Resultats de la cerca

Els peus de rata Ramaria són carnosos i molt ramificats La majoria són comestibles, com ara el peu de rata daurat Ramaria aurea , a l’esquerra, dels boscos de caducifolis En canvi, el peu de rata bord Ramaria formosa , a la dreta, ben diferent per la coloració rosa salmó, amb les puntes de color llimona, no és recomanable, per la seva acció purgant, si bé no és perillós August Rocabruna / SCM i Manuel Tabarés / SCM Aquesta família comprèn un sol gènere, Ramaria , els peus de rata o manetes, que formen cossos fructífers carnosos, erectes, ramificats, d’estructura monomítica, a vegades…

S’alimenten d’insectes i larves que extreuen de les escletxes de l’escorça dels arbres, els troncs dels quals escalen recolzant-se en l’extrem de la cua Alguns presenten un lleuger dimorfisme sexual El picot negre Dryocopus martius , de 46 cm, és de color negre amb els ulls grocs El mascle té tot el pili roig i la femella una taca roja al clatell Habita a les fagedes i boscs muntanyencs de coníferes d’una gran part d’Euràsia Als Països Catalans, és comú als Pirineus El picot verd o fuster o picacarrasques Picus viridis , de 32 cm, és de color verd, amb les parts inferiors més clares i el…

Les partícules que el formen són anguloses, amb un diàmetre inferior a 0,05 mm, de quars, feldespat, hornblenda i mica també conté argila Quasi tots els grans manquen de senyals de meteorització, o hi són molt dèbils Els dipòsits de loess són, generalment, d’un color groguenc, i els manca estratificació Es presenten en forma de mantell, d’un gruix variable a la Xina, on hi ha els dipòsits més importants, és corrent el gruix de 30 m, però hi ha llocs on arriba a 90 m als EUA, on el loess ocupa una gran part de les praderies, el gruix és d’1 a 30 m N'hi ha també dipòsits a l’Europa…

Molses de l’ordre de les arquidials 1 Archidium alternifolium a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 15 b detall de fillidi rameal x 70 c detall de fillidi periquecial x 70 Miquel Alcaraz Les arquidials constitueixen un petit ordre de molses menudes, acrocàrpiques, amb brots que surten per sota del periqueci, i fillidis petits, els superiors més llargs, de base embeinadora L’esporòfit no té seta, i la càpsula és indehiscent cleistocàrpica Archidium alternifolium presenta caulidis 10-20 mm simples, molt curts el primer any, amb branques flagelliformes que apareixen el segon any de…

És un antisèptic emprat en substitució del iodoform, gràcies a la manca d’olor, i internament en el tractament de la disenteria amèbica

El seu principi actiu és l’anetole És usat com a carminatiu i per a donar el seu gust característic a medicaments i licors

Aquesta secreció s’inicia els últims mesos de la gestació i augmenta durant els dos o tres primers dies del puerperi, fins a la vinguda de la llet Té una composició intermèdia entre la llet i el sèrum sanguini Es caracteritza per una gran riquesa proteica sobretot lactoalbúmina i lactoglobulina, una escassa proporció de lactosa i una gran quantitat de sals minerals Conté els corpuscles de Donne , constituïts per leucòcits o cèllules epitelials carregades de greix, i és també ric en anticossos, els quals atorguen al nounat una immunitat passiva

Abans de l’establiment del sistema UBV , hom emprava l’anomenat índex de color internacional , igual a la diferència entre les magnituds aparents fotogràfica i fotovisual, m f g - m f v En el sistema UBV , l’índex de color és donat, generalment, per la diferència B-V entre les magnituds aparents mesurades en el blau de longitud d’ona 440 nm i en el verd groguenc o visible, de longitud d’ona 550 nm Hom empra també els índexs de color U-B U és la magnitud aparent mesurada en l’ultraviolat de longitud d’ona 365 nm L’índex de color dóna una idea de la temperatura superficial de l’…

Els vegetals fòssils més antics pertanyents a l’Era Cenozoica s’han trobat als voltants de Sant Vicenç de Castellet, localitat situada uns 10 km al S de la ciutat de Manresa Bages, en estrats datats com a pertanyents a l’Eocè superior Bartonià Hom hi ha recollit la criptògama Acrostichum lanzaeanum , la gimnosperma Podocarpus eocenica i la sèrie d’angiospermes dicotiledònies següents Daphnogene sezannensis, Dewalquea aquisgranensis, D gelindensis i D haldemiana, Dombeyopsis , Dryophyllum vittatum, Fagus gautieri i Myrsine Les impressions vegetals apareixen sobre gresos de color …

L’anomenada sargantana siciliana Podarcis sicula és una espècie introduïda en algunes localitats balears És una sargantana de paret originària de la península Itàlica, força robusta i variable, amb un dibuix reticular o amb el dors uniformement verd, com en el cas de l’exemplar de la fotografia Javier Andrada Aquesta sargantana és indígena d’Itàlia i de països veïns, però ha format colònies estables a diverses localitats costaneres de la Mediterrània i d’altres mars Es troba a diversos punts de Menorca Mesura fins a 9 cm de cap i tronc, el seu cap és alt i llarg i el seu tronc és robust El…