Resultats de la cerca

Fonamentat en el dret romà, fou molt influït pel dret visigòtic, pel canònic i pel franc N'és la característica fonamental el fet d’ésser escrit, enfront del dret francès costumista La installació del poble visigòtic en terres d’Occitània deixà una forta empremta germànica a les institucions romanes plenament vigents, puix que aquestes terres eren fortament romanitzades Els visigots redactaren la primera síntesi sistemàtica de les legislacions en vigor amb el famós Breviari d’Alaric 506, redactat a Agde, que resumeix el dret romà teodosià aplicable als galloromans La societat occitana lluità…

Fill segon del donzell Francesc de Puigpardines, àlies de Verntallat, senyor de la força de Verntallat, i de Violant La seva activitat s’inicià la primavera del 1462, a l’inici de la guerra contra Joan II i a favor d’aquest s’alçà contra les exigències dels senyors feudals del NE de Catalunya, i hostilitzà les tropes de la generalitat que es dirigien a Girona per oposar-se a la reina Joana Enríquez, que s’hi havia refugiat El 1446 es casà amb Joana Noguer, de Batet Nomenat capità reial, des dels seus refugis de la Muntanya i la Selva, tot utilitzant tàctiques pròpies de la guerra de…

Amb la patrimonialització de les funcions, aquest càrrec es feu hereditari des del començament del segle X, i el seu primitiu caràcter funcional es transformà en honorífic i feudal i la funció passà a ésser exercida pels vicaris Aleshores els vescomtes començaren a adoptar, no el nom del comtat o del pagus en el qual exercien llur càrrec, sinó el d’alguna de llurs possessions alodials o feudals, generalment la més important D’aquesta manera els vescomtes de Girona esdevingueren vescomtes de Cabrera els de Besalú, de Bas els de Peralada, de Rocabertí els de Rosselló, de Tatzó els…

Hi figuren barrejats, amb una escassa consideració al dret consuetudinari, resolucions i jurisprudència de la cort comtal, fragments de les Exceptiones legum Romanorum del decret de Gracià, Interpretationes del breviari d’Annià, cànons del concili de Clarmont, fragments del llibre de Tübingen, constitucions de pau i treva, influències de la Lex Baiuvariorum mitjançant algun capitular dels reis francs, fragments del Liber iudiciorum visigòtic, altres d’Iu de Chartres potser mitjançant el decret de Gracià, consuetuds feudals llombardes, fragments de les Etimologies isidorianes,…

Ramon Berenguer IV, fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer III i de Dolça de Provença, tenia 17 anys quan va morir el seu pare, un dels senyors feudals més importants i rics de la cristiandat, que tanmateix no era rei D’altra banda, la unió dels regnes de Castella, Aragó i Navarra per les noces d’Urraca, reina de Castella, amb Alfons I d’Aragó havia estat a punt de trencar l’equilibri peninsular i posar en perill l’expansió catalana per terres musulmanes Va ser precisament per un enllaç matrimonial que el jove comte de Barcelona adquirí la condició reial, conjurà el perill d…

A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l’emfiteuta o senyor útil generalment, a l’acte d’establiment, l’emfiteuta paga una quantitat d'entrada Aquesta institució ja era d’ús a Grècia, pel cap baix des del segle V aC, on la concessió era sempre perpètua A la Roma republicana existí també aquest tipus d’establiment, qualificat com a arrendament a llarg termini, especialment aplicat als nous territoris conquerits hom entenia que el domini era del poble romà, però els terrenys eren lliurats als soldats victoriosos o als anteriors posseïdors amb l’obligació de pagar un…

La vila de Vivers s’esmenta per primera vegada en la documentació l’any 987, en què els germans Servusdei, prevere, Arnau i Heribert, donaren a l’abadia de Santa Maria d’Arles el seu alou de Pladecorts Planicurtis , situat al territori de Vivers i de Laccendo o Laccerto aquesta delimitació incloïa des de Riba alta fins al territori de Castellàs i el Tec Consta, d’altra banda, que l’esmentat alou havia estat propietat d’una dona dita Énvio i que els havia estat adjudicat per una sentència judicial Tot el territori delimitat és una vasta àrea que correspon a la part meridional de l’actual…

El primer o un dels primers a portar el títol de vescomte al Rosselló fou un Alfons vicecomite documentat en un judici del 832 celebrat a Elna i relatiu a unes terres de Santa Maria d’Arles D’aquest Alfons, que el 847 rebé unes donacions del rei Carles II el Calb, hom sap que era fill d’un Sunvild, germà d’un Gomesind i pare d’un Sumnold i un Riculf Poc després, l’any 858, hi havia documentat un altre vescomte, Riquelm, que no devia ésser del Rosselló, però no consta ni és gens segur que fos emparentat amb l' Adefonsus vicecomite del 832 i el 847, car aleshores la dignitat vescomtal encara no…

Quan la funció era limitada a això darrer, era anomenat batlle de sac El batlle que administrava una jurisdicció reial o baronial és anomenat per això batlle jurisdiccional Els batlles que depenien del comte o del rei eren tant intendents com oficials de la justícia i de la governació llur missió s’estenia àdhuc a l’aspecte militar, com, per exemple, a la convocació i a la conducció de les hosts Llurs funcions s’interferien a vegades amb les dels veguers Al comtat de Barcelona figura ja un batlle com a delegat administratiu i fiscal del sobirà en temps de Ramon Berenguer el Vell En l’ordre…

El feu recopilar Alfons I a la segona meitat del segle XII Segurament després de la reunió de la cúria a Poblet agost del 1194, en què es constatà la manca de control i autoritat del comte rei sobre nombrosos castells infeudats Ramon de Caldes, degà de l’església de Barcelona 1161-99, en fou l’autor i organitzador, però la confecció s’ha d’atribuir a l’escrivà Ramon de Sitges, al servei de la Cancelleria comtal 1179-92, i a d’altres escrivans posteriors, desconeguts, que hi afegiren la documentació de la darreria del regnat d’Alfons I fins el 1196 i la de Pere I i Jaume I La part documental s…