Resultats de la cerca
Es mostren 395 resultats
atall
Construcció i obres públiques
Obstrucció provisional introduïda en un curs d’aigua quan hom hi vol construir alguna obra, tal com un assut o resclosa.
Pot ésser emprat per a obstruir totalment el corrent, i en aquest cas hom disposa un canal o una galeria per a la derivació de l’aigua i un altre atall aigua avall per tal d’impedir-ne el retrocés, o per a construir-hi recintes on poder treballar a l’abric del corrent o en sec, i en aquest cas hom n'elimina l’aigua de l’interior amb bombes d’exhauriment Els atalls que han de tallar totalment el curs de l’aigua solen consistir en un dic de roques i blocs de formigó Els atalls solen ésser construïts amb palplanxes, generalment metàlliques, clavades al llit del corrent i disposades…
acumulador de calor
Acumulador de calor
© Fototeca.cat
Física
Massa sòlida o líquida capaç d’ésser escalfada en un moment donat, per cedir posteriorment la calor.
La matèria acumuladora, substància d’una calor específica elevada aigua, oli, salmorra, d’una calor latent elevada sals de baix punt de fusió o materials barats i amb una gran superfície de contacte trossos de ceràmica, maons o pedres, està continguda dins un recipient metàllic o de formigó, de forma cilíndrica o esfèrica, soterrat i aïllat tèrmicament Quan la substància acumuladora és sòlida, cal un fluid de transport —aire o aigua— per tal de carregar o descarregar l’acumulador si és líquida o gasosa, ella mateixa en fa la funció Generalment és utilitzat en sistemes de…
alumini en pols
Química
Pólvores d’alumini sovint d’extrema finor, de color gris brillant i de forma laminar.
Formen amb l’aire mescles inflamables i explosives Són obtingudes per mòlta de fulls molt prims de metall, en molins de martells o de boles, en general amb addició d’un lubrificant àcid esteàric i curant d’evitar explosions Són emprades en aluminotèrmia, per al flaix fotogràfic, en la fabricació de l’acer, de formigó cellular, d’explosius i de focs artificials, per a pomades protectores, com a combustible en propulsors sòlids per a coets i sobretot com a pigment per a pintures metàlliques Les pólvores pigment es fabriquen en qualitat pelliculant les laminetes tendeixen a surar en…
Arcelor
Seu central d’Arcelor, a Luxemburg
© Luxembourg/July 2005/Claudine Bosseler
Economia
Companyia productora d’acer.
Sorgida a partir de la fusió, efectiva des del 18 de febrer de 2002, de l’espanyola Aceralia , la luxemburguesa Aciéries Réunies de Burbach-Eich-Dudelange ARBED i la francesa Usinor Primer productor mundial de productes plans utilitzats pel sector de l’automòbil i en aplicacions industrials com ara els electrodomèstics, l’envasatge, l’enginyeria civil o les construccions mecàniques i de productes llargs al carbó bigues, perfils o barres per a formigó i un dels líders en acers inoxidables i un dels primers grups europeus en el segment de la distribució i la transformació, l’any…
Demetri Ribes i Marco
L’Estació del Nord de València (1906), obra de Demetri Ribes i Marco
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Madrid, on també es doctorà en ciències físiques i matemàtiques A València fou nomenat arquitecte de la Companyia dels Ferrocarrils del Nord, i construí l’actual Estació del Nord, el projecte de la qual data del 1906 i que és considerada una de les seves obres més importants en ella conflueixen gran part de la seva praxi i de la seva ideologia gran coherència estètica dins la línia modernista, plantejaments racionals i funcionals, tecnologia avançada i poder simbòlic de l’arquitectura Fou el primer arquitecte de l’Estat espanyol que emprà el formigó armat en edificis de…
Estadi Olímpic de Montjuïc
Vista de l’Estadi Olímpic de Montjuïc (Barcelona), en primer terme
© C.I.C. - Moià
Esport general
Estadi esportiu de Barcelona.
