Resultats de la cerca

A cinc anys inicià els estudis de violí amb la seva mare, la violinista Elvira Schmuckler Fugint de l’Alemanya nazi, el 1933 la seva família es traslladà a Amsterdam, on es perfeccionà amb Oskar Back i on debutà el 1935 Després de la guerra feu gires per Europa, els Estats Units i la Unió Soviètica Del 1951 al 1971 fou concertino de l’Orquestra de la Residència de la Haia Amb el violinista Herman Krebbers formà un duet de violí per al qual compongueren concerts H Badings, G Frid, H Kox i B Maderna 1969 El 1974 fou nomenat concertino de l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, posició que…

Formada a Hamburg, hi debutà 1849 amb Lucrezia Borgia , de Donizetti Actuà a Frankfurt i Viena, i el 1858 es presentà a Londres, on assolí una fama mítica amb un repertori molt variat des de Lohengrin a la Medea de Cherubini Es retirà el 1877

Estudià l’estructura atòmica dels elements basant-se en les característiques dels espectres corresponents El 1925, juntament amb Uhlenbeck, avançà la teoria del spin electrònic Fou editor de les revistes The Physical Society Review  1951-65, The American Physical Society  1966-74 i Physical Review Letters  1958-74

Començà la carrera amb el grup naturalista dels Goncourt Més endavant, situat en el corrent decadentista de la fi del s XIX, descriví a À rebours 1884 l’aventura d’un home que viu d’esquena a la societat moderna, massa prosaica La seva producció posterior — L’oblat 1904 i La cathédrale 1905— palesa una vocació religiosa aferrissada, que més tard evolucionà cap un desengany místic

És un dels forjadors de la llengua literària neerlandesa i màxim exponent de l’ideal renaixentista als Països Baixos

Participà en la primera guerra Carlina i es destacà en l’acció de Peracamps, fet que li valgué el títol de comte de Peracamps Home de confiança d’Espartero, fou capità general de València 1838-39 i de Catalunya 1840-42, on reprimí l’alçament popular i participà en el bombardeig de Barcelona desembre del 1842 En caure Espartero 1843, fugí amb ell a Anglaterra Retornà en iniciar-se el Bienni Progressista 1854 i fou president del Tribunal Suprem de Guerra i Marina El seu germà, Juan van Halen y Sarti Cadis 1788 — 1864, també militar, lluità a Gibraltar 1805 i a la Martinica 1806 En 1808-14…

Es formà al Club Deportiu Terrassa, amb el qual debutà l’any 2001 a la màxima categoria Posteriorment fitxà per l’Atlètic Terrassa Hockey Club 2008-11, l’SV Kampong neerlandès 2011-12 i la temporada 2012-13 passà al Castelldefels Hockey Club Migcampista, guanyà quatre Campionats de Catalunya 2002, 2005, 2008, 2009, dues Copes de la Reina 2001, 2007 i tres Lligues 2001, 2002, 2005 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008, un Campionat del Món 2006 i dos d’Europa 2003, 2007, en el primer dels quals assolí la medalla de plata El Consejo…

Profund coneixedor de l’art francès i italià, s’establí a Berlín, on desplegà un important treball escultòric La seva primera obra important, l’estàtua de bronze de l’elector Frederic III 1697, denota una certa influència de l’estil neerlandès d’Artur Quellinus En els encàrrecs posteriors es féu evident la influència francesa decoració de l’Arsenal amb màscares de guerrers moribunds, Monument eqüestre del Gran Elector 1698-1703 Com a arquitecte gaudí d’una gran fama i d’encerts remarcables Intervingué en la direcció del Palau de l’Arsenal, però la inhabilitat en la construcció de la torre de…

Passà la infantesa a Buenos Aires, i bona part de la joventut a Itàlia Estudià filosofia i ciències polítiques a les universitats de Poitiers on es graduà en filosofia el 1974, Roma i Buenos Aires, i sociologia i economia a la Universitat de Notre Dame d’Indiana EUA, on es graduà 1971 i es doctorà 1974 Posteriorment ha exercit la docència i la investigació en diverses universitats, especialment a la London School of Economics i a la de Columbia És una de les pioneres en els estudis sobre la globalització, en els quals interrelaciona les migracions massives, la internacionalització de l’…

Fill d’emigrants de Surinam, es formà en les categories inferiors de l’Ajax d’Amsterdam, guanyà tres títols de Lliga i una Recopa amb l’equip holandès, on estigué diversos anys a les ordres de Johan Cruyff Després d’unes estades breus a l’Sporting de Lisboa i al Real Zaragoza, fitxà per l’AC Milan, on guanyà dos títols de Lliga i dues copes d’Europa Acabà la seva carrera de jugador a l’Ajax, on aconseguí la seva tercera Copa d’Europa Com a jugador fou 73 cops internacional i rebé dos anys la Pilota de Bronze 1988 i 1989 Com a entrenador de futbol, dirigí durant dos anys la selecció…