Resultats de la cerca

El 1774 fundà el “Berliner astronomisches Jahrbuch”, i el 1786 fou nomenat director de l’observatori astronòmic de Berlín És conegut universalment pel fet d’haver difós la llei de Titius-Bode Entre les seves obres destaca la Uranographie 1801, collecció de mapes celestes acompanyada d’un catàleg de 17 240 estels

És constituït, a la base, per gneis i granit de color de rosa Al cim, de constitució porfírica i de forma aplanada, hi ha les restes d’un observatori, que fou usat del 1881 al 1905 És travessat per un túnel que condueix les aigües del loch Treigh a la hidrocentral de Fort William

Jesuïta, fou ordenat de sacerdot el 1889 Subdirector de l’observatori astronòmic de Manila, és autor, entre altres, de Cartas de China y Japón 1892, La sismología en Filipinas 1895, The rainfall in the Philippines 1907-14, Instrucciones prácticas y breves nociones de meteorología 1908-17 i Terremotos antiguos de Filipinas, 1595-1865 1927

President de la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona en dues ocasions 1916-22, 1939-45 Catedràtic a les universitats de Granada i Saragossa, ho fou a la Facultat de Ciències de Barcelona del 1901 al 1940 Fou director de l’observatori meteorològic de Barcelona 1928 i autor d’un Curso de Física General

Fou director de l’observatori de Meudon a partir del 1907, i també del de París 1927-29 Entre els seus nombrosos treballs experimentals es destaca la invenció de l' espectroheliògraf Com a teòric, treballà en la recerca d’una possible relació entre els fenòmens solars i el magnetisme terrestre i en espectrografia estellar

De família humil, extraordinàriament dotat per a les matemàtiques, pogué rebre ensenyament superior gràcies a la protecció del duc de Brunsvic, que l’envià a la Universitat de Göttingen Director de l’observatori i professor d’astronomia en aquella ciutat, hi residí fins a la mort, dedicat totalment a una fecunda tasca intellectual Els matemàtics li deuen aportacions transcendentals en la teoria dels nombres i en l’àlgebra noció de congruència i notació corresponent, sistematització de l’ús de demostració rigorosa del teorema fonamental de l’àlgebra, teoria de determinants , etc,…

Es doctorà en astronomia a Berkeley 1931 A Harvard fou director de l’observatori Smithsonià 1955-73 i professor d’astronomia 1950-77 El 1950 avançà una teoria sobre la natura del nucli dels cometes, anomenada model de la bola de neu bruta cometa , confirmada el 1986 per observacions en el cometa Halley Descobrí diversos cometes

Establí un observatori astronòmic a Albano Fou secretari del comitè per a la reforma del calendari 1705 sota Climent XI féu estudis sobre les taques de Venus i publicà diversos treballs sobre astronomia Entre els seus escrits, que abasten els més diversos camps, destaca la Istoria universale provata con monumenti e figurata con simboli degli antichi 1697

Establert a Perpinyà, on fou cap de l’hospital civil, es dedicà a la meteorologia President de la Comissió Meteorològica dels Pirineus Orientals 1863, installà estacions d’observació en diversos punts de la regió, i a partir del 1879 organitzà l’Observatori Meteorològic de Perpinyà i en dirigí el butlletí Publicà Notes sur la climatologie du Roussillon 1883

Treballà a l’observatori de Leiden i fou professor a Groningen A fi de poder estudiar detalladament l’estructura de la Via Làctia, proposà la tria de 252 punts de l’esfera celeste i la determinació precisa de les posicions dels estels situats entorn d’aquests punts Per aquest procediment hom ha pogut catalogar uns 300 000 estels