Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Barcelona CNB, guanyà cinc Campionats d’Espanya de primera categoria 1950-54 Entre els anys 1951 i 1957 fou trenta-nou vegades internacional, participà en els Jocs Mediterranis 1951, 1955, en els quals assolí la medalla d’or 1951 i la de bronze a Barcelona en la Copa Itàlia 1953, on repetí medalla de bronze, i en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 Després esdevingué directiu i ocupà el càrrec de president del CNB 1978-82

D’origen tectònic, format en el Terciari, té una longitud de 430 km, una amplada de 60 a 120 km i una profunditat màxima de 115 m La costa és molt retallada, especialment la finlandesa Els principals ports són Hèlsinki i Kotka, a Finlàndia, Sant Petersburg i Viipuri a Rússia, i Tallinn a Estònia Hi desguassen, entre altres el Neva i el Narva, que el comuniquen amb els llacs Ladoga i Peipus, respectivament És glaçat de tres a cinc mesos l’any per la seva poca salinitat

En la seva joventut fou nedador d’alta competició i participà en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 i Melbourne 1956 Advocat de professió, començà a actuar els anys seixanta, i el 1967 va adoptar el nom artístic de Bud Spencer A la dècada següent es féu famós protagonitzant spaghetti-westerns Lo chiamavano Trinità,  1970 Fou també empresari en els rams del tèxtil i el transport aeri i el 2005 fou candidat sense ser elegit al Parlament italià per Forza Itàlia, el partit de Silvio Berlusconi   

Dominà la prova del decatló durant els anys vuitanta i participà en quatre jocs olímpics Als Jocs Olímpics de Moscou aconseguí la medalla d’or, victòria que repetí als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Fou dues vegades campió d’Europa Atenes, 1982 i Stuttgart, 1986 i una, campió mundial Hèlsinki 1983 Entre el 1980 i el 1984 aconseguí batre quatre vegades el rècord mundial establint una marca de 8847 punts Aquest rècord es mantingué fins el 1992, quan fou superat pel nord-americà Dan O'Brian, amb 8891 punts

Metge rural, féu reculls de poesia oral el cicle del Kalevala 1835 i Kanteletar 1840, collecció de poesies populars Publicà el primer periòdic en finès, “Mehiläinen” ‘L’abella’ Fou professor de llengua i literatura finlandeses a Hèlsinki, i publicà un diccionari finlandès-suec 1866-80 Escriví Suomen Kansan sananlask ‘Proverbis del poble finès’, 1842, Suomen kansan arvoituksia 'Endevinalles del poble finès’, 1884, Suomen kansan muinaisia loitsurunoja ‘Antics cants màgics del poble finès’, 1880 Amb la seva tasca contribuí a desvetllar la consciència nacional del seu poble i a…

Membre del CN Barcelona, fou campió de Catalunya de 400 m lliure 1948 i de gran fons en la Travessia del Port de Barcelona 1948 Com a waterpolista assolí dotze Campionats de Catalunya 1941, 1943-53 i catorze d’Espanya de primera divisió 1943-53, 1956-58 Jugà 37 partits amb la selecció espanyola, amb la qual disputà els Jocs Olímpics de Londres 1948 i de Hèlsinki 1952 i guanyà els Jocs Mediterranis 1951 Rebé la placa d’honor de la federació espanyola 1952 i la medalla al mèrit de la federació catalana 1958

Campió d’Europa a Stuttgart 1986 en la prova de salt amb perxa, campió del món a Hèlsinki 1983, Roma 1987 i Tòquio 1991 i medalla d’or olímpica a Seül 1988 Ha batut en 16 ocasions el rècord del món en pistes a l’aire lliure, entre els anys 1984 i 1992, i ha deixat la marca en 6 m i 13 cm En pistes cobertes també l’ha batut 16 vegades amb una marca final de 6 m i 13 cm Màxim favorit per guanyar la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona, no aconseguí la classificació final

Anomenat “la locomotora humana” pels seus rècords a llarga distància, practicà una nova tècnica d’aquesta modalitat, consistent a començar la prova a un pas normal i anar augmentant rítmicament, cada cop més de pressa Medalla d’or en 10 000 m i d’argent en 5 000 a Londres 1948, aconseguí també tres medalles d’or a Hèlsinki 1952, en 5 000 m, 10 000 m i la marató Superà la barrera dels 20 km en una hora 20,052 km, i el 1954 establí els seus darrers rècords 5 000 m i 10 000 m

Començà a nou anys la carrera de virtuós internacional Ensenyà a Hèlsinki, Moscou, Viena, Berlín i Bolonya De la seva producció destaquen tres òperes, Arlecchino 1915, Turandot 1917 i Doktor Faustus 1925, aquesta última acabada per Philipp Jarnach També és autor d’un concert per a piano, orquestra i cors 1904, de dos quartets de corda 1880, 1889, de dues sonates per a piano i violí 1890, 1898, de 24 preludis 1879-83, d’estudis 1883-84, de variacions i fuga 1885, per a piano Escriví Entwurf einer neuen Aesthetik der Tonkunst ‘Esbós d’una nova estètica de la música’, 1907

Estudià a l’Acadèmia Franz Liszt de la capital hongaresa amb F Ferencsik i debutà a l’Òpera de la mateixa ciutat el 1947 Director del Cor de la Ràdio Hongaresa en 1950-52, el 1951 fou nomenat director permanent de l’Òpera de Budapest, càrrec que ocupà fins el 1988 A partir d’aleshores ha estat convidat a dirigir diverses orquestres en teatres d’òpera internacionals, especialment a l’Òpera Nacional Finlandesa de Hèlsinki El 1960 guanyà el premi Franz Liszt, i quinze anys després, el Kossuth El 1963 publicà una monografia sobre F Schubert