Resultats de la cerca
Es mostren 661 resultats
Partit Republicà d’Esquerra
Partit polític
Partit fundat al juny de 1935 per la fusió del Partit Republicà Radical Socialista Català i d’Esquerra Nacional a Catalunya.
Es proposava de “defensar en primer terme l’organització republicana i autonomista de l’Estat” Constituí la secció catalana d’Izquierda Republicana El seu Comitè Executiu era format per Faustí Ballvé, Brauli Solsona, Ramon Nogués i Biset i Ramon Noguer i Comet El 1936 resultaren elegits diputats Marcellí Domingo, Ballvé i Nogués, integrats en les llistes del Front d’Esquerres de Catalunya Tingué una secció juvenil presidida per Antoni López L’òrgan de premsa fou El Conseqüent de Reus Després de la Guerra Civil, sota la presidència de Ballvé, el partit es reorganitzà a Mèxic, on edità…
Manuel Jiménez de Parga y Cabrera

Manuel Jiménez de Parga y Cabrera
© Tribunal Constitucional
Història
Literatura
Política
Història del dret
Advocat, polític i escriptor andalús.
Doctor en dret 1953 Ingressà per oposició a l’Instituto Nacional de Estudios Jurídicos i a l’Instituto de Estudios Políticos Fou professor de dret polític a la Universitat de Madrid i catedràtic de la de Barcelona El 1972 fou elegit degà de la facultat de dret, elecció vetada pel règim franquista fins el 1976 Rector d’aquesta universitat 1976-77, pel juny del 1977 fou elegit diputat per Barcelona com a independent en les llistes d’UCD Després d’un breu pas pel ministeri de treball 1977-78, fou nomenat ambaixador d’Espanya davant l’OIT, a Ginebra Entre d’altres obres, és autor de Los…
Luis Tosar

Luis Tosar
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Nom amb què és conegut l’actor cinematogràfic gallec Luis López Tosar.
Després d’intervenir en diversos curtmetratges, es convertí en una estrella local gràcies a la telenovella gallega Mareas vivas 1998, i començà a destacar en el cinema a la pellícula Flores de otro mundo 1999, d’Icíar Bollaín, amb qui ha treballat sovint Després accedí a papers de protagonista ha interpretat, entre d’altres, Los lunes al sol 2002, premi Goya al millor actor de repartiment, Te doy mis ojos 2003, premi Goya al millor actor, La flaqueza del bolchevique 2003, La vida que te espera 2004, Inconscientes 2004, Miami Vice 2006, el seu paper parlat en anglès en una superproducció de…
Suzanne Vega
Música
Cantant i compositora nord-americana amb una obra situada entre el pop i la cançó d’autor.
El seu primer disc, Suzanne Vega 1985, la donà a conèixer gràcies a la peça Marlene on the Wall , i el segon, Solitude Standing 1987, la popularitzà arreu del món mitjançant l’èxit Luka i Tom's Diner , cançó a cappella que fou objecte d’una remescla a càrrec del grup electrònic britànic DNA Després de Days of Open Hand 1990, la seva obra s’apartà de les llistes de vendes, però els àlbums 999 ºF 1992 i Nine Objects of Desire 1996, produïts pel qui fou el seu marit, Mitchell Froom, aportaren perfils experimentals i foren ben rebuts per la crítica El 1997 collaborà en el disc Heaven & hell…
The Police
Música
Grup de pop format a Londres el 1977 integrat per Gordon Sumner Sting (veu i baix), Stewart Copeland (bateria) i Andy Summers (guitarra).
Considerada una de les bandes més notables dels anys vuitanta, dècada durant la qual obtingué un bon nombre d’èxits, nasqué en plena explosió punk el seu estil abastava des del pop al reggae i sabé aglutinar virtuosisme, talent i comercialitat, de manera que esdevingué un dels clàssics moderns Can't Stand Loosing You fou el seu primer gran èxit, seguit en les llistes per So Lonely o Roxanne Després dels àlbums Outlandos d’Amour 1979, Reggatta de Blanc 1979, Zenyatta Mondatta 1980, Ghost in the Machine 1981, Sinchronicity 1983 i el recopilatori Every Breath You Take The Singles 1986, la…
Santa Àgata del Coll o de Montnegre (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Antiga església parroquial que és situada al sud-est del massís de Montnegre, a les Gavarres, uns 2 km a llevant de Santa Pellaia, vora la carretera de la Bisbal d’Empordà a Caçà de la Selva El lloc de Santa Àgata és esmentat l’any 1044 El cabiscol Ponç, en el testament de l’any 1064, disposà de béns situats a la parròquia de Santa Àgata, i el 1102 Berenguer Amat féu deixes a la canònica gironina, entre les quals hi havia algunes propietats en aquesta parròquia En les Rationes decimarum apareix esmentada “ sancte Agathe de Montenigro ” i, semblantment, en les llistes de parròquies del 1362,…
Sant Martí Sacalm o de Cantallops (Susqueda)
Art romànic
Antiga església parroquial situada a la planura que s’estén sota la cinglera del Far és accessible per una bona pista o carretera des de la vila d’Amer Consta amb el nom de Cantaluporum o Cantalobs en les antigues llistes parroquials de la diòcesi de Vic, a la qual pertany, anteriors al 1150 Des del segle XII és anomenada “ in sancti Martini de Cantalupis ” 1197 o bé “ Sancti Martini de Calmus ” 1198 El 1332 tenia els altars de Sant Martí, Sant Jaume i Santa Fe L’església fou refeta en gran part al segle XVII, però a la part de migdia, fent angle amb la gran rectoria que té adossada, hi ha…
Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme
Dret
Llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 29 de juny de 2017.
Presentada conjuntament per Junts pel Sí, Catalunya Sí Que es Pot i la Candidatura d’Unitat Popular, fou aprovada per unanimitat La llei, la primera a l’Estat espanyol relativa a aquest aspecte de la memòria històrica , declarava illegals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d'Ocupació posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar vigents a Catalunya des de l’abril del 1938 fins al desembre del 1978 Considerava aquests tribunals contraris a la llei i a les exigències més elementals del dret a un judici just, i deduïa la nullitat de totes les sentències i resolucions de les…
Santa Maria de Santesmasses (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
Amb el nom de Santes Masses, ara la Mare de Déu de Santesmasses, es coneix una capella o santuari situat en una petita carenada al nord de l’església parroquial de Sant Donat de Sedó El santuari existia al segle XV segons la imatge gòtica que el presideix El topònim Santesmasses sembla derivat de l’antiga devoció als màrtirs saragossans, coneguts com Santes Masses, que tenen una capella dedicada a Pinell de Solsonès i d’altres a Osca i a la resta del territori aragonès Les Santes Masses consten en les llistes de relíquies del país del segle XI, i el 1166 residia a Lleida un ciutadà amb el nom…
Santa Maria de Santesmasses (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
Amb el nom de Santes Masses, ara la Mare de Déu de Santesmasses, es coneix una capella o santuari situat en una petita carenada al nord de l’església parroquial de Sant Donat de Sedó El santuari existia al segle XV segons la imatge gòtica que el presideix El topònim Santesmasses sembla derivat de l’antiga devoció als màrtirs saragossans, coneguts com Santes Masses, que tenen una capella dedicada a Pinell de Solsonès i d’altres a Osca i a la resta del territori aragonès Les Santes Masses consten en les llistes de relíquies del país del segle XI, i el 1166 residia a Lleida un ciutadà amb el nom…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina