Resultats de la cerca

Després d’haver estudiat a Reus i a Vic, amplià estudis a Barcelona amb el pianista Nogués Residí a Mataró, on exercí de professor de dibuix al Collegi Valldemia Fou mestre de la família del primer comte de Güell Intervingué en la fundació de l’Orfeó Català i de l’Associació Musical de Barcelona Escriví quatre breus òperes escolars, l’òpera Julio César i el drama líric Garraf Compongué l’oratori Santa Isabel de Hungría , per a quatre cors, orquestra i orgue, una missa de rèquiem per a veus i orquestra, Epitalami , per a orquestra i orgues, obres de música de cambra i peces per a piano De la…

Apareix documentat per primera vegada l’any 1610 com a mestre de capella de la seu d’Oriola El 1618 passà a ocupar el mateix càrrec a la seu metropolitana de València, com a successor de JB Comes, i dos anys després, al Collegi del Patriarca de l’esmentada ciutat El 1621 consta novament al capdavant de la capella de la seu metropolitana El 18 de setembre de 1632 fou elegit per a dirigir la capella de Conca, des d’on, el 1634, passà al monestir de La Encarnación de Madrid Finalment, l’1 de juliol de 1645, assolí el lloc de mestre de capella de la catedral de Toledo Com a compositor gaudí de…

Trompista, el 1818 fou nomenat director de la Societat Musical de Perpinyà El 1820 anà a París i estudià amb Dauprat Membre de la capella reial de Carles X 1825, el 1832 entrà al servei de Lluís Felip En 1842-60 fou professor de trompa del conservatori de París Compongué nombroses peces, especialment per a trompa Concert en fa, Rondeau pastoral , etc, instrument per al qual publicà un mètode complet

Exercí com a organista de Santa Maria l’any 1839 Fou catedràtic d’harmonia del conservatori de Madrid el 1861 Autor de dues sarsueles i d’obres didàctiques, com ara Prontuario teórico-musical 1856

Del 1832 al 1876 fou organista a Santa Maria de Maó Escriví, entre d’altres obres, motets, lamentacions i obres simfòniques

Deixeble de Francesc Tàrrega, féu una carrera brillant de concertista i escriví i publicà obres originals per a guitarra i transcripcions per a aquest instrument

Fou mestre de capella de la catedral de Barcelona Escriví música religiosa se'n destaca una missa sobre el Tantum ergo

Deixeble d’AQuintas, d’Enric Morera i de Jaume Pahissa Féu nombroses tournées i escriví moltes sardanes És autor d’un llibre titulat Ballets populars catalans 1954 El seu germà Ismael Font i Sabaté Maials 1916, pintor, ha retratat diverses personalitats i ha illustrat García Lorca

Fou deixeble de V Presiac i escolà de Montserrat entre el 1724 i el 1733 Prengué l’hàbit de monjo benedictí el 23 de desembre de 1733 Fou mestre de l’escolania, juntament amb Benet Esteve, i entre els deixebles més notables tingué Benet Soler Alguns músics montserratins coetanis de Manuel Espona foren Josep Antoni Martí, Benet Julià i Anselm Viola Se’n conserva un magníficat a la Biblioteca de Catalunya, i tres magníficats i altres obres en llatí, entre les quals Nunct sancte nobis , Legem pone mihi , Et veniam super me i Memor est verbi tui , a l’arxiu del monestir de Montserrat

És autor de la música de l’obra escènica El doctor burlado 1846, de Víctor Balaguer