Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
incús | incusa
Numismàtica i sigil·lografia
Dit d’una moneda o medalla encunyada solament per una cara, de manera que l’anvers presenta la figura desitjada en relleu i, el revers, aquesta mateixa en negatiu.
Hom també les anomena bracteades Són batudes damunt de planxes de metall de poc gruix Aquesta tècnica fou freqüent en la fabricació de monedes medievals alemanyes A Catalunya foren batudes la major part de monedes eclesiàstiques pellofes i algunes sèries de moneda local
napoleó
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda francesa d’or encunyada del 1805 al 1815 amb el bust de Bonaparte, especialment la peça de 20 francs; la de 40 francs d’or era anomenada doble napoleó
.
contramarca
Numismàtica i sigil·lografia
Marca que hom posa en una moneda ja encunyada, l’objecte de la qual és modificar-ne o ratificar-ne el valor legal, l’àmbit de circulació o qualsevol altra característica.
blanca coronada
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval catalana encunyada en temps de Joan I arran de la invasió del mercat per blanques estrangeres i amb la intenció de substituir els croats de plata, de poca rendibilitat.
Joan I les féu batre de llei cinc diners i equivalència a quatre diners de tern, designant-les amb el nom de coronats Martí I baixà lallei a 4 diners i 18 grans i l’anomenà blanques coronades Els consellers de Barcelona s’oposaren a aquests bastiments fets a Perpinyà i a Girona, taxaren la moneda per sota de les blanques franceses i acceptaren de prendre a càrrec seu el cost de l’encunyació de croats, que reprengué ja amb Martí I, i fou definitivament abandonada la fabricació de blanques
àngel
Anvers i revers d’un àngel d’or francès del 1561
Numismàtica i sigil·lografia
Nom genèric de la moneda d’or que porta com a tipus l’arcàngel sant Miquel allancejant el drac; fou encunyada per primera vegada per Felip VI de França el 1341.
senyal
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de metall baix i de poc valor, encunyada a Catalunya des de les revoltes del temps de Joan II (segle XV), com a conseqüència de la manca de moneda divisionària.
Tenien un valor assimilable als diners menuts, i tant l’emissió com la circulació era d’àmbit local Per això, llurs característiques en metall, pes i tipus podien ésser molt variables Continuaren emetent-se abundantment fins a la guerra dels Segadors, i de manera especial sota Ferran II de Catalunya-Aragó
corona
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda austríaca encunyada en or des del 1857 (i des del 1892, en argent, amb peces múltiples d’or); valia mig florí i era divida en 85 pfennige
o 100 heller
.
ducató
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de valor d’un ducat i mig, encunyada a Nàpols i a Gaeta per Alfons el Magnànim i coneguda a Catalunya amb el nom d’alfonsí d'or
.
agostar
Numismàtica i sigil·lografia
Forma catalana donada a l’augustal, moneda d’or siciliana de Frederic II, encunyada des del 1231 amb un pes de 5,25 gr i una llei de 20,5 quirats.
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent encunyada a Florència des de la fi del s XII o del començament del XIII, d’un pes d’1,80 grams i un valor d’un sou.