nom adoptat per l’antipapa Guido da Crema (1164-68).
Partidari de l’emperador Frederic I Barba-roja, a la mort d’Adrià IV 1159 cooperà a l’elecció de l’antipapa Víctor IV , després de la mort del qual el representant imperial Reinald de Dassel el féu elegir papa Canonitzà Carlemany a Aquisgrà 1166 i coronà a Roma l’emperadriu Beatriu 1167
Zemskij Sobor
Història
Assemblea consultiva russa (‘Assemblea de la terra’) dels s. XVI i XVII.
Presidida pel tsar i integrada per autoritats eclesiàstiques, el consell dels boiars, membres de les classes populars i homes lliures de les ciutats, fou convocada sovint en temps d’Ivan IV, intervigué en l’elecció de Borís Godunov i fou novament activa sota Miquel III, però perdé importància a partir del 1622
mètode de projectes
Educació
Mètode d’ensenyament basat en el coneixement globalitzat i relacional, en substitució de la compartimentació tradicional en matèries del coneixement i de l’ensenyament.
Cada projecte es pot crear a partir d’una situació problemàtica, d’un concepte, etc, amb l’objectiu de trobar-ne la solució En aquest procés d’aprenentatge es distingeixen diverses fases l’elecció del tema o situació, la recerca d’informació de possibles solucions i les conclusions o resolució de les qüestions plantejades
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina