Resultats de la cerca
Es mostren 364 resultats
Tomàs Vicent Sanxis
Escultura
Escultor.
Deixeble de Joan Munyós Treballà a València i després s’establí a Madrid, on fou escultor de Carles II És autor, a València, dels Quatre doctors del retaule dels Sants Joans, el Sant Andreu de l’església d’aquest sant, els sants Francesc de Borja, Blai, Francesc de Paula i Pere Nolasc de la catedral i el retaule major del convent de Sant Domènec El seu fill, Marià Sanxis , fou també escultor
Josep Maria Fenollera
Pintura
Pintor.
Aconseguí una pensió per a anar a Roma 1872, on pintà Odalisca També a Itàlia féu Sant Francesc de Paula, Pescador napolità i Un record de don Jaume el Conqueridor 1875, Diputació Provincial de València És autor també d' Adrià d’Utrecht rebent els caps de les Germanies Diputació Treballà en molts de cartons per a tapissos Residí a París i fou professor de belles arts a Santiago de Compostella, on pintà el sostre del paranimf de la universitat
Cúcuta
Ciutat
Capital del departament Norte de Santander, Colòmbia.
Situada vora el riu Pamplonita, als contraforts septentrionals de la Cordillera Oriental dels Andes L’augment demogràfic fou molt fort, puix que l’any 1919 tenia 20 364 h La ciutat, edificada de nou després del terratrèmol del 1875, és en una regió agrícola de plantacions i ramadera constitueix un centre comercial, entre Colòmbia i Veneçuela, i un nucli industrial indústries tèxtils, alimentàries, del tabac i del sabó Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universidad Francisco de Paula Santander, fundada el 1962
Cerimònia dels premis Goya
A l’hotel Marriot Auditorium de Madrid se celebra la vintena edició dels premis Goya Truman , amb cinc guardons, és la gran triomfadora millor pellícula, millor direcció Cesc Gay, millor actor protagonista Ricardo Darín i secundari Javier Cámara i millor guió original Cesc Gay i Tomàs Aragay El premi a la millor actriu protagonista és per a Natalia de Molina Techo y comida , de Juan Miguel del Castillo i el premi a la millor actriu secundària és per a Luisa Gavasa La novia , de Paula Ortiz
Confraria de Músics de Barcelona
Música
Associació de caràcter gremial fundada a Barcelona el 1599, amb especial autorització de Felip III, el qual no permetia exercir la professió de músic sense formar-ne part.
La confraria tenia cura de la bona professionalitat dels seus membres i distribuïa de manera equitativa el treball entre tots els associats Funcionà amb normalitat fins que el decret de Nova Planta de Felip V abolí tots els privilegis de l’Antic Règim Sembla que continuà desenvolupant la seva activitat fins el 1827, amb el nom de Gremi de Música i Mestres de Dansa Bibliografia Complement bibliogràfic Baldelló i Benosa, Francesc de Paula La Confraria de Músics de Barcelona , La Paraula Cristiana, Barcelona 1928
Josep Simó i Fontcuberta
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid 1852 Autor, dins un estil eclèctic, de l’església de la Immaculada i el cementiri de Vilanova i la Geltrú 1853, de les de Sant Cristòfol de Premià 1854, de Sant Francesc de Paula de Barcelona 1853-60, de Torroella de Foix 1855, i cases particulars a l’Eixample de Barcelona, com la torre Ferrer-Vidal 1871, on ara hi ha la Pedrera El 1868 esdevingué membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona
Catalonia Ladies Masters
Golf
Competició internacional de golf femení disputada anualment a Catalunya entre el 2003 i el 2008.
Considerada una de les cites més rellevants del calendari europeu, reuní golfistes de prestigi com Paula Martí Es disputà al Club de Golf de Sant Cugat 2003, 2004, al Golf Platja de Pals 2005, al Golf d’Aro Mas Nou 2006, al Club de Golf Masia Bach 2007 i a l’Empordà Golf Hotel & Spa 2008 Des del 2004 passà a formar part del Ladies European Tour Prèviament s’organitzava un torneig Pro-Am entre professionals i amateurs de caràcter benèfic La primera edició fou coneguda com Catalonia Ladies World Match Play
Melcior Rodríguez d’Alcàntara i Elias
Música
Compositor, pianista, organista i crític català.
Orfe de pares, començà els estudis musicals al Conservatori del Liceu el 1871 sota el mestratge de JM d’Arteaga i F de Paula Sánchez Perfeccionà els seus estudis de piano amb CG Vidiella Més endavant inicià estudis d’orgue amb P Pardàs Aviat es donà a conèixer en recitals d’orgue Exercí la crítica musical en "La Renaixença", "La Vanguardia" i "La Ilustració Catalana" Com a compositor es dedicà bàsicament al conreu d’obres de cambra, repertori per a piano i obres simfòniques Algunes de les seves composicions foren estrenades a Barcelona, i d’altres, a París
Francesc d’Assís de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies
Història
Rei consort i infant d’Espanya.
Segon duc de Cadis Fill de l’infant Francesc de Paula fill del rei Carles IV i de Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies Fou casat 1846 amb la seva cosina germana la reina Isabel II, amb la qual no arribà a avenir-se mai Aconsellat pel pare Fulgencio i sor Patrocinio, féu caure del govern Narváez, que avorria, i induí la reina a substituir-lo 1849 pel comte de Cléonard Arran de la Revolució de Setembre 1868 hagué d’exiliar-se amb la reina, de la qual se separà tot seguit, i es dedicà a la lectura i a la beneficència
Académie Colarossi
Art
Escola privada de Belles Arts fundada a Montparnasse (París) per l’escultor napolità Ernesto Colarossi a la segona meitat del segle XIX.
El seu fill homònim, que el succeí vers el 1896, n'abandonà la direcció el 1914 Entre els deixebles que hi assistiren hi ha Gauguin, Maurice Prendergast, Carl Milles, Paula Modersohn-Becker, Lyonel Feininger, George Grosz, Roger Wild, Modigliani i els catalans Isidre Nonell —que, tanmateix, en resultà decebut—, Pidelaserra, Pere Ysern i Xavier Nogués Anglada i Camarasa i Claudi Castelucho en foren professors, i aquest darrer, el 1904, hi fundà al costat de l' Académie de la Grande Chaumière Fou un dels principals centres de formació de l’art contemporani Subsisteix encara amb el nom d'…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina