Resultats de la cerca

Trompista, el 1818 fou nomenat director de la Societat Musical de Perpinyà El 1820 anà a París i estudià amb Dauprat Membre de la capella reial de Carles X 1825, el 1832 entrà al servei de Lluís Felip En 1842-60 fou professor de trompa del conservatori de París Compongué nombroses peces, especialment per a trompa Concert en fa, Rondeau pastoral , etc, instrument per al qual publicà un mètode complet

Exercí com a organista de Santa Maria l’any 1839 Fou catedràtic d’harmonia del conservatori de Madrid el 1861 Autor de dues sarsueles i d’obres didàctiques, com ara Prontuario teórico-musical 1856

Del 1832 al 1876 fou organista a Santa Maria de Maó Escriví, entre d’altres obres, motets, lamentacions i obres simfòniques

Deixeble de Francesc Tàrrega, féu una carrera brillant de concertista i escriví i publicà obres originals per a guitarra i transcripcions per a aquest instrument

Fou mestre de capella de la catedral de Barcelona Escriví música religiosa se'n destaca una missa sobre el Tantum ergo

Deixeble d’AQuintas, d’Enric Morera i de Jaume Pahissa Féu nombroses tournées i escriví moltes sardanes És autor d’un llibre titulat Ballets populars catalans 1954 El seu germà Ismael Font i Sabaté Maials 1916, pintor, ha retratat diverses personalitats i ha illustrat García Lorca

Fou deixeble de V Presiac i escolà de Montserrat entre el 1724 i el 1733 Prengué l’hàbit de monjo benedictí el 23 de desembre de 1733 Fou mestre de l’escolania, juntament amb Benet Esteve, i entre els deixebles més notables tingué Benet Soler Alguns músics montserratins coetanis de Manuel Espona foren Josep Antoni Martí, Benet Julià i Anselm Viola Se’n conserva un magníficat a la Biblioteca de Catalunya, i tres magníficats i altres obres en llatí, entre les quals Nunct sancte nobis , Legem pone mihi , Et veniam super me i Memor est verbi tui , a l’arxiu del monestir de Montserrat

És autor de la música de l’obra escènica El doctor burlado 1846, de Víctor Balaguer

Estudià als conservatoris de Perpinyà i de París 1846-48 Fou professor al Cours Normal de Chant de París i director de música militar Renuncià els seus càrrecs per tal de tornar al país, on fou nomenat director d’orquestra del teatre de Perpinyà 1864 Autor de més de 400 composicions, algunes per a cobla i música popular, i de diverses òperes, entre les quals es destaca l’òpera còmica Guillaume de Cabestany, Le spleen du tambour 1865 i l’òpera romàntica André Chénier 1880 La seva Regina és cantada tradicionalment a Illa Rosselló La seva música empra temes musicals rossellonesos

Estudià a l’escolania de la Mercè Fou director d’orquestra del teatre de Montsió, professor de violí del Liceu Filharmònic Dramàtic de Barcelona 1837 i director d’orquestra del Liceu 1847 Durant més de vint anys fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona