Resultats de la cerca

Des del 1866 estudià a l’Institut Tècnic de Terni Úmbria i quatre anys després al Politècnic de Torí, on al cap de tres anys d’estudi escriví la dissertació Intorno ai sistemi elastici , en què apareixia el teorema relatiu a l’anàlisi elàstica de la deformació de bigues pel qual és famós Després de graduar-se al Politècnic de Torí, treballà als Ferrocarrils del Nord d’Itàlia com a cap de l’oficina d’obres de fàbrica, manteniment i servei, fins a la seva mort

Treballà a La Maquinista Terrestre i Marítima SA el 1924 projectà la coberta de l’estació de França de Barcelona —obra de ferro a doble pòrtic, de 29 m d’alçada i 195 m de longitud, i que cobreix, amb una superfície de 27 367 m 2 , les vies i les andanes fou executada en les installacions de La Maquinista— Treballà posteriorment a la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant, on participà en la realització de ponts al canal d’Aragó i Catalunya i en la construcció del funicular a Montserrat, entre d’altres També fou l’introductor de l’ús de l’elasticitat del formigó…

Des de ben petit s’interessà pels aparells electrònics En esclatar la Segona Guerra Mundial ingressà a la RAF de la qual arribà a ser professor de l’Escola de Radar després d’haver participat en un projecte de millora d’aquest aparell Acabada la guerra estudià enginyeria electrònica al Faraday House Electrical Engineering College Posteriorment s’incorporà a la firma anglesa EMI Limited 1951 on inicialment estudià nous sistemes de radar abans de centrar les seves investigacions en els ordinadors electrònics El 1969 començà a treballar amb l’elaboració d’un escàner que pogués explorar tot l’…

Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya i director de l’àrea de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center Especialista en enginyeria ambiental, modelització, gestió i tractament dels residus i contaminació de l’aire Dirigí l’Institut de Tecnologia i Modelització Ambiental 1988-97 Fou membre del Consell Assessor per a la gestió dels Residus Industrials de la Generalitat de Catalunya 1991-95 Rebé el premi Rei Jaume I en l’apartat de protecció del medi ambient 1997

Format a l’Institut Químic de Sarrià 1970, és llicenciat en química i doctor en ciències químiques per la Universitat de Barcelona 1977, màster en ciències aplicades 1973 i doctor en filosofia 1976 per la Universitat de Toronto Catedràtic d’enginyeria química a la Universitat Rovira i Virgili Director del Centre d’Innovació en Tecnologia Química CITQ de la Xarxa d’Innovació Tecnològica del departament d’indústria de la Generalitat de Catalunya CIDEM, membre del Water Technology Research Center Universitat de Califòrnia, Los Angeles i membre del Center for Environmental Implications of…

Emigrà als EUA el 1901 Inventà alternadors d’alta freqüència per a comunicacions transoceàniques i fou un dels pioners de la televisió

Introduí el terme nombre de Mach per a expressar la relació entre la velocitat de l’avió i la velocitat del so Desenvolupà la teoria de la resistència a l’avançament per a una ala linear bidimensional aquesta teoria fou d’una gran importància per al disseny dels avions supersònics

Constructor de funiculars i ferrocarrils de muntanya, fou l’inventor d’un sistema de cremallera que porta el seu nom

Ideà un procediment d’enregistrament de so sobre fil magnètic 1898 i un circuit oscillant per a altes freqüències a base d’un arc anomenat arc de Poulsen Treballà també per dur a terme el cinema sonor

Estudià a Barcelona El 1906 fou nomenat professor de patologia i d’agronomia de l’Escola d’Agricultura, de Barcelona, i més tard 1917 de l’Escola Superior d’Agricultura Juntament amb Víctor Clarió, treballà en l’extinció de plagues agrícoles, i publicà treballs en collaboració amb ell També publicà El algodonero 1919 i Investigacions biològiques sobre el corc del suro 1934