Resultats de la cerca

Tingué lloc anualment al pavelló d’esports, on l’any de la primera edició s’installà la pista de fusta de 156 m de corda provinent del palau número 1 de la Fira de Mostres de Barcelona, on havia estat entre el 1969 i el 1970 La reunió del 1972 tingué la presència de la campiona olímpica dels 400 m a Mèxic 1968, la francesa Colette Besson El 1976 no hi hagué temporada catalana en pista coberta i la competició ja no tingué continuïtat

Utilitzà el pseudònim de Carl Felix Tandem Rector protestant d’una parròquia pagesa als Grisons, fou mestre a Rússia i a Finlàndia i més tard periodista Poeta èpic de tipus místic, és autor d’obres en prosa rimada, com Prometheus und Epimetheus 1881, Olympischer Frühling ‘Primavera olímpica’, 1900-06, etc, de narracions i d’assaigs, i se situa tant prop del naturalisme com del neoromanticisme Influït per Schopenhauer i Nietzsche, ofereix una visió heroica i pessimista de la vida Fou premi Nobel de literatura 1919

Dirigí el Reial Club Deportiu Espanyol 1971-78, però a mitjan temporada 1977-78 fou substituït per Heriberto Herrera És l’entrenador que més partits de Lliga ha dirigit a l’equip blanc-i-blau en tota la seva història 218 Fou el responsable de la selecció olímpica espanyola i de la juvenil 1968-71, de la sub-21 1978-80 i l’estiu de 1980 substituí Ladislau Kubala al front de l’absoluta Ocupà el càrrec fins després de la Copa del Món del 1982

Jugador de frontennis de l’EPIC i el CD Terrassa Hockey És el jugador català de l’especialitat més guardonat, sobretot en pilota olímpica Jugant com a saguer, competí durant vint-i-tres anys al més alt nivell i aconseguí, sempre amb Ferran Velasco, cinc Campionats d’Espanya 1979, 1981, 1983, 1985, 1987 i cinc subcampionats També es proclamà campió del món 1990 i guanyà la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Amb altres parelles fou subcampió mundial 1986 i tercer classificat 1978

S’inicià al Club Ciclista Pinarenc, passà per l’Esport Ciclista Mataró i s’introduí al ciclisme de pista al Club Ciclista Iluro El 1988 fou campió de Catalunya de persecució individual i segon al Campionat d’Espanya, i l’any 1990 es proclamà subcampió del món juvenil en la mateixa prova Com a absolut, fou triple campió estatal de persecució individual 1991, 1992, 1993 i cinc cops de persecució olímpica 1989-93 Disputà la prova de persecució per equips dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Membre del Tiro Nacional de Barcelona, destacà a partir de la dècada de 1950 El seu primer èxit fou la consecució del Campionat d’Espanya de tir al plat per equips 1957 amb la selecció catalana Guanyà la Copa d’Espanya de fossa olímpica 1961 i participà en aquesta prova en els Jocs Olímpics de Roma 1960 Posteriorment fou entrenador de tir al plat i delegat de la Federació Catalana de Tir Olímpic El 1989 rebé la medalla al mèrit esportiu de la Reial Federació Espanyola de Tir Olímpic

Fou membre fundador de l’Associació per a la Delegació Olímpica de Catalunya 1986, del Club Orientació Catalunya i de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya 1988, que presidí fins el 1998 També fou creador del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 1991 i de la Copa de les Regions d’Europa 1995, i membre del Consell Directiu de la UFEC 1992-96 Guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 2004, és autor de llibres com 32000 passes, sobre la Marató de Catalunya 1982, i Catalunya Comitè Olímpic 1988

Traslladat a Badalona, el 1926 ingressà a l’Ateneu Obrer, on s’inicià en l’atletisme, la gimnàstica i la lluita grecoromana Des del 1927 competí representant la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona UGEB Centrat en la lluita grecoromana, es proclamà subcampió de Catalunya 1930 Retirat de l’alta competició, continuà vinculat a la lluita exercint com a entrenador a la UGEB, on formà lluitadors com Joan Bada, Antoni Mariscal i Antoni Forcadell Fundà el Trofeu Ciutat de Badalona de lluita lliure olímpica i grecoromana Fou homenatjat pel Centre Gimnàstic Barcelonès el 1983

S’inicià al Club Ciclista Montgrí i, a partir de la categoria sub-23, competí pel Club Ciclista Camp Clar i el Club Ciclista Alginet Fou campió de Catalunya de fons 2008, 2010 i tercer en el Campionat d’Espanya de fons en carretera 2010 Com a especialista de pista aconseguí el títol estatal de persecució olímpica quatre cops i el de cursa a l’americana en dues ocasions Competí en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 en la prova de persecució Rebé una distinció de la Federació Catalana de Ciclisme

Projectat per Esteve Bonell i Francesc Rius amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, fou inaugurat el 17 de setembre de 1991 pel Club Joventut de Badalona, que des de llavors hi disputà els seus partits Acollí la competició olímpica de basquetbol, i el mateix 1992 rebé el premi d’arquitectura contemporània Mies Van der Rohe Després d’una reforma que permeté incrementar el seu aforament fins els 12500 espectadors, acollí diversos partits del Campionat d’Europa 1997 També s’utilitza per a altres tipus d’activitats culturals i artístiques