Resultats de la cerca
Es mostren 333 resultats
gelsemi
Botànica
Farmàcia
Liana perennifòlia, de la família de les loganiàcies, pròpia d’Amèrica del Nord, de fulles oposades, enteres i lanceolades i de flors petites agrupades en cimes axil·lars.
El seu rizoma, ric en gelsemina, és antineuràlgic
alisma
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les alismatàcies, perennes, de fulles lanceolades o cordiformes i flors blanques o rosades, agrupades en umbel·les o en panícules.
Viuen en llocs inundats
curraià
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les orquidàcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles paral·lelinèrvies lanceolades i de flors purpúries aplegades en raïms laxos.
Viu principalment a les rouredes seques, i vol terreny calcari
espígol
Espígol
Maja Dumat (CC BY 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de fulles estretament lanceolades, ben verdes, i flors blaves agrupades a l’extrem d’una llarga tija florífera.
Creix per sobre dels 600 m, en llocs pedregosos Els olis essencials de l’espígol serveixen per a fabricar l’ aigua de lavanda
Les violàcies
Violàcies 1 Pensament de camp Viola arvensis a aspecte general de la planta en flor x 0,5 b flor vista de cara amb els dos pètals laterals aproximats al superior x 1 2 Viola sylvestris aspecte de la planta en flor i fruit noteu que les fulles tenen dues estípules de marges laciniats x 0,5 3 Violeta Viola alba a aspecte de la planta x 0,5 b flor vista de cara, amb els dos pètals laterals aproximats al pètal inferior x 1 Eugeni Sierra Aquest grup comprèn unes 900 espècies repartides per bona part del món, algunes de les quals s’utilitzen abundantment en jardineria com a plantes ornamentals…
nebulosa
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les cariofil·làcies, alta de 20 a 50 cm, de fulles linears o lanceolades i de flors blanques, en dicasi paniculiforme lax.
Oriünda de les estepes del Caucas i de l’Àsia Menor, és plantada en jardins
podocarpàcies
Botànica
Família de pinals integrada per arbres o rarament arbusts perennifolis, amb fulles linears, lanceolades, aciculars o esquamiformes, o en alguns casos amb fil·locladis, i amb pseudocarps generalment carnosos.
Són dioiques les flors masculines tenen estams amb dos sacs pollínics, i les flors femenines tenen un sol carpel i un sol primordi seminal Consta aproximadament de 120 espècies, pròpies de l’hemisferi sud, algunes de les quals són plantades en jardins
herba de l’esparver
Herba de l’esparver
(CC0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de fulles radicals en roseta, lanceolades i més o menys peloses, i de capítols grocs, reunits en panícula corimbiforme.
Creix en boscs i pedregars humits
marcòlic groc
Marcòlic groc
© Francesc Boada
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de tiges fulloses altes de 40 a 80 cm, de fulles lanceolades i de flors grosses, nuoses i grogues.
Endèmica dels Pirineus, creix en prats, relleixos i vores de bosc subalpins, entre 1500 i 2200 m d’altitud És d’olor desagradable
lli bord
Lli bord
P. Gourdain (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Herba anual, de la família de les linàcies, de 10 a 20 cm d’alçada, de fulles lanceolades, de flors blanques arranjades en dicasi i de càpsules globoses.
Creix en vessants humits, prats, boscs clars, etc