Resultats de la cerca

Aquesta torre, avui desapareguda, donà nom a un llogaret situat a l’extrem sud-est del terme, a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana El primer esment del lloc és de l’any 1018, en què el comte Guillem II Isarn de Ribagorça va fer donació a Santa Maria de Lavaix de la Torre de Buira Aquesta donació apareix consignada en l’inventari dels béns de Santa Maria de Lavaix de la darreria del segle XII La Torre de Buira formà part més endavant del tercer comtat de Ribagorça, sota la senyoria de l’abat de Lavaix A les acaballes del segle XVIII les rendes que hi tenia aquest cenobi eren…

Aconseguí el primer èxit amb el volum Így írtok ti ‘Així escriviu vosaltres’, 1912, on parodià l’estil dels seus contemporanis Amb el recull de contes Krisztus és Barabbás ‘Crist i Barrabàs’, 1918 s’oposà a la destrucció insensata de la guerra En les novelles fantàstiques d’inspiració swiftiana Utazás Faremidóba ‘Viatge a Faremido’, 1916 i Capillária 1921 tractà de resoldre la contradicció entre raó i realitat Com a poeta s’afirmà els anys trenta, amb poemes de caire intellectual, dels quals destaquen els reunits en el volum Üzenet a palackban ‘Missatge dins l’ampolla’, 1938 Cal fer …

A l’antic municipi de Fígols, a tramuntana d’aquest poble, hi ha el lloc de Voloriu, on hi havia l’església de Sant Romà L’únic esment que es coneix de Sant Romà de Voloriu és de l’any 1056, que apareix documentat el lloc de Sant Romà, com a localització d’unes terres situades a la vall de Fígols in vila Erix En el Spill … del vescomtat de Castellbò consta que en el priorat de Tresponts hi ha el poblat de Valloriu , a la vall de Fígols, amb un mas L’any 1831 Voloriu, com a agregat de Fígols, figura com a jurisdicció del capítol de la Seu d’Urgell

La família dels estornells estúrnids, tot i que a les terres catalanes només compta amb 2 espècies de mida mitjana, mereix un esment particular per l’abundància, la dinàmica poblacional —en franca expansió— de l’estornell i la seva incidència ecològica Amb 110 espècies, situades sobretot a Euràsia i Àfrica, són moixons gregaris que formen grans estols molt adaptables i competitius, palesen una excessiva capacitat colonitzadora en detriment de les avifaunes autòctones, com s’esdevé a l’Amèrica del Nord Així mateix, en determinades circumstàncies, constitueixen un flagell per a l’…

La primera referència d’aquesta parròquia data de l’any 1129, en què Roger Clezne donà a Santa Maria de la Seu la meitat del delme de la parròquia de Santa Coloma de Larven , encara que l’esment més antic del lloc, més concretament del seu castell data del 1079 En la relació de parròquies visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona entre els anys 1314 i 1315 consta, dins el deganat de Montenartró, l’església de Santa Coloma de Lartven En les visites pastorals del 1575 i 1758, ja dins l’oficialat de Sort, Santa Coloma de Llarvén apareix com a sufragània de Santa Cecília…

L’únic esment conegut d’època alt-medieval del lloc de Mentui és de l’any 1035, en una donació que feren la comtessa Estefania i el seu fill, el comte Bernat, al monestir de Gerri, dels alous de Corts i les franqueses de Pujol, entre les quals s’esmenta el lloc de Montiu Aquest lloc i la seva parròquia, actualment un edifici barroc dedicat a sant Antoni, devien pertànyer a la jurisdicció de Gerri, car no s’esmenten en les relacions de visites pastorals del bisbat d’Urgell Havia estat sufragània de Peracalç, fins a la reforma del 1904, en què fou unida a la parròquia de…

Bé que el lloc de Montenartró és esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del 819, el primer esment segur és del 1034 Montenartró formava part del vescomtat de Vilamur i tenia un petit castell, avui completament desaparegut El vescomte Ramon I de Vilamur, vençut l’any 1280 a Balaguer juntament amb altres nobles revoltats, hagué de lliurar a Pere el Gran la potestat dels seus castells, entre ells el de Montenartró, els quals no li foren restituïts fins el 1284 Montenartró seguí les mateixes vicissituds que la resta del vescomtat i al final del segle XIV passà als…

Aquesta església és la parròquia de la vila de Sornian, situada a la riba esquerra de l’Adasig, un afluent de l’Aglí L’esment més reculat del lloc de Sornian es troba en una butlla que l’any 950 el papa Agapit II atorgà a Sant Miquel de Cuixà, on li confirmà un alou que aquest monestir tenia a Sornian Cal esperar fins a la fi del segle XIII per tenir notícia de l’església parroquial de la vila El 1298 Viadera Raolf, de Sequèra, llegà dos sous a l’església de Sequèra i 12 diners a l’església de Santa Maria de Sornian L’edifici actual és del segle XVII

Concepte de mineral i roca industrial Explotació de roques industrials situació de les localitats on apareixen, als Països Catalans, les principals explotacions d’argiles, de roques carbonatades i de gresos i sorres Maber, original de l’autor Definim els minerals i les roques industrials com aquelles primeres matèries que s’obtenen de la litosfera i que es poden utilitzar directament o bé són sotmeses a uns processos de preparació prèvia més o menys senzills en cap cas no se’ls explota per les substàncies que se’n puguin extreure mitjançant complexos processos de benefici, ni per l’energia…

Vida i obra Llicenciat en dret 1955 i en història contemporània 1960 a la Universitat de Barcelona, la seva militància política sempre ha anat lligada a partits nacionalistes En aquest sentit, durant la dècada del 1970 participà en la fundació d’Aliança Nacional Mallorquina ANAM i fou membre del comitè executiu del Partit Socialista d’Alliberament Nacional PSAN Pel que fa a la seva tasca com a investigador, ha centrat els seus treballs en qüestions d’identitat nacional dels Països Catalans i l’antifranquisme Entre la seva bibliografia cal fer esment de pròleg Història d’Andratx…