Resultats de la cerca
Es mostren 618 resultats
carnisser
Història
Menestral que es dedicava a la venda de carn.
El gremi de carnissers de València era representat al Consell General des del 1283 rebé les ordinacions de Joan I el 1390, i el de Barcelona les rebé de Pere III el 1380 El gremi fou, a l’edat mitjana, un dels més influents a totes les grans ciutats els carnissers, però, foren sovint mal considerats, sobretot al segle XVIII, que foren exclosos del govern municipal a Barcelona, el 1707, i fins i tot foren prohibits a llurs descendents els beneficis eclesiàstics i, a València, alguns càrrecs municipals aquesta situació acabà amb una ordre de Carles III 1773 Normalment…
torcedor de seda
Història
Oficis manuals
Menestral que tenia per ofici el de tòrcer la seda.
El gremi de torcedors s’havia originat en el procés de diversificació dels diferents gremis seders com una tècnica auxiliar, però molt necessària, i alhora independent dels teixidors de seda i d’altres menestrals Posat sota l’advocació de sant Erasme el 1601, rebé noves ordinacions el 1682 A Barcelona la corporació es creà el 1619, quan s’iniciava un moment de crisi tèxtil, i obtingué noves ordinacions el 1669 i el 1680 El 1732 el gremi de València assolí la superior dignitat de collegi i unes ordinacions que foren ràpidament adoptades per Barcelona el 1736 Al…
corder de cànem
Oficis manuals
Menestral corder que treballava essencialment amb cànem i la seva producció era destinada a cordes per a vaixells.
A Catalunya, era un ofici molt estès a les poblacions marineres, com ara Blanes, que avantatjaven sovint els gremis de les capitals A Barcelona són documentats des del 1323, bé que les primeres ordinacions són del 1453, reformades el 1480 Formaren confraria sota l’advocació de la Mare de Déu dels Àngels i del Peu de la Creu Aprovaren noves ordinacions el 1665, i poc temps després entraren en conflicte amb els espardenyers S'hi uniren el 1682, i confirmaren la unió el 1763 Aquesta unió es donava sovint a les ciutats i les viles, amb excepcions, com Reus, i en alguns casos ambdós oficis eren…
mercader de vara
Història
A València, botiguer de teixits de llana, seda i teles.
Es constituí gremi el 1774 i tingué una evolució accidentada fins al primer terç del segle XIX
filador d’or
Indústria tèxtil
El qui tenia per ofici fabricar fils d’or i d’argent per a brodats en teixits de seda.
A Barcelona els filadors d’or formaven un gremi, poc nombrós, però que assolí una certa activitat econòmica
fonedor de lletres
Oficis manuals
El qui té per ofici de fondre les lletres de plom a la impremta.
Els fonedors formaren collegi a València el 1774 a Barcelona, sembla que eren integrats en el gremi dels courers
moler | molera
Oficis manuals
Persona que extreu pedra per a fer moles, en fa o en ven.
L’ofici existia almenys des del s XIV A Barcelona, al s XV, els molers eren constituïts en gremi
miraller
Història
Tecnologia
Menestral que fabricava i venia miralls.
A mitjan s XV els mirallers de Barcelona constituïen una confraria, però mai no arribaren a formar cap gremi
joier | joiera
Arts decoratives
Persona que fa joies o joiells o que en ven.
Els joiers no arribaren a constituir un gremi separat, sinó que formaren una especialitat de la confraria dels argenters argenter
tirador d’or
Història
Oficis manuals
Persona que fa fils de metalls preciosos fent-los passar per un sèrie de fileres de secció decreixent.
Antigament constituïen un gremi poc nombrós, però els seus mestres gaudien d’una certa importància econòmica, malgrat llur paper auxiliar de la producció tèxtil
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina