Resultats de la cerca
Es mostren 1412 resultats
Els degenerats
Els degenerats de Carles Mani
© Fototeca.cat
Escultura de Carles Mani, feta a Madrid a la fi del s XIX, presentada amb el títol Embrutiment
a l’Exposició Internacional de Barcelona (1907), on escandalitzà per la seva audàcia.
És un grup format per dos homes nus, asseguts, abatuts, amb les extremitats allargassades monstruosament, de formes expressionistes, exponent del que hom ha anomenat ala negra del Modernisme Malgrat ésser projectada com a monument, només n'hi ha un esbós, en guix, a la Casa-Museu Gaudí de Barcelona
Georges Pierce Baker
Literatura
Teatre
Assagista i promotor teatral nord-americà.
A la Universitat de Harvard fundà el 47 Workshop, escola teatral on es formà una generació d’actors i autors dramàtics nord-americans El 1925 traslladà el 47 Workshop a Yale, on gaudí de més facilitats Escriví The Development of Shakespeare as a Dramatist 1907 i Dramatic Technique 1919
El Tiburón
Almanac de caràcter humorístic editat a Barcelona per Innocenci López des del 1863.
Illustrat per Tomàs Padró, hi collaboraren els redactors d' Un Tros de Paper RRobert, CRoure, EVidal i Valenciano entre molts altres Roca i Roca, Ubach i Vinyeta, etc Sortí fins el 1874 i gaudí d’una gran popularitat se'n tiraven, el 1868, més de 300 000 exemplars
Anu
Mitologia
Divinitat suprema del panteó assiriobabilònic i una de les més importants del sumeri (An).
Considerat com el déu del cel i el pare dels déus, gaudí de gran prestigi fins a l’època selèucida, quan encara es mantenia viu el seu culte a Uruk Tenia dues esposes Antu per als assiris i babilonis An o Ki per als sumeris i, posteriorment, Inanna-Ištar
Rafael Tous i Massanet
Literatura catalana
Poeta.
Mercedari, gaudí d’una gran fama com a organista Deixà una gran quantitat de poemes catalans inèdits i publicà, a imitació explícita de les de Tomás de Iriarte, Dècimes desbaratades 1815, reeditades el 1843 i el 1874, en la línia entre erudita, barroquitzant i popularitzant freqüent al seu temps
,
Sant Joan de Viu o de l’Espluga de Viu (el Pont de Suert)
Art romànic
L’església de Sant Joan era emplaçada a l’Espluga del pagus de Viu Consta que l’any 947 el bisbe Ató de Pallars i el comte Guillem I de Ribagorça cediren l’església de Sant Joan a l’abat Adroer de Santa Maria de Lavaix perquè hi fundés un priorat benedictí Des de llavors, el monestir de Lavaix es titulà casa de Santa Maria, Sant Pere, Sant Joan i Sant Llorenç, tal com apareix esmentat en un document de l’any 956 El priorat de Sant Joan de Viu no gaudí mai d’una veritable autonomia i a la darreria del segle XII ja havia esdevingut una simple església monàstica A l’època moderna…
Nora Navas

Nora Navas (2014)
© Acadèmia del Cinema Català. Ruano Fotografia
Teatre
Actriu.
Graduada per l’Institut del Teatre, ha desenvolupat la seva carrera al cinema, el teatre i la televisió En teatre, ha interpretat papers destacats, entre altres obres, a Calígula 2003, d’Albert Camus, dirigida per Ramon Simó Les tres germanes 2005, d’Anton Čekhov, sota la direcció d’Ariel García Valdés La fam 2005, de Joan Oliver, dirigida per Josep Pla La casa de Bernarda Alba 2009 i Doña Rosita la soltera 2014, ambdues de Federico García Lorca, dirigides, respectivament, per Lluís Pasqual i Joan Ollé i Els veïns de dalt 2015, escrita i dirigida per Cesc Gay 2015 En…
Carles Bosch i Arisó
Cinematografia
Periodista i director de cinema documental.
Llicenciat el 1975 a l’Escola Oficial de Periodistes de Barcelona, el 1976 començà a treballar per a la revista Interviú El 1984 entrà a Televisió de Catalunya , on fou un dels principals reporters del programa 30 minuts i guanyà el premi Ondas Internacional pel documental Txecoslovàquia el cor de la revolta 1990 A partir d’un reportatge del 1994 sobre famílies cubanes que preparaven la seva marxa de l’illa dirigí, juntament amb Josep Maria Domènech, el documental Balseros 2002, que fou nominat als Goya i als Oscar, i que rebé importants guardons, com ara el Premi Nacional de cinematografia…
Fedor Aleksejev

Fedor Aleksejev
©
Pintura
Educació
Pintor i pedagog.
És un dels promotors del paisatgisme líric rus, particularment original en la representació poètica i alhora retratista, d’un realisme sorprenent, de l’ambientació d’escenes humanes i de ciutats La seva obra gaudí d’una gran popularitat Vista del Kremlin des de la porta Spassky 1800, de Fedor Aleksejev ©
Gaspar de Quiroga
Història
Política
Dret canònic
Prelat i polític castellà.
Gaudí de la confiança de Felip II Membre del Consell de Castella, fou president del Consell d’Itàlia 1563 i inquisidor general 1573 Ajudà Antonio Pérez en el seu ascens polític i, amb l’ajut d’aquest, esdevingué arquebisbe de Toledo 1577, on convocà un sínode 1582 a favor de la reforma tridentina
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina