Resultats de la cerca

Estudià al Seminari de Girona i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i professà al seminari, al Collegi Universitari de Girona i a la Facultat de Teologia de Barcelona Es doctorà en història de l’Església amb una tesi sobre les relacions Església-Estat a l’Espanya de la segona meitat del segle XVII És també llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i membre corresponent de la Real Academia de la Historia Director de l’Arxiu Diocesà de Girona des del 1980, n’ha confeccionat nombrosos inventaris, i ha editat fonts i repertoris documentals del fons del mateix…

Situació i presentació És situat a la conca mitjana de l’Onyar, a la dreta d’aquest riu Limita amb Campllong NE, Cassà de la Selva E i amb els municipis selvatans de Caldes de Malavella S i W i Riudellots de la Selva NW El territori és eminentment pla, amb una petita zona de bosc de pins És drenat per un seguit de rieres que desguassen a l’Onyar i que formen els límits del terme són la riera de Verneda, que fa de termenal a llevant, la riera de Gotarra, que recorre tot el sector nord-oriental, i la riera de Benaula, que coincideix amb el límit occidental A més del…

Neix al vessant meridional de les Gavarres, dins el terme de Santa Cristina d’Aro Baix Empordà, però té el seu recorregut principal dins el de Llagostera Gironès

Situació i presentació És situat al SE de la ciutat de Girona i de Quart, al sector nord-occidental del massís de les Gavarres Al N limita amb el terme de Quart d’Onyar, a l’est amb l’extens terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura del Baix Empordà, al S, on el límit passa sota el puig de la Font i segueix parcialment la riera de Bugantó, amb Cassà de la Selva, i a l’W, on el termenal passa vora Ca l’Empordanès, amb Campllong i, més al nord, travessant la riera de Bugantó, amb el terme de Fornells de la Selva El territori és drenat per la riera de Bugantó, que desguassa a l’Onyar…

Situació i presentació És situat al S de la ciutat de Girona, a la conca mitjana de l’Onyar, que coincideix parcialment amb el límit occidental del terme, confrontant amb el de Riudellots de la Selva, de la comarca de la Selva Termeneja a més amb Fornells de la Selva N, Llambilles NE, Cassà de la Selva E i SE i Sant Andreu Salou SW El terreny és planer en la seva major part És drenat per l’Onyar, la riera de Campllong, que travessa el terme d’E a W i aflueix per l’esquerra a la riera de Verneda, per aquesta mateixa riera i per la de Gotarra, que forma el límit sud-occidental del terme La…

És centrat per l’església parroquial de Sant Miquel, davant la qual s’alçà el castell senyorial dit les Torres de Palau, que es conserva en bon estat i fou bastit el 1495 per la família Sarriera després comtes de Solterra sobre una antiga fortalesa esmentada ja al començament del segle XIV La propietat passà a la primera meitat del segle XX al marquès de Caldes de Montbui, que la deixà als actuals marquesos de Montoliu El lloc pertanyia a la corona el 1698 Prop del castell, avui convertit en masoveria, hom ha descobert unes làpides hebraiques que han fet suposar l’existència d’un cementiri…

Fou membre de la Comissió d’Estadística de Barcelona i de la diputació de Girona Fou el primer urbanista de la ciutat i l’innovador de l’arquitectura de la regió de Girona Creà a Girona una Escola d’Obres Públiques i dictà el corpus de les disposicions relatives a obres Elaborà el primer projecte d’eixample de la ciutat 1868, basat en l’obertura de noves vies de comunicació i l’enderrocament de les muralles, cosa que trobà l’oposició de les forces vives de la ciutat Urbanitzà diversos carrers a Girona i la província i féu els eixamples de Palamós, Lloret de Mar, Vilobí d’Onyar…

També conegut com Aeroport de Girona-Costa Brava, fou obert al trànsit estatal i internacional de passatgers i mercaderies a l’abril del 1967 Al final dels anys seixanta s’hi establí l’Aeroclub de Girona, però hagué d’abandonar el camp el 1969 a causa del trànsit aeri El 1991 esdevingué la base operativa d’una escola de pilots

També conegut com a fistball o faustball , és una barreja de voleibol i tennis L’equip que té la possessió de la pilota pot fer fins a tres tocs abans de retornar-la a l’altra banda de la xarxa, amb la peculiaritat que abans i després de cada toc pot deixar-la botar una vegada a terra L’objectiu és aconseguir que l’equip rival no pugui retornar-la La superfície del camp és molt superior a la del camp de voleibol i es pot practicar tant en pistes cobertes com a l’exterior Es té constància que el fistbol ja era practicat l’any 240 dC per l’emperador Gordià III Les primeres…