Resultats de la cerca
Es mostren 512 resultats
La vaca cega

La vaca cega, manuscrit de Joan Maragall
Poema de Joan Maragall publicat a Poesies (1895).
Desenvolupament enciclopèdic És un dels més coneguts i populars Amb una gran contenció descriptiva explica els moviments d’una vaca, cega d’un cop de roc d’un vailet de can Covilar de Sant Joan de les Abadesses Ripollès Gairebé la personifica, i li dona un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un clima d’elements morals i lírics Ha estat repetidament traduïda al castellà, primer per Unamuno Poema de La vaca cega Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola És cega D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un…
Regiment Pirinenc Número 1 de Catalunya
Militar
Nom que rebé, des del novembre del 1936, la unitat militar sorgida de les Milícies Alpines.
Formades espontàniament en iniciar-se la guerra civil de 1936-39 per membres de grups del món esportiu, com la Unió Excursionista de Catalunya, els Boy Scouts de Catalunya, i d’Entitats com l’Ateneu Enciclopèdic Popular, el CADCI, el grup Rafael de Casanova, Palestra, el FNEC i alguns membres d’Estat Català i de Nosaltres Sols Les Milícies Alpines s’oferiren al Comitè de Milícies Antifeixistes per cobrir el front nord d’Aragó agost del 1936, difícil per la seva muntanyositat, i foren posades a les ordres de l’oficial de complement Josep MBenet i de Caparà amb el grau de comandant i del capità…
Pere Daura i Garcia
Pintura
Pintor.
Súbdit nord-americà Deixeble —a l’escola de Llotja— de José Ruiz Blasco S'inicià com a escenògraf amb Joaquim Jiménez i Solà i Josep Calvo completà la seva formació a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Residí a París 1914-18 Relacionat a Barcelona amb l’Agrupació d’Artistes Catalans, el 1920 tornà a París, on es casà amb la pintora virginiana Louise Blair 1928 i formà el grup Cercle et Carré 1929-30 juntament amb el pintor uruguaià Joaquim Torres-Garcia i Michel Seuphor Des del 1930 residí a Occitània, a Sant Circ Carcí, sense perdre contacte amb Catalunya fou premiat al concurs de…
Ramon Larruy i Arnal
Boxa
Boxador.
Participà en combats clandestins d’aquest esport i en promogué la legalització Fou deixeble del púgil nord-americà Tony Berton El 1909 fundà la secció de boxa de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on també exercí de preparador 1914-22 i ocupà diversos càrrecs directius El 1913 participà en el primer combat de boxa oficial celebrat a Barcelona, on derrotà el púgil Puig Amatller per abandó Participà en una dotzena de combats com a amateur en la categoria de pes ploma, fins que es retirà el 1920 Després organitzà vetllades pugilístiques, participà en la fundació de la Federació…
,
Francesc Carreras i Candi
Literatura catalana
Historiador.
Es llicencià en dret a Barcelona 1882 Fou president de la Joventut Conservadora 1890 i regidor de l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista 1891-1922, des d’on impulsà la publicació de documents inèdits de l’Arxiu Municipal Fou professor d’història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans 1903-05 i a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, intervingué en els tres primers congressos d’història de la corona d’Aragó i publicà un gran nombre de monografies i articles, erudits o divulgatius, a redós de l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou president 1918-31 1934-37, al “…
Antic Roca
Literatura
Gramàtica
Humanista, editor i professor universitari.
Vida i obra El 1555 es graduà en arts i filosofia a la Universitat de Barcelona, de la qual era el 1557 ja mestre collegiat Fou catedràtic d’arts i de filosofia a l’Estudi General de Barcelona 1558-63, 1568-69 i 1574-83, després estudià matemàtiques i medicina Fou traductor de la primera obra de comptabilitat per partida doble impresa a la Península Barcelona 1565, a banda d’autor d’obres didàctiques de filosofia —especialment filosofia aristotèlica— i aritmètica, algunes dedicades a JC Calvet d’Estrella Publicà, a més, diverses obres didàctiques Georgii Trapezuntii Dialectica 1561,…
,
Xavier Coma i Sanpere
Disseny i arts gràfiques
Crític i especialista en còmics, més conegut per Javier Coma
Després de llicenciar-se en dret es dedicà fins els anys vuitanta a la creació publicitària, que compaginà amb collaboracions en publicacions com Tele-expres , El Viejo Topo , Camp de l’Arpa , Fotogramas o Totem , en les quals s’ocupà de temàtiques com el jazz i l’anomenada cultura de masses cinema, novella negra i, sobretot, el còmic, gènere al qual dotà d’una historiografia abans inexistent a Espanya Publicà una cinquantena de llibres, entre d’altres, Los cómics Un arte del siglo XX 1978, Del gato Félix al gato Fritz 1979, La novela negra 1980, Y nos fuimos a hacer viñetas 1981, Luces y…
Joan Porqueras i Fàbregas
Economia
Història
Política
Economista i polític.
Fill d’un taverner, estudià tenidoria de llibres Ferit durant els fets de la Setmana Tràgica, anà a l’Argentina De nou a Barcelona treballà primer de taverner i després en diverses ocupacions venedor d’automòbils, empleat de banca, organitzador del Centre Internacional d’Intercanvi a Barcelona, etc Participà en les eleccions municipals del 1931 com a candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya Des d’aquest mateix any fou membre del Sindicat de Professions Liberals de la CNT Fundà, a redós de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, l’Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya, on…
Ambrosi Carrion i Juan
Ambrosi Carrion i Juan
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg, poeta i novel·lista.
Es doctorà en filosofia i lletres, i el 1911 estrenà la seva primera tragèdia, Tribut al mar , seguida d' Epitalami 1912 adaptada per a òpera el 1936, El fill de Crist 1912, Periandre 1913, La núvia verge 1915, Clitemnestra 1916 etc influït de primer per Hauptmann i D’Annunzio, evolucionà cap a una sobrietat d’arrel hellènica Periandre i Clitemnestra foren publicades en català però estrenades en castellà per exigències empresarials Adaptà a l’escena catalana obres d’Èsquil, Goldoni, Shakespeare i Musset, i escriví Cap de flames 1918, La miraculosa 1920, El fogueral 1925, Niobe 1928, L’…
,
Llibre de memòries del convent de Santa Clara de Perpinyà
Historiografia catalana
Crònica manuscrita inèdita, escrita per diverses mans entre l’inici del s. XVII i mitjan s. XIX, que es conserva a l’arxiu del reial monestir de Santa Clara de la Passió de Perpinyà, al Rosselló, una de les fundacions monàstiques més antigues de Catalunya.
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica és interessant no tan sols perquè ressegueix la vida interna de la comunitat, sinó també perquè testimonia moltes de les vicissituds històriques, socials i polítiques que sacsejaren el Rosselló durant aquell llarg període les entrades reials, la pesta del 1632, l’exili de les religioses el 1652 i el seu retorn el 1660, els excessos de la soldadesca, la Revolució Francesa, la vida perpinyanesa al s XIX, etc El Llibre de memòries fou començat el primer d’agost de 1614 per sor Hierònima Palau, escriventa Fins a les acaballes del s XVIII…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina