Resultats de la cerca

Equivalia al doble de l’import del cot de la terra i del cot de parròquia, que eren fixats pel consell general Fou vigent fins a la introducció del nou ordenament jurídic andorrà 1993

Consagrada el 996, l’actual edifici és d’època romànica Depèn de la parròquia de Sant Andreu de Porreres

És probable que la primitiva església fos a l’actual possessió de son Vives Més endavant, la parròquia fou agregada a Manacor, fins que se'n segregà de nou administrativament el 1892 i eclesiàsticament el 1913

És a la capçalera de la vall central, a l’esquerra de la Valira d’Encamp, des del riu Madriu fins a la confluència amb la Valira d’Ordino Deu l’origen i el nom a les fonts d’aigües calentes Calidae que brollen en aquest indret, entre 22° i 66°C, d’aigües sulfuroses i nitrogenades sulfuroses Les virtuts medicinals de les aigües, conegudes ja dels romans, en feren un balneari d’anomenada A partir de l’edat mitjana es desenvolupà una remarcable indústria farguera i tèxtil els paraires i els teixidors locals es trobaven agrupats, al començament del s XVII, en gremi Actualment, els blocs de…

L’església, romànica, ha estat parcialment restaurada el frontal de l’altar obra de fusta del segle XIII es conserva al Museu Episcopal de Vic L'any 2014 fou descobert als magatzems del Museu d'Art de Catalunya un retaule gòtic del final del segle XV procedent de l'església que representa els fets principals de la vida de Sant Cebrià L'església, consagrada el 1192, fou parròquia independent fins el 1504, que fou agregada a la de Sant Fost El 1867 la part del seu terme a la dreta del Besòs, l’actual poble de la Llagosta, fou agregada a Santa Perpètua de Mogoda

Aquestes anotacions formen unes grans sèries de llibres iniciades al s XIV Barcelona, 1303 Girona, 1314 Vic, 1330 Urgell, 1312-1314, plec a l’arxiu de Vic Mallorca, 1564, etc, importantíssimes tant per al coneixement de la història religiosa com per a la demografia, l’art, l’economia, la sociologia, els costums, l’onomàstica, etc, dels Països Catalans La majoria de registres són redactats en llengua catalana, que substituí la llatina, i donà pas a la castellana s XIX Parallelament amb els llibres episcopals, es redactaren a partir dels s XVI i XVII a cada parròquia els…

El lloc és esmentat ja el 1021 L’església de Sant Julià de Puigfarner, era tinguda per parròquia independent del bisbat de Vic fins al segle XIV, i després passà a sufragània de Castellar, categoria que va mantenir fins el 1868 La seva demarcació ocupava l’extrem SE del municipi i cal cercar-ne l’emplaçament i les ruïnes a l’indret de l’antic mas Puigfarner, entre els masos de l’Estrada i del Trullàs, del qual només queda un munt de pedres que en part han estat aprofitades per a fer una granja Del castell de Puigfarner, esmentat l’any 1022 i recordat per altres documents fins al…

La parròquia de Sant Amanç consta des del 982, i formà part del terme del castell d’Oristà al segle XIV s’uní com a sufragània a la de Santa Maria de Gaià, i a partir del 1878 a la de Sant Pau de Pinós No té culte des del 1936 És un petit edifici romànic del segle XII

És esmentada el 1035, quan els Lluçà fan deixes per a la seva construcció o reconstrucció Fou parròquia independent fins el 1595, que fou annexada a la de Sant Feliu La seva existència encara és constatada el 1685 com a capella rural, però al segle XVIII s’abandonà De l’antiga església de Sant Julià de la Cirera resten els fonaments mig colgats, de manera que ni tan sols se’n pot reconstruir la planta