Resultats de la cerca

L’organització UNICEF publica un informe de la situació humanitària en 20 dels països més pobres de la Terra L’informe demana a la comunitat internacional que contribueixi a formar un fons de 22000 milions de pessetes per tal de salvar 48 milions de nens i dones que viuen en una situació d’emergència, víctimes de les guerres, la pobresa o els desastres naturals Entre els països més necessitats, l’informe esmenta Rwanda, Burundi, Sudan, Uganda, la República Democràtica del Congo, l’Afganistan, Kosovo i els estats de l’Amèrica Central afectats per l’huracà Mitch

El despoblat de Torrueco o Torroella es localitza vora Nocelles Vers l’any 988 el prevere Ennecó de Castellar donà al monestir d’Ovarra un alou a Terrocho Les referències més antigues de l’església són de l’any 1119, en què s’esmenta la caseria de Sant Jaume en una reclamació dels homes de Sant Quilis contra els del Solanà Formava part del domini jurisdiccional del priorat d’Ovarra El lloc fou adquirit de Sant Victorià de Sobrarb pel capítol de Roda l’any 1295 Encara resta al lloc la petita capella de Sant Jaume, en ruïnes

Antiga capella del terme d’Àger situada entre la vila i el poble d’Agulló Avui és coneguda amb el nom de santuari de la Vasa de la Vera Creu o Santa Helena Els seus orígens són molt antics Ja es documenta en el testament sacramental del difunt Exabel, senyor de Pedra, de l’any 1059 També s’esmenta en el testament de Pere Exabel del 1145, el qual féu una donació d’un trull ad Sancta Cruce Des del segle XIV es documenten les processons que la parròquia de Sant Vicenç d’Àger hi feia al mes de maig

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Òdena No deixà de ser una capella rural La primera notícia que es té d’aquesta església correspon a una evacuació d’un alou situat al terme d’Òdena, al lloc de Rigat, on hi havia l’església construïda en honor a sant Sebastià L’any 1685, quan el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia d’Òdena no l’esmentà com a capella del terme, per la qual cosa es pot suposar que ja no devia tenir culte En l’actualitat es troba totalment abandonada i en procés de degradació

Mestre de capella de la capella reial de Granada fins el 1596, que passà a ocupar el mateix càrrec a la seu de València, on succeí Genís Peris A partir del 1600 regentà la capella de la catedral de Sevilla Les seves composicions es conserven a Granada Veni Sponsa Christi i a València O lux et decus, Vidi angelum, Mortuus est Philippus Rex i una missa d’advent i una de quaresma La seva obra obrí a València el camí al policoralisme Lope de Vega l’esmentà juntament amb altres compositors en l' Auto del hijo pródigo

La capella, que no és documentada fins el 1348, s’alça al lloc de l’antic castell de les Espases No se sap res del seu origen, però en tot cas no sembla que es pugui remuntar més enllà del segle XIII, perquè el 1205 no apareix en la relació de les esglésies del terme que esmenta Ramon de Guàrdia en el seu testament El 1374 i el 1389 hi ha sengles llegats desis diners a la capella El 1604 i el 1776 es feren sengles reparacions de l’ermita, que li donaren la fesomia actual

En el Spill … del vescomtat de Castellbò, que aplega les dades econòmico-socials d’aquest vescomtat al final del segle XV, s’esmenta dins del priorat de Tresponts el mas d’Escales, habitat per Joan d’Escales, amb l’anotació “bona casa” En el “Diccionario geográfico…” de P Madoz, l’any 1849, figuren en el terme de Tost quatre cases disperses, una de les quals és el mas Escales, que depenien de l’església parroquial de Sant Pere De l’església que seria l’actual esglesiola de Sant Pere del mas d’Escales, no s’han trobat més notícies documentals

El lloc és esmentat en la donació que l’any 882 féu el bisbe Teuter a la canònica de Girona amb motiu de la seva organització L’any 1222 consta com “Santci Andree de Alodio” També s’esmenta en un document de l’any 1280 L’any 1359 tenia 15 focs al seu terme, i el 1698 fou lloc reial És una església parroquial que primerament pertangué a l’ardiaconat de la Selva i després a l’arxiprestat de Santa Coloma de Farners L’edifici actual fou refet als segles XVIII i XIX i no guarda cap vestigi d’època romànica

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Boi de Lluçanès Les primeres notícies es remunten a l’any 1276, quan Bernat de Bassil en el seu testament deixà, entre altres coses, dos sous a Sant Pere de Cogollers Cogoles El 1686, quan el bisbe Pasqual visità la parròquia, ja devia estar en ruïnes, ja que no l’esmenta com a existent Actualment només es coneix el seu emplaçament en un petit serrat, on es veu material de construcció, bé que sense endevinar-s’hi estructures, prop del mas Cogollers

Durant l’alta edat mitjana, dalt del turonet de l’actual poble de Guardiola, a la zona on hi ha les ruïnes de Can Pujol, hi devia haver una petita fortalesa o torre, com dóna a entendre el topònim i la documentació de l’època Guardiola apareix documentada per primera vegada en un document del 966 Poca cosa més es coneix d’aquesta fortalesa Una altra referència es troba en una donació a la canònica de Santa Maria de Solsona de l’any 1096, en la qual s’esmenta el castell de Guardiola en les afrontacions d’un alou