Resultats de la cerca
Es mostren 1089 resultats
nucli
Arquitectura
Pilar en el qual s’encasten els graons d’una escala de cargol.
cippus
Arqueologia
Columna curta o pilar quadrangular de pedra destinat a contenir un document escrit.
A Roma l’empraven per a senyalitzar camins, límits i fronteres i per a gravar-hi una inscripció honorària, votiva o funerària per a commemorar un ciutadà illustre, una deïtat o la memòria d’un difunt, respectivament en aquest últim cas el cippus era en forma d’ara o semicilíndric cupa
la Bastideta de Corroncui
Llogaret
Llogaret del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, prop del barranc de Cadolla.
L’església de la Mare de Déu del Pilar depèn de la de Pinyana Ha pertangut fins el 1968 al municipi de Viu de Llevata
Vallverd
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Vallverd del municipi de l’Alguer (Sardenya), enmig de la vall que, vora l’Escala Picada, donà també el nom a un antic llogaret.
El santuari és regit pel capítol alguerès La imatge, de rostre negre, dita del Pilar , és considerada patrona de l’Alguer El primer diumenge després de Pasqua hi té lloc un aplec
Bernat Batlle
Fuster entretallador, establert a Barcelona i actiu entre el 1526 i el 1546.
Treballà en els retaules de les esglésies de Molins de Rei, de Santa Eulàlia de Provençana i de Santa Maria del Mar de Barcelona capella de la Mare de Déu del Pilar
serra d’Almenara
Serra
Muntanyam de la Depressió Central Catalana, a l’Urgell, orientada en direcció W-E i continuat, a la Noguera, per la serra de Bellmunt i, a la dreta del Segre, per la serra Llarga.
És un anticlinal d’origen diapíric que sobresurt de 100 a 150 m sobre la plana d’Urgell, la qual separa de la ribera del Sió Culmina al Pilar d’Almenara 459 m
marquesat de Moja
Història
Títol concedit el 1702 a Ramon de Copons i de Grimau (mort el 1710), senyor de la Torre de Moja (Alt Penedès).
El 1822 el títol passà als Sarriera El 1924 fou rehabilitat com a marquesat de Moja de la Torre a favor de Pilar de Ponsich i de Sarriera Ha passat als Olives, comtes de Torre Saura
Joaquima Messeguer
Joaquima Messeguer
ARXIU J. MESSEGUER
Tennis de taula
Jugadora de tennis de taula.
El 1973 fou campiona d’Espanya per equips amb el Club Tennis Barcino i tres cops campiona de Barcelona de dobles fent parella amb Pilar Lupón en l’època que encara no es disputava el Campionat de Catalunya
Juan José Iglesias Fuertes
Rugbi
Jugador de rugbi.
Fou membre de l’equip del Club de Natació Barcelona de la dècada de 1960 Jugava en la posició de pilar i fou campió de la Copa del Rei 1963 i cinc vegades internacional amb la selecció espanyola
Pura Osorio
Tennis de taula
Jugadora de tennis de taula.
Formà part del Club de 7 a 9 i del Club Tennis Barcino Fou campiona d’Espanya de dobles 1976 amb Pilar Lupón i per equips 1973, 1976, 1977 amb el Barcino També guanyà dues Lligues 1973, 1976 amb el Barcino