Resultats de la cerca

Deixeble d’Anselm Barba i de Josep Ribera, es dedicà a l’ensenyament de la música i participà activament en el moviment d’introducció de les obres de Wagner a Catalunya Compongué música d’església per a veus i orquestra o orgue una missa de Glòria, un Te Deum , una Passió , motets, etc i música instrumental per a piano, harmònium i orquestra preludis, barcaroles, marxes

El 1806 li fou encarregada la transformació de l’església de la Madeleine, de París començada el 1764, durant l’època de Lluís XVI en temple de la Glòria Hi treballà fins a la mort, i la convertí en un temple de creu llatina, amb cúpula a l’interior, però amb frontó a la façana i pòrtics amb columnes, a la manera dels temples grecs

És presidida pel pastor Àngel Cortès Té com a finalitat contribuir a la normalització de la llengua i traduir la Bíblia al català Ha publicat Sant Marc 1970, Sant Joan 1974 i els Salms 1985 i ha collaborat en la versió del Nou Testament interconfessional 1979 Ha fet diverses edicions de Cants de Glòria i edita la revista Presència Evangèlica També organitza diversos actes, conferències, audicions musicals, colloquis i cursets

És autor de dos graduals per a orquestra 1855-57, d’un Miserere per a veus i orgue 1860, de rosaris per a orgue i de Tu es Petrus La seva obra més popular és la Missa de Glòria , per a quatre solistes, orgue, cor i orquestra, coneguda posteriorment amb el nom de Missa de les Santes Juliana i Semproniana, revisada i reorquestrada per C Taltabull i J Soler 1966

La seva producció neoclàssica és molt influïda per Hans Pfitzner, Carl Orff i Paul Hindemith Compositor teatral, féu moltes òperes basades en clàssics de la literatura Die Zauberinsel ‘L’illa màgica’, 1942, Raskolnikov 1947, Titus Feuerfuchs 1957, Séraphine 1960, Le Fantôme de Canterville 1965, Madame Bovary 1967, Le roi Béranger 1985 És autor de tres concerts per a piano, dos concerts per a violoncel, la cantata Gloria 1991, etc

Arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya CASC anuncien la localització, sota les aigües properes a les illes Formigues Baix Empordà de les restes d’un vaixell del segle I aC dedicat al comerç de vi, el més antic conegut a Catalunya Descobert el 1958, se’n va perdre el parador als anys vuitanta El temporal Gloria gener de 2020 va fer aflorar algunes restes del vaixell gràcies a les quals s’ha redescobert

Els seus membres foren designats amb el nom de virtuosos per tal com professaven les belles arts per decòrum i per a glòria de la fe Fou característica de la seva activitat una exposició anual de pintura El seu estatut actual és del 1947 Dedica una atenció particular a l’art sacra Consta de 60 membres residents i 60 de corresponents A diferència de les altres acadèmies pontifícies, hi són admeses les dones

Renunciant novament als grans escenaris venecians, El Greco reduí l’espai visible, en la meitat inferior, a una filera de personatges en primer terme que observen serenament com és sebollit el cos del cavaller La meitat superior —la glòria—, brillant i apoteòsica, posa en relleu l’antítesi del món terrenal i el celestial L’organització general de la pintura recorda la dels absis romànics pintats als sepulcres gòtics de nínxol, de clara arrel bizantina

La darrera edició tingué lloc l’any 2000 Fou organitzat inicialment per l’OAR Igualada, i posteriorment pel CA Igualada La cursa femenina s’incorporà el 1965, quan el cros es reprengué després de vuit anys sense disputar-se En el palmarès destaquen, entre d’altres, Jesús Fernández, José Miguel Barolomé, José Pro i Jaime López Egea en categoria masculina, i Encarna Escudero, Carme Valero, Glòria Pallé i Rosa Pérez en categoria femenina

Notari de València És autor d’un panegíric del rei Alfons el Magnànim, que ha estat intitulat Obra figurativa, en rims estramps, en llaor del rei , escrit en versos lliures i to emfàtic, amb moltes allusions clàssiques i en el qual considera que la glòria de les proeses del rei superà la d’Alexandre Sembla alludir al projecte de croada a Jerusalem, que sostingué el rei després de la caiguda de Constantinoble el 1453