Resultats de la cerca

Féu nombrosos concerts per Europa el 1933 i el 1935 Als EUA enregistrà i féu concerts amb Fats Waller, Sidney Bechet, Coleman Hawkins, Don Byas, etc Des del 1953 visqué a França Passà llargues temporades a Barcelona tocant amb jazzmen catalans Influït per Armstrong, les seves interpretacions eren d’una gran mobilitat d’expressió i una gran riquesa melòdica, amb continuades incursions a l’agut

Després de collaborar amb el Grup de Folk 1968, enregistrà el seu primer disc, L’home dibuixat , que l’acredità com a element original dins l’àmbit de la cançó catalana En contrast amb la tendència políticament compromesa de la Nova Cançó , Sisa fou, amb  Pau Riba , el representant principal d’un corrent musical en català molt més marcat pel moviment hippy , l’ underground i el folk-rock que no pas per la cançó francesa o la cançó de protesta En el cas de Sisa, aquestes influències es combinen amb les del surrealisme i les del còmic i la cultura popular, en un estil que ell ha…

Encoratjada per Concepció Badia, seguí la carrera de cant al conservatori del Liceu El 1956 debutà al Gran Teatre del Liceu amb La favorita s’hi destacà també amb El giravolt de maig Toldrà, diverses òperes de Mozart i l' Orfeo de Gluck També conreà el lied i en feu recitals per Europa i el nord d’Àfrica Enregistrà òperes, sarsueles i cançons catalanes i collaborà amb moltes entitats musicals catalanes

Després de sortir de l’orfenat, a 15 anys començà a cantar en locals públics El 1971 enregistrà el seu primer gran èxit, No tengo dinero , i des d’aleshores es convertí en el cantant llatinoamericà de més projecció internacional, en un gènere melòdic i sentimental Publicà més d’un centenar de discos, i en vengué més de 150 milions de còpies També participà en pellícules i sèries de televisió

Estudià a Barcelona i a Itàlia Debutà a Nàpols 1908 amb Il barbiere di Siviglia , de Rossini S'especialitzà en Mozart, Cimarosa, Rossini i Donizetti, i enregistrà alguns discs Actuà sovint al Liceu de Barcelona entre el 1911 i el 1923 Es retirà el 1936 Establerta a Atenes, fou professora de Maria Callas En 1949-59 fou catedràtica de cant del conservatori d’Ankara Turquia i després professora a Milà 1959

Es féu remarcar el 1930 com a bateria en el conjunt de Louis Armstrong, i fou el primer a treure partit del vibràfon Del 1936 al 1940 collaborà amb Benny Goodman com a vibrafonista El 1940 creà una orquestra pròpia, amb la qual enregistrà discs i assolí una gran popularitat gràcies al seu estil espectacular Improvisador i creador de swing , fou també un precursor del rock and roll

Participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de grups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantants, especialment a Gisela Bellsolà

Professional des dels quinze anys, la seva dilatada carrera se situa entre el rhythm-and-blues , el jazz , el pop i la música celta Es donà a conèixer a mitjan anys seixanta, en ple esclat del moviment beat , al capdavant del grup Them, amb el qual enregistrà èxits com Baby please don't go o Gloria L’any 1966 emprengué la seva carrera en solitari i un any després enregistrà Brown Eyed Girl El clímax de la seva trajectòria arribà a mitjan anys setanta amb discs com Hard Nose The Highway 1973 Les incursions en la música celta han estat una constant en la seva carrera…

Es formà al Conservatori de Música del Liceu i, a més, estudià física a la Universitat de Barcelona Músic de caràcter eclèctic, com a pianista i compositor creà una obra inspirada en la música clàssica, el jazz i el jazz fusion El 1971 creà el grup Jarka amb el qual enregistrà dos discs, Ortodòxia 1971 i Morgue o Berenice 1972 Publicà El senyor dels anells, Ocells del més enllà 1976 i Tot l’enyor de demà 1977, a més d’altres discs en collaboració  Jordi Sabatés i Toti Soler , 1973, disc de duets de piano i guitarra Vampyria , 1974, amb Tete Montoliu  Solos de piano, duets amb…

Si bé anteriorment era suburbi residencial de Toronto, s’ha convertit actualment en important centre industrial, amb construccions aeronàutiques, motors i turbines, derivats del petroli, cautxú i acer, material de construcció, plàstics, ciment, articles d’esport i material d’arts gràfiques Disposa d’installacions portuàries i connecta amb tres principals vies fèrries S'hi troba emplaçat l’aeroport internacional de Toronto, que és el que enregistra un moviment més gran del Canadà