Resultats de la cerca

Jeràrquicament era sota el vescomte, i inclòs, amb el seu immediat inferior, el varvassor, en la denominació del magnat i més tard de baró, formava part de la noblesa Potser antic vassall acompanyant del comte, la seva funció no és, però, prou definida

Par de França, fou diputat de la noblesa als estats generals del 1789, on defensà els privilegis de la reialesa Emigrat, lluità amb l’exèrcit del príncep de Condé, i després acceptà els Bonaparte i fou nomenat ambaixador a Etrúria i a Madrid

Succeí el seu pare, Frederic I, i hagué de vèncer els partidaris del seu cosí Cristià II 1536 El mateix any introduí el protestantisme a Dinamarca i legalitzà la successió del seu fill Frederic II en canvi de certes concessions a la noblesa

Es féu proclamar rei en destronar Tulga, que reclogué en un monestir Reduí la noblesa i obtingué del concili de Toledo 646 l’excomunió de tots els qui conspiressin en contra d’ell El 649 associà al tron el seu fill Recesvint

Els legistes proliferaren després de la recepció del dret romà durant l’edat mitjana, en especial a Occitània i en altres països de l’Occident europeu Propugnaren l’augment del poder reial i del braç popular o reial enfront de la noblesa i els eclesiàstics

Fill de MagnusVI, succeí el seu germà EricII S'hagué d’imposar a l’alta noblesa del país S'enfrontà a la Hansa, però no es pogué alliberar de la tutela econòmica germànica Lluità contra Suècia i Dinamarca 1309 i establí la capital a Oslo

Conreà el retrat —tingué de clientela la burgesia i la noblesa txeca—, la pintura de gènere i la decoració mural Diferí dels seus contemporanis romàntics per l’estil, que evita l’anècdota i avança ja el realisme, del qual fou l’introductor al seu país

Fill del príncep Esteve i de Tommasina Morosini, de família veneciana, i nebot d’Andreu II succeí Ladislau IV Intentà d’oposar-se a la noblesa i defensà el regne contra les pretensions dels Habsburg i, també, dels Anjou, descendents de Maria, germana de Ladislau IV

Fou utilitzada a l’edat mitjana com a arma de pressió sobre els sobirans Algunes vegades la noblesa revoltada recorria a la disposició del rei, com s’esdevingué amb Alfons X de Castella 1282 i Enric IV 1645 de Castella i amb Joan II de Catalunya-Aragó 1462

Es distingí en el setge de Maó 1756 Fou coronel del regiment de Guiena Diputat per la noblesa del Carcí per assistir als estats generals del 1789, rebé ordre de romandre al Carcí per sufocar la revolució ho assolí a Montalban 1790, però morí defensant el castell de Clarac