Resultats de la cerca

Les diferents exigències de rectificació de les modernes fabricacions han conduït a una diversitat de tipus de rectificadores, diferenciades les unes de les altres per les característiques que presenten i per les comeses que han d’acomplir El moviment de desplaçament gradual de la mola contra la peça és assumit generalment per la mola, dotada alhora d’un moviment de rotació, mentre el moviment d’avanç, generalment de vaivé, és assumit per la peça, juntament amb la taula que suporta el plat portapeces o el capçal portapunt, la qual peça és dotada eventualment de moviment de rotació Les…

Deixeble d’Antoni Caba a l’escola de Llotja de Barcelona Pintà un quant temps a Madrid vers el 1884, on també decorà interiors Conreà la pintura anecdòtica d’una grandiloqüència sensiblera Patria, Fides et Amor , però és més apreciat pels seus paisatges del Llobregat i, sobretot, pels seus retrats, d’un digne realisme en la línia del seu mestre L’esposa de l’artista, Museu d’Art Modern de Barcelona Publicà també poesies a Lo Gai Saber i al Calendari Català

Principal port fluvial de Dacca, és connectat amb els majors ports interiors i amb Chittagong És un important centre comercial de la regió, mercat de cuirs i pells i també del jute Juntament amb Dacca forma la principal regió industrial de Bangladesh, amb indústria tèxtil del jute i del cotó També té tallers de reparació de vaixells i diverses manufactures Conserva la fortalesa de Bara Bhaiyas, del segle XVI i el temple de Lakshmi Narayan Vishnu, del qual la ciutat pren el nom

Fou modista, acròbata i després model de Puvis de Chavannes, Renoir i Lautrec Amiga de Miquel Utrillo i Morlius , aquest donà nom al seu fill, l’important pintor Maurice Utrillo El 1909 es casà amb el pintor André Utter, i des d’aleshores es dedicà decididament a la pintura, de temes variats especialment retrats, figures i interiors, amb un estil directe i simple i una certa influència de l’escola de Pont-Aven És representada al Musée National d’Art Moderne de París

El primer ministre de Malta, Lawrence Gonzi, va superar una moció de confiança en el Parlament per 35 vots a 34 el 4 de juny La moció va ser instada per Gonzi després que un diputat del seu partit, Franco Debono, donés suport al partit opositor, el Partit Laborista, en la sollicitud de dimissió del ministre d'Afers Interiors i Parlamentaris, Carm Mifsud Bonnici Arran d'aquesta dimissió al final de maig, la cartera de Bonnici la va assumir Gonzi

La pintura fou un mètode utilitzat en la decoració dels interiors quan, per unes necessitats determinades d’aquell interior, sia d’acústica com, per exemple, l’Òpera de Versalles, sia per la voluntat de donar una aparença luxosa amb escassos mitjans, hom imita el marbre mitjançant la pintura aquest sistema fou molt corrent durant el s XVIII Al s XX ha estat i és usada una pedra artificial que imita el marbre, tant per a decoració interior com per a la construcció d’escales

També rep el nom d' arquitectura d’interiors , perquè és una branca d’aquesta, centrada en la decoració i el condicionament dels espais closos de la casa o els edificis L’interiorista és un tècnic que, a partir d’uns volums estructurals predeterminats, estudia la disposició i dimensió dels factors de circulació, proporcions antropomòrfiques, tancaments, zonificació, mobiliari, elements de disseny, objectes artístics, color, llum, so, etc, i els ordena de tal manera, que, en llur conjunt, permetin d’endevinar un programa coherent de planificació

Les fulles, de 10 a 15 cm, són palmades, amb 5 lòbuls acuminats i sinuats, i flors d’un groc verdós, en corimbes drets Els fruits són disàmares d’ales gairebé horitzontals Natural d’una gran part d’Europa, als Països Catalans només es fa a les muntanyes humides El tronc, serrat amb cilindre, produeix una fullola força ampla i molt decorativa, adornada de petits grops, apta per a aplacar en interiors de mobles i emprada sovint per als plafons dels vagons de tren i dels vaixells

Establert a París el 1933, estudià a l’Académie Ranson Influït per M Duchamp, es dedicà a la creació d’una escultura nova, emprant cordill i fusta, amb la qual vol expressar els contrasts del ple i el buit Tractà el tema del Gran Drac 1947 i el de La nit 1951, en què creà formes entrellaçades i viscerals El seu estil evolucionà amb Les estances 1962, sèrie de laberints habitables, construïts d’una manera sintètica, amb grans espais interiors i de dimensions monumentals

La lloma de l’Arenal, amb la més inalterada de les dunes interiors de Petrer Aquestes dunes són originades pel transport eòlic dels sediments dipositats per les avingudes de la rambla de Caprala Ernest Costa L’arenal de Petrer 221, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Aquest espai constitueix una formació arenosa, situada a uns 3 km al nord-est de Petrer, sobre la lloma de l’Arenal i la rambla de Caprala Només s’hi pot accedir per pistes i camins que parteixen de la carretera N-330, entre els quilòmetres 369 i 370 En realitat es tracta de tres arenals, però un d…