Resultats de la cerca

Es formà a Alemanya i a París, ciutat on habità del 1621 al 1641 S'especialitzà en natures mortes i també en escenes de gènere i retrats Gran part de la seva obra es troba en els museus d’Estrasburg L’estiu , La gran vanitat i de Karlsruhe

Estudià a l’escola de Llotja de Barcelona, s’especialitzà en arts gràfiques i collaborà amb l’Institut Català de les Arts del Llibre Fou illustrador de diverses editorials i director artístic de la casa de mosaics Escofet, per a la qual preparà l’ Àlbum monumental de mosaics

Graduat com arquitecte el 1935, treballà inicialment amb Alvar Aalto, respecte del qual manté uns plantejaments molt similars Creà el seu propi estudi el 1938 S’especialitzà en la realització d’edificis industrials i dugué a terme així mateix alguns projectes urbanístics Tapiola zona universitària de Hèlsinki etc

S’especialitzà en la modalitat hípica de salt d’obstacles Competí representant el Reial Club de Polo de Barcelona Aconseguí la medalla de bronze al Gran Premi del concurs de salts del seu club 2010 Participà en diverses competicions, com la Ruta de la Cerdanya Integrà l’equip espanyol de salts

Membre del Club de Billar Barcelona, s’especialitzà en billar a tres bandes i fou campió d’Espanya en cinc ocasions 1947, 1948, 1953, 1955, 1957 Posteriorment, fou vicepresident de la Federació Espanyola de Billar i de la Confederació Europea de Billar, i membre de la Federació Internacional de Billar

S’especialitzà en la modalitat de mar-costa i fou medalla d’argent en individual al Campionat d’Espanya femení de l’especialitat 2002 Amb la selecció catalana aconseguí una medalla d’or 2005, una d’argent 2008 i dues de bronze 2000, 2002 als Campionats d’Espanya per autonomies

S’inicià en gimnàstica esportiva, dansa i jazz, però s’especialitzà en aeròbic Fou campiona d’Espanya de la modalitat de trios 1992, 1993, primer amb Carme Siñol i Sena Gausi, i després amb Carme Siñol i Jordi Bertrán Amb aquests dos últims es proclamà campiona del món de trios 1993

S'especialitzà en el treball del coure el 1962 installà el seu obrador a l’Armentera, Alt Empordà, i el 1968 a Palamós, Baix Empordà Ha forjat els canelobres de l’església parroquial d’Armentera i gran quantitat d’escuts familiars, xocolateres, floreres, i campanes de xemeneies, repartits per tot Catalunya

Professor a Nancy i a la Sorbona S'especialitzà en dialectologia i en història de la llengua, a la qual són una bona aportació els estudis sobre l’època romàntica i realista apareguts a Histoire de la langue française de ses origines à nos jours 1926-37, de Ferdinand Brunot

Deixeble i secretari de FMoliner i Nicolàs, es llicencià 1908 i s’especialitzà en radiologia Contribuí a la fundació de la Societat d’Electrologia i Radiologia Mèdiques i de la Unió Sanitària Valenciana Presidí 1932 la Creu Roja local i fou professor d’història de la medicina Publicà alguns treballs científics