Resultats de la cerca
Es mostren 920 resultats
firmware
Electrònica i informàtica
Suport lògic inalterable, és a dir, programa dipositat en una memòria morta (ROM).
deuteromicets
Micologia
Grup polifilètic de fongs que comprèn unes 25 000 espècies, en les quals hom desconeix la reproducció sexual, bé perquè han estat poc estudiades, bé perquè en el curs de l’evolució han perdut la capacitat de reproduir-se sexualment.
Cal incloure'n la majoria en els ascomicets N'hi ha molts que tenen importància econòmica com a descomponedors de la matèria orgànica morta, en la producció d’antibiòtics o pel fet d’ésser fitoparàsits Hom divideix el grup en els ordres de les esferopsidals , de les melanconials i de les monilials
Felice Pasquale Bacciochi
Història
Militar
Militar cors casat amb Elisa Bonaparte, germana de Napoleó, que el nomenà senador (1804) i general.
Seguí la fortuna de la seva muller com a príncep consort de Lucca i Piombino 1805 i, més tard, gran duc consort de Toscana, bé que sempre a segon terme, sense intervenir en el govern A la caiguda de Napoleó acompanyà Elisa a Bohèmia i a Trieste morta ella 1820, tornà a Itàlia
Elvira Homs i Ferrés
Pintura
Pintora.
Rebé lliçons d’Emília Coranty, però fou pràcticament autodidacta Es presentà a les galeries Dalmau de Barcelona el 1926 Influïda pel futurisme, es relacionà amb el grup de Rafael Barradas La primitiva agressivitat es temperà els anys trenta, i la seva pintura, centrada en la natura morta, es caracteritzà per una certa estilització geometritzant
Òdena

Armes dels Òdena
Llinatge senyorial propietari del castell d’Òdena (Anoia), al comtat de Manresa.
El primer membre que usà aquest cognom fou el magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Guillem I d’Òdena mort en 1086/89, fill d’un Bernat i germà de Donnuç, que sembla ésser fill de Bernat Amat de Claramunt Actuava ja el 1054 i era casat amb Ermengarda morta en 1082/91 el 1085, amb altres magnats, es posà contra el Fratricida, i consta com a senyor dels castells d’Òdena, Callús, Arraona que li vengué el 1054 Bernat Amat de Claramunt, que devia ésser el seu pare i Pontons adquirit el 1067 i d’altres béns al Penedès i a Anoia Fou pare de Pere d’Òdena mort després del 1101 i…
captura
Hidrografia
Fenomen pel qual un riu d’intensa activitat erosiva arriba a decapitar-ne un altre captant vers la pròpia conca les aigües del curs superior del riu decapitat.
Es manifesta sovint per un seguit de caràcters morfològics presència d’un colze ben encaixat en el sector on s’ha operat la captura, aparició d’una vall morta, subadaptació del riu decapitat —privat de la major part de la seva àrea de drenatge— a les dimensions de la vall que elaborà abans de la captura
Pilar Planas i Martí
Pintura
Pintora.
Deixebla de Rafael Benet Excellí com a colorista en la pintura de paisatge, natura morta i retrat Exposà individualment a Barcelona i participà a nombroses collectives a Barcelona, Manresa, Madrid i Xile Membre dels cercles Maillol i de Sant Lluc i del Saló de Maig de Barcelona Fou professora de dibuix a l’institut de Manresa
Adolf Rudnicki
Literatura
Novel·lista i assagista polonès.
Després de la seva primera novella Szczury ‘Les rates’, 1932, assolí la plenitud artística els anys cinquanta amb el testimoniatge de la tragèdia del poble jueu a Polònia sota l’ocupació nazi Els relats sobre aquest tema, breus i densos, titulats Żywe i martwe morze ‘Mar viva i morta’, 1956, s’expressen en una prosa penetrant, exacta i lírica
Jaume Tos i Urgellès
Història del dret
Advocat de l’audiència de Barcelona.
Doctor en drets És autor d’un Tratado de la cabrevación según el derecho y el estilo del Principado de Cataluña 1784, 1826, seguit d’una Disertación de la firma por razón de señorío y derecho de prelación, tanteo o fadiga , resum de la doctrina dels juristes catalans sobre l’emfiteusi perpètua i els establiments de rabassa morta
picnoclina
Ecologia
Separació horitzontal que s’esdevé entre masses d’aigua de diferent densitat, a causa de diferències tèrmiques, de salinitat, etc.
En les mars o els llacs en què es formen picnoclines, les aigües profundes són tèrmicament molt estables 4°C tot l’any, en el cas ideal mentre que les superficials varien de temperatura d’acord amb les estacions Les aigües més profundes poden no barrejar-se mai amb les altres, tal com s’esdevé actualment a la mar Morta i en molts llacs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina