Resultats de la cerca
Es mostren 1030 resultats
menor
Música
Adjectiu que s’aplica, en oposició a ’major', a intervals, acords i modes.
Els intervals menors són aquells intervals del sistema diatònic que, tenint dues magnituds possibles i a excepció feta dels intervals justos, tenen un semitò menys que els seus corresponents majors S’anomenen acords menors o tríades menors, o acords pefectes menors aquells acords amb 5a J i 3a m S’anomena mode menor el mode del sistema tonal que, en la seva presentació escalar, presenta la següent seqüència de tons T i semitons S T-S-T-T-S-T-T, encara que és més habitual la seva representació amb l’anomenada escala menor melòdica vegeu exemple 2 d' escala
Junta Central Fallera
Folklore
Organisme que exerceix la funció rectora i coordinadora en la celebració dels actes relacionats amb les falles.
Fundada el 1939, substituí l’antic Comitè Central Faller, que datava del 1928 Entre altres activitats, s’encarrega de la proclamació de les falleres majors, la coordinació de les diferents comissions de falles de València i l’adopció de mesures de sanció per a les anomalies que sorgeixin entre les diferents comissions A més, custodia els arxius documentals de les comissions i pot fiscalitzar la seva comptabilitat La Junta també s’encarrega de crear i distribuir els sectors fallers, que agrupen territorialment les diferents comissions de falles Té la seu a l’actual Museu Faller, a…
Ramon Sarsanedas i Oriol
Lacador.
Del 1961 al 1975 fou professor de laca a l’Escola Massana segons les tècniques tradicionals japoneses Féu exposicions personals a les galeries Arenyas 1925, Syra 1927 i a la Sala Parés 1932 Collaborà amb els escultors Granyer i AFerrant i amb els pintors Galí, Camps i Ribera, JCapdevila i EGrau i Sala El seu gran paravent La creació amb dibuix de FGalí obtingué la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, on figurava al pavelló d’Artistes Reunits Entre les seves altres peces majors cal esmentar el paravent El circ , amb dibuix d’Emili Grau Sala 1940
Casa forta de la Gateleda (Aiguamúrcia)
Art romànic
Antiga casa forta situada a la riba esquerra del torrent de les Gateledes Al segle XIII eren propietaris d’aquesta casa forta o mas els Fonollar, castlans majors del terme de Selma, tal com consta en el testament d’Elisenda de Fonollar, datat l’any 1247, pel qual aquesta llegà l’honor de Gateleda al seu fill primogènit, Guillem Al segle XV la casa forta o mas de Gateleda era el centre d’una quadra, que passà a mans de Galceran d’Aiguaviva i als seus descendents, els quals tingueren aquesta propietat fins a la darreria del segle XVIII
Baltasar de la Cueva y Enríquez de Cabrera
Història
Política
Polític castellà.
Comte de Castellar i marquès de Malagón, fou rector d’un dels collegis majors de Salamanca, ocupà auditories i fiscalies de diferents tribunals i consells, i fou nomenat 1673 virrei del Perú Intentà de posar fi a la corrupció dels funcionaris, regularitzà la recaptació dels imposts, creà tributs nous i reprimí el contraban Aquestes mesures, que, d’altra banda, li permeteren de recollir fons per a l’erari reial, li guanyaren l’hostilitat dels grans comerciants de Lima, els quals aconseguiren que fos destituït el 1678 Retornat a la metròpolis, fou rehabilitat i designat membre del…
comissura
Anatomia
Punt d’unió de dues parts d’un òrgan, o d’òrgans diferents, les quals en general delimiten una obertura.
Especialment aplicat als llavis comissura labial i a les parpelles comissura palpebral , també és el nom donat als llavis majors vulvars comissura vulvar i als menors comissura labial pudenda En el sistema nerviós central, aquest nom és donat sovint als fascicles definits com a pont entre dues estructures Així, hom troba la comissura magna o cos callós, la comissura medullar o part central de la medulla, la qual serveix d’unió entre les dues meitats de substància grisa, la comissura mitjana , com a unió dels tàlems òptics, la comissura blanca , relacionant els cordons…
coronel | coronela
Història
Militar
Cap o oficial superior que té el grau més elevat en els exèrcits de terra i aire, per sobre del de tinent coronel.
Li correspon el comandament d’un regiment, d’un aeròdrom o base aèria, o un d’equivalent La denominació, d’origen italià, fou utilitzada ja en els exèrcits castellans i catalanoaragonesos de Ferran II, organitzats en esquadrons o coronelies , sota el comandament d’un coronel A partir del segle XVI, els oficials majors dels terços i regiments dels diversos exèrcits europeus reberen, al costat del nom de mestre de camp, el de coronel, que es generalitzà a França amb la reorganització de l’exèrcit feta per Lluís XIV, la qual fou imitada per Felip V en els seus exèrcits a Espanya 1704
belga
Etnologia
Relatiu o pertanyent a Bèlgica o als seus habitants.
L’heterogeneïtat ètnica de Bèlgica fa que solament sigui possible un tractament unitari d’aquelles manifestacions culturals que reflecteixen amb major o menor unitat la societat condicionada per l’existència de l’estat belga, dintre els límits cronològics de la seva realitat política art belga, cinemabelga, mentre que d’altres han d’ésser estudiades sobre la base dels dos majors components ètnics de l’estat, els quals, tot i palesar en grau divers llur peculiaritat regional, s’insereixen en els dos conjunts, neerlandès i francès, i es remunten als orígens d’aquests mateixos…
Antoni Sanz Suñer
Boxa
Directiu i promotor de boxa.
Installat a Barcelona, el 1931 abandonà la pràctica de la boxa i fundà el Club de Boxa Olímpic, al barri de Gràcia, on també organitzà vetllades de boxa amateur El 1940 creà el Club Boxing Esportiu i el 1942 fou pioner a promoure vetllades de boxa en els envelats de les festes majors d’arreu de Catalunya A la dècada dels cinquanta creà el Torneig Cinturó de Barcelona de boxa amateur El 1962 fundà el Club de Boxa Granollers, del qual fou director Ocupà la presidència del comitè de preparadors de la federació catalana 1957-76 i fou director de l’Escola Catalana de Boxa Amateur
primavera de Praga
Història
Nom donat a l’ampli moviment de liberalització iniciat a Praga (1967-68), com a contestació a la crisi econòmica i política del règim txecoslovac.
Començat per una crítica dels escriptors al sistema, a la qual s’afegiren els universitaris i una majoria dels membres del comitè central del partit, aquest votà la separació del càrrec de president de la República del de secretari del partit i atorgà el darrer a ADubček- Més tard, el president Novotn hagué de dimitir i fou substituït per Svoboda El partit elaborà i inicià un programa de liberalització en tots els aspectes de la vida del país, que també cercava uns lligams majors amb Occident Aquest procés finí amb la invasió del país per part de les tropes del Pacte de Varsòvia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina