Resultats de la cerca

Format en arts marcials i especialitzat en taitxí, fou delegat a la Federació Internacional d’Arts Marcials Fou cinc vegades campió d’Espanya de taitxí 2004-08 en les disciplines d’armes i mà buida, tant en individual com per parelles, dues vegades del món 2007, 2010 en mà buida i subcampió del món en armes 2010 És autor del llibre Taichí para Dummies 2012 Creà el Club Esportiu i l’Escola de Taitxí Joanyinyang, que presidí, i l’Associació de Professors de Taitxí de Catalunya Fou jutge del Campionat del Món 2011 Entrenà la seva filla Andrea, campiona del món en sabre…

Començà a dirigir partits el 1958 en les competicions de l’Obra Atlético Recrerativa OAR Després de vuit temporades a les competicions diocesanes, s’incorporà a les de la Federació Catalana de Basquetbol Passà per diferents categories i l’any 1971 ascendí a primera divisió Assolí la categoria internacional el 1973, en la qual dirigí més de 175 partits Es retirà el 1983

És Mestre Internacional Començà a jugar al Club d’Escacs Barcelona, i fou campió de Catalunya 1971 i d’Espanya juvenil 1972 En categoria absoluta, es proclamà campió català 1974, 1979, 1980, 1984, 1997, 2000 i estatal 1976, 1984, 1986, 2000 individual, i assolí el Campionat d’Espanya per equips en nou ocasions També jugà al Club d’Escacs Congrés i al Club d’Escacs Vulcà Disputà cinc Olimpíades amb Espanya 1976, 1982, 1984, 1986, 1988 Dirigeix la revista Peón de rey , i participa a l’escola EDAMI

Especialitzat en la modalitat de mar-costa, fou medalla d’argent amb la selecció catalana al Campionat d’Espanya 2004 i medalla d’argent al Campionat d’Espanya de clubs amb la Societat Esportiva de Pescadors de Mar de Cubelles 2001

Central, s’inicià com a professional la temporada 1994-95 amb el Caja Ávila, on guanyà la Copa de la Reina 1995 Un any més tard fitxà pel CV Tenerife, equip amb el qual fou campiona de la Lliga i de Copa de la Reina durant deu anys consecutius 1997-2006, i de la Copa d’Europa 2004 Amb la selecció espanyola fou internacional absoluta en més de 150 ocasions Rebé els premis de millor jugadora de la Superlliga espanyola 2000, 2001 i jugadora top 2000

Fou campió d’Espanya professional en la modalitat estàndard 1999 i en llatí 1999, 2000, fent parella amb Regina Tarragó Retirat l’any 2002, exerceix de director tècnic de ball esportiu a l’escola Vallès de Terrassa, on imparteix classes

Fou guanyador de diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya d’esquí de fons entre els anys 1960 i 1980 La temporada 1968-69 guanyà el Campionat de Catalunya d’esquí de fons de relleus fent equip amb Carles Udina i Ramon Galí Ha estat membre de la Federació Catalana d’Esquí i del Centre Excursionista de Catalunya

Formant part de la selecció catalana femenina, guanyà una medalla d’or 2009, una d’argent 2008 i una de bronze 2006 als Campionats d’Espanya de seleccions autonòmiques de mar-costa

Jugà a la Unió Esportiva de Sants fins que la temporada 1926-27 fitxà pel València sense permís del club barceloní i utilitzà el pseudònim d’ Olegario per camuflar-se En descobrir-se l’engany, hi hagué cas federatiu Jugà, no obstant això, quatre temporades en el València 1926-30 i després tornà a Barcelona, on al cap de poc contragué una malaltia greu El 10 d’agost de 1931 se celebrà, al camp del Sants, un partit en benefici seu Fou suplent de Zamora a la selecció estatal, però no arribà a debutar-hi Amb Catalunya disputà 4 partits

S’inicià en el kàrting, on guanyà dos títols d’Espanya i un de Catalunya També fou subcampió del d’Àsia-Pacífic i del Trofeu Margutti 2004 Passà pel programa Joves Pilots del Circuit de Catalunya i entrà a l’equip Audi 2010 per córrer el Campionat d’Alemanya de turismes DTM, i esdevingué el primer pilot de l’Estat espanyol a participar-hi El primer any aconseguí el títol de millor debutant i l’any següent pujà al podi per primera vegada