Fou construït arran de l’Exposició Internacional del 1929 de Barcelona per l’arquitecte Pere Domènech i Roura Entre els anys 1986 i 1989 els arquitectes V Gregotti, F Correa, A Milà, J Margarit i C Buxadé el reformaren i només en conservaren la façana Pel que fa a les reformes, hom enfonsà el nivell de les pistes per tal d’augmentar la capacitat d’espectadors i substituí les graderies per una estructura de formigó, coronada per una gran marquesina metàllicaEl 1997 fou utilitzat provisionalment com a camp oficial del RC Espanyol de Barcelona després de l’enderrocament i la venda…
Andreu Montaner i Serra
Andreu Montaner i Serra
©
Serra
Enginyer industrial.
Treballà a La Maquinista Terrestre i Marítima SA el 1924 projectà la coberta de l’estació de França de Barcelona —obra de ferro a doble pòrtic, de 29 m d’alçada i 195 m de longitud, i que cobreix, amb una superfície de 27 367 m 2 , les vies i les andanes fou executada en les installacions de La Maquinista— Treballà posteriorment a la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant, on participà en la realització de ponts al canal d’Aragó i Catalunya i en la construcció del funicular a Montserrat, entre d’altres També fou l’introductor de l’ús de l’elasticitat del formigó…
Ciments Molins
Construcció i obres públiques
Empresa cimentera i de materials de construcció.
Fou fundada el 1928 per Joan Molins Parera Nasqué arran de les necessitats de materials de construcció per a respondre al gran creixement demogràfic de Barcelona i el seu entorn El 1929 impulsà la fabricació de ciment d’aluminat de calci, amb la posada en funcionament de dos forns de reverberació 1929 i 1930 Des del 1942 cotitza a la borsa de Barcelona El 1943 posà en marxa un forn rotatiu per a la fabricació de pòrtland, el primer d’una sèrie que multiplicaren la capacitat de producció al llarg dels anys cinquanta i seixanta del segle XX, substituïts el 1997 per una nova installació La…
claveguera
Claveguera Elements d’una xarxa de sanejament separativa: 1 canó de desguàs; 2 baixant d’aigües residuals; 3 clavegueró; 4 claveguera d’aigües residuals; 5 i 9 pous de registre; 6 baixant d’aigües pluvials; 7 embornal; 8 claveguera d’aigües pluvials
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte subterrani per a recollir les aigües pluvials o fecals dels carrers i dels edificis d’una població i conduir-les a la xarxa general de sanejament o, en els llocs sense urbanitzar, a una fossa sèptica.
La claveguera, element importantíssim dins la infraestructura d’una població, fou emprada per primera vegada a la Roma dels Tarquí encara avui es conserven en funcionament algunes de les construïdes llavors, com per exemple la Cloaca Maxima , galeria de sis-cents metres de llargada i quatre de llum Després d’un llarg període, tornaren a aparèixer, en molt petita escala, al s XII, i fou ja al XVIII que hom començà a generalitzar aquest sistema de sanejament a les ciutats En un principi foren emprades únicament per a recollir, mitjançant uns embornals a les cunetes, les aigües de pluja i les…
Ur
Vista d'Ur
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, al límit amb la Baixa Cerdanya (entre els termes de Puigcerdà i de Llívia), a la vall del Reür; el sector septentrional és accidentat pels vessants de la muntanya de Bell-lloc i drenat pels rius d’Angostrina i de Brangolí, que formen el Reür.
La ramaderia de bestiar boví 273 caps, aprofitats per a llet i carn, la principal activitat econòmica, condiciona els conreus 150 ha 128 ha són de prats i farratge, 16 ha de cereals blat, ordi i sègol i 1 d’hortalisses Hom hi ha installat una fàbrica de formigó El poble 1 206 m alt és situat a la confluència dels esmentats rius de Brangolí i d’Angostrina, al peu de la muntanya de Bell-lloc, dominat pel castell d’Ur centre de la baronia d'Ur i per l’església parroquial Sant Martí, edifici romànic modificat al s XVIII, que conserva una gran pica baptismal del s XII, amb decoració…