Resultats de la cerca
Es mostren 445 resultats
Josep Sèculi i Brillas
Veterinària
Veterinari.
Promogué activitats científiques dirigí les revistes Anales , Veterinaria i Noticias Neosan i publicà un gran nombre d’articles, a més d’obres com Hormonoterapia, Veterinaria práctica , etc És membre de l’Acadèmia de Medicina i de la de Farmàcia de Barcelona El 1954 fou nomenat president del Collegi de Veterinaris de Barcelona
Jaume Salvà i Munar
Metge.
Germà del bisbe Miquel Salvà i Munar Fou catedràtic i primer director del Collegi de Medicina, Cirurgia i Farmàcia de Pamplona 1829, on publicà un periòdic mensual de medicina 1830 en el qual collaboraren nombrosos metges mallorquins i catalans Fou catedràtic a Madrid Deixà inèdites nombroses obres professionals i publicà alguns discursos
cacodilat
Farmàcia
Química
Sal de l’àcid cacodílic.
Els cacodilats més emprats en farmàcia són el sòdic, el càlcic i el magnèsic Són unes pólvores blanques, amorfes o cristallines, de sabor desagradable i molt solubles en aigua Per llur poca toxicitat foren molt aplicats en les afeccions que requerien un tractament a base d’arsènic anèmia, neurastènia, malalties de la pell, etc
Joaquim Marià Salvañà i Comas
Biologia
Naturalista.
Doctor en farmàcia, des del 1849 fou professor de la Universitat de Barcelona Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a la qual regalà una collecció important de fòssils, plantes, etc Fou collaborador de Crónica Científica i publicà diverses obres, com Moluscos de España 1887 i Panorama zoológico 1888-89
Instituto de España
Organisme de l’Estat espanyol constituït per decret de 8 de desembre de 1937.
És format pel conjunt d’acadèmics numeraris de les reials acadèmies de belles arts, de ciències exactes, físiques i naturals, de ciències morals i polítiques, de jurisprudència i legislació, d’història, de farmàcia i l’espanyola, reunits en corporació estatal Els estatuts foren aprovats el 18 d’abril de 1947 La seu és a Madrid
Francesc Carbonell i Bravo
Francesc Carbonell i Bravo
© Fototeca.cat
Història
Científic.
A disset anys es doctorà en filosofia a Palma Mallorca El 1789 es llicencià en farmàcia a Barcelona, i el 1795, en medicina a Osca, disciplina en la qual es doctorà a Montpeller el 1801 Estudià química i mineralogia a Madrid El 1805 es feu càrrec de la nova càtedra de química de la Junta de Comerç de Barcelona Durant l’ocupació francesa de la ciutat, continuà les classes a Palma amb els aparells de la Junta de Comerç que aconseguí de salvar Tornà a Barcelona 1816 i s’encarregà de nou de la seva càtedra de química fins el 1822, que fou nomenat catedràtic de química de la…
vaselina
Química
Material amorf, gairebé incolor, la consistència del qual varia amb la temperatura ambiental des d’una cera translúcida fins a un oli viscós, soluble en els medis apròtics i insoluble en l’aigua, que hom obté per destil·lació fraccionada del petroli.
És constituïda fonamentalment per una mescla d’hidrocarburs saturats, des de C 1 6 fins a C 2 2 És emprada principalment en farmàcia, com a vehicle per a diversos fàrmacs, i també en la preparació de greixos lubrificants, protectors de l’oxidació i repellents d’insectes, i en la indústria alimentària, com a agent antiescumejant
Santiago Mundi i Giró
Matemàtiques
Música
Matemàtic i músic.
Estudià ciències i farmàcia a Barcelona per a pagar-se els estudis actuà com a violinista i violista en diversos teatres El 1867 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Catedràtic de geometria analítica de la Universitat 1881, publicà unes Lecciones de geometría analítica 1883 i l’estudi Importancia matemática de la música 1900
Johann Wilhelm Ritter
Física
Físic alemany.
Inicialment ajudant de farmàcia, es dedicà després a la investigació física, sobretot en electricitat i electròlisi Descobrí el principi bàsic de l’acumulador 1803, establí la primera sèrie electroquímica metàllica i analitzà els efectes del galvanisme Descobrí els raigs ultraviolats Publicà Physikallisch-Chemische , en 3 volums 1806, i Das Elektrische System des Körpers 1805, entre altre obres
Manuel Llenas i Fernández
Botànica
Botànic.
Doctor en farmàcia i en ciències naturals Inicià l’herbari del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i fou professor de botànica a l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya Autor d’un Assaig d’una flora liquènica de Catalunya i d’unes Contribuciones al estudio de la flora del Pirineo catalán Valle de Arán
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina