Resultats de la cerca

Extrem esquerre que jugà al BM Granollers 1994-2003, amb què guanyà dues Copes EHF 1995, 1996 i fou designat millor jugador júnior de la Lliga Asobal la temporada 1996-97 Posteriorment jugà al Cangas del Morrazo 2003-05, 2009-11, el Valladolid 2005-07, amb el qual guanyà la Copa del Rei 2006, l’Almeria 2007-08 i l’Atlético Boadilla 2008-09 Amb la selecció espanyola disputà 96 partits, es proclamà subcampió d’Europa 1998 i obtingué la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2000 i els Jocs Olímpics de Sydney 2000 També participà en el Mundial 1999 El 2011 es retirà Rebé les medalles de…

Membre del Club Esportiu CosMaster, fou campiona de Catalunya de grup 2007 amb África Molero, Cristina Jiménez, Magda Rovira, Maria del Sol i Saray López També participà en l’especialitat de trio en alguna edició del Campionat d’Espanya

Format a l’Astur Patín guanyà cinquanta campionats autonòmics, estatals i internacionals en diferents categories d’edat Com a sènior, el 2008 passà al Club Patí Cobra-el Prat i començà a treballar al Centre d’Alt Rendiment CAR de Sant Cugat Aconseguí cinc medalles d’or, nou de plata i vuit de bronze en diferents proves de velocitat entre 200 i 20000 m dels Campionats de Catalunya També fou el vencedor de la Marató de Catalunya 2011 Als Campionats d’Espanya, aconseguí una medalla de plata en 5000 m relleus americans 2009 i tres medalles de bronze en proves de relleus i eliminació d’entre 5000…

Defensor format a la Unió Esportiva Santboiana, debutà amb el primer equip a la màxima categoria l’any 2000 i guanyà la Lliga 2005, 2006 A més de diferents Campionats d’Espanya en categories inferiors, fou subcampió del món universitari i campió del Torneig de les Sis Nacions B amb la selecció espanyola

Jugador amateur d’esquaix del Club Can Mèlich des del 1982, l’any 1994 passà a formar part de la junta de la Federació Catalana d’Esquaix i Raquetbol FCER Fou vicepresident 1998 i president 1998-2011 de la FCER, i sota el seu mandat s’assolí el reconeixement internacional de la selecció catalana de raquetbol Fou guardonat amb la medalla d’argent de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

Davanter que s’inicià al CE Noia Marxà al CP Tenerife 1998-99 i retornà al Noia una temporada, abans de fitxar per l’Infante de Sagres portuguès 2000-02 Posteriorment jugà al FC Porto en dues etapes 2002-07 i 2009-12 i al Reus Deportiu 2007-09 L’any 2012 fitxà per l’AHM Valdagno, i el 2013, pel HC Forte dei Marmi, tots dos italians En el seu palmarès figura la Copa d’Europa 2009, el Mundial de clubs 2008, la Copa de la CERS 1998 i la Copa del Rei 1998 A Portugal, guanyà set Lligues 2003-07, 2010, 2011 i dues Copes 2005, 2006, i a Itàlia, quatre Lligues 2013, 2014, 2015, 2016, una Copa 2013 i…

Destacà en el juvenil del RCD Espanyol i a mitjan temporada 1954-55 passà a formar part del primer equip Les dues campanyes següents fou cedit a l’Europa, a tercera divisió, i a continuació fitxà pel Saragossa, on jugà dues temporades 1957-59 sense jugar cap partit oficial En rebre la baixa del club aragonès retornà a l’Espanyol fins a la temporada 1964-65 Aquesta darrera actuà cedit a l’Europa, a segona divisió Al principi de la campanya 1960-61 també fou cedit durant un mes al Terrassa Amb l’Espanyol disputà 62 partits de Lliga Descendí a segona divisió la temporada 1961-62 i ascendí a la…

Conegut com Kiko Hervás, començà a nedar al CN l’Hospitalet i s’entrenà al CAR de Sant Cugat, abans de fitxar pel CE Mediterrani Als Jocs Olímpics de Pequín 2008 es convertí en el primer nedador de l’Estat a participar en una prova olímpica d’aigües obertes També disputà la prova dels 10 km als Jocs Olímpics de Londres 2012 El seu primer gran èxit fou el subcampionat d’Espanya de 5 km 2001 Participà en sis Mundials d’aigües obertes, dels quals assolí la millor classificació el 2007 quart a la prova dels 5 km i el 2011 quart als 25 km També nedà a cinc europeus, en què aconseguí un cinquè lloc…

Competí representant el Club Pentatló Barcelona El 1998 assolí la tercera posició en els Campionats del Món i d’Europa sub-18 Fou campiona de Catalunya en les categories open 2003 i sènior femenina 2004 i d’Espanya absoluta en quatre ocasions 1998, 2002, 2003, 2004 Amb la selecció espanyola disputà el Campionat del Món i fou finalista de la Copa del Món 2003 Treballà com a nutricionista al Consell Català de l’Esport i, posteriorment, integrà el Grup de Recerca Consolidat en Ciències de l’Esport de l’INEFC

Cinturó negre primer dan representant el Club Esportiu Taekwondo Fran Martín el Prat Es proclamà campió d’Espanya juvenil, jú-nior i per clubs 1993 També aconseguí el subcampionat d’Espanya absolut 1994 D’altra banda, guanyà tres Campionats de Catalunya júnior 1991, 1993, 1994 i fou subcampió de Catalunya sènior 1993 i per clubs 1996 També aconseguí la tercera posició de Catalunya en categoria sè-nior en dues ocasions 1994, 1997 El 1992 obtingué el títol de jutge de taekwondo