Resultats de la cerca
Es mostren 1326 resultats
mètode Galin-Paris-Chevé
Música
Sistema d’ensenyament musical sorgit a França durant la primera meitat del segle XIX, ideat per Pierre Galin i desenvolupat pels seus deixebles Aimé i Nanine Paris i, sobretot, pel marit d’aquesta, E. J. M. Chevé.
Inspirat en part en algunes de les propostes sobre notació musical degudes a JJ Rousseau, la seva màxima difusió -especialment a França però també a Suïssa, Holanda, Anglaterra o Rússia- es donà durant la segona meitat del segle XIX, sobretot a partir de la publicació per part de Chevé del Méthode élémentaire de musique vocale 1844 Empra un sistema de notació basat en l’ús dels números de l’1 al 7 per a representar els graus de l’escala en qualsevol tonalitat tònica = 1, supertònica = 2, mediant = 3, etc La lectura d’aquests números es fa, però, utilitzant les síllabes del…
grau
Dret civil
En el parentiu, distància que separa les persones entre les quals hom estableix el còmput.
En línia recta hi ha tants graus com generacions o persones, sense comptar la de l’extrem d’on hom parteix, i en la línia collateral hi ha tants graus com persones hi hagi entre ambdues línies, sense comptar la de l’extrem del qual hom parteix La manera de computar el grau de parentiu en dret civil i en dret canònic és actualment idèntica
Més d’un centenar de morts en un terratrèmol al nord de l’Índia
Segons el recompte oficial, arriba a 110 el nombre de víctimes mortals d’un terratrèmol de 6,8 graus en l’escala de Richter que afecta el nord de l’Índia, a l’estat d’Utar Pradesh, en una zona situada a l’Himàlaia Els efectes destructius de la primera onada sísmica, especialment greu al districte de Chamoli, es veuen agreujats per una catorzena de rèpliques entre els 2,4 i els 4,9 graus
sèptima
Música
Interval de sis graus de l’escala diatònica.
Pot ésser formada per cinc tons i un semitò sèptima major, o bé per quatre tons i dos semitons sèptima menor, o per tres tons i tres semitons sèptima disminuïda En harmonia tradicional és considerada una dissonància
ordre angèlic
Cristianisme
Cadascun dels nou graus de la jerarquia angèlica.
Establerta pel Pseudo-Dionís s VI a partir d’unes categories bíbliques, la jerarquia és dividida en tres cors, en aquest ordre serafins, querubins i trons, dominacions, virtuts i potestats, principats, arcàngels i àngels
quinta
Música
Interval de cinc graus de l’escala diatònica.
Té tres formes diferents la justa alguns autors l’anomenen major , que comprèn tres tons i un semitò, l' augmentada i la disminuïda que alguns autors anomenen menor La quinta justa és una consonància perfecta i és un interval bàsic de la música occidental
quarta
Música
Interval de quatre graus de l’escala diatònica.
Quan comprèn dos tons i un semitò és anomenada quarta justa alguns autors l’anomenen quarta menor quan comprèn tres tons, quarta augmentada per a alguns, quarta major , i quan comprèn un to i dos semitons, quarta disminuïda Aquests dos darrers són considerats intervals dissonants
sexta
Música
Interval de cinc graus de l’escala diatònica.
Les formes més habituals són la sexta major interval de quatre tons i un semitò i la sexta menor interval de tres tons i dos semitons Són més rares la sexta augmentada interval de cinc tons i la sexta disminuïda interval de tres tons i un semitò
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina