Resultats de la cerca

Publicà unes glosses Evocacions , 1921 Moments , 1923 i obres de teatre Camp perdut , 1915 La gran passió , 1917 La bruixa , 1918 L’heroïna , 1918 Entre les novelles es destaquen El príncep captiu 1921 i Perot i l’estel 1934, que segueix la tradició costumista Dirigí la revista “Meridià” 1938

La passió, molt dubtosa, el fa romà d’origen i apòstol d’Amiens, a França, on degué morir decapitat En confirmen el culte, intens ja al s VI, la toponímia i les festes del 31 d’octubre i del 25 de juny, invenció de les seves relíquies a Saint-Quentin Aisne

Deixebla d’Antoni Nicolau i de Lluís Millet a l’Escola Municipal de Barcelona, on professà des del 1915 S'especialitzà en el repertori de lied i fou soprano solista de l’Orfeó Català Participà en l’estrena a Barcelona de la Passió segons sant Mateu , de JS Bach, el 1921

Treballà a Stuttgart, a Frankfurt i a Herrenberg A conseqüència d’un viatge a Itàlia vers el 1500, el seu estil sofrí una forta italianització La seva obra més important és el Retaule de Herrenberg 1519, Staatsgalerie, Stuttgart, amb escenes de la Passió, d’un fort realisme i una gran riquesa cromàtica

El seu estil és una derivació llunyana del de Jaume Huguet, i mostra contactes amb el de Francisco Solives Hom li atribueix un retaule de Sant Martí Museu Bonnat, de Baiona i, al Metropolitan Museum de Nova York, un altre dedicat a sant Joan Baptista i una predella amb escenes de la Passió

A Itàlia 1532-36 assimilà el manierisme de l’escola romana Des del 1637 treballà a Haarlem executà cartons per a tapissos i vidrieres i pintà retrats i natures mortes Sense deixar de banda la inspiració italiana Retaule de la Passió , Linköping, el seu estil conservà la qualitat meticulosa i austera de la tradició holandesa

Filla de Bossó de Mata, senyor de Cognac, i de Peronella I, comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan Fou casada 1240 amb el vescomte montardí Gastó VII de Bearn, de qui fou la primera muller i a qui aportà el seu patrimoni Dona d’una gran bellesa, inspirà una passió al rei Enric III d’Anglaterra

S'originà quan hom volgué explicar racionalment l’encarnació i passió de Crist des del dualisme espiritualista de la gnosi No arribà a constituir cap secta determinada, però es presentà en el decurs dels segles sota diverses formes valentinians i marcionites s II i III, monofisites s VI i càtars s XI Fou condemnat pel concili de Calcedònia 451

En algunes litúrgies adquirí una solemnitat i una significació molt importants sovint aquest ritu va acompanyat d’un cant propi L’antiga litúrgia visigòtica feia dividir el pa consagrat en set o nou fragments, disposats en forma de creu Teològicament, una tradició antiga, especialment a l’Orient, veu en la fracció un símbol de la passió de Crist

Famós al seu temps per una certa passió amorosa que el portà a la follia Nombrosos poemes seus apareixen en el Cançoner General 1511, entre els quals es destaquen les Lamentaciones de amores , que assoliren un gran èxit, Infierno de amor , galeria de poetes del seu temps i anteriors, i Liciones de Job , paròdia sacrílega del llibre bíblic