Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
anàlisi pol·línica
Botànica
Determinació d’espècies, principalment arbòries, representades en els diferents estrats fòssils, sobretot de les torberes, per llurs grans de pol·len.
Aquestes dades, estructurades en taules o gràfics anomenats palinogrames, donen una idea força exacta de les variacions de composició de la vegetació de la localitat al llarg del temps palinologia
vesícula aerífera
Botànica
Cadascuna de les protuberàncies vesiculars que presenten els grans de pol·len de moltes coníferes i que faciliten llur dispersió pel vent.
colp
Botànica
Solc d’un gra de pol·len per on emergeix el tub pol·línic, gràcies a la finor que hi ateny l’exina.
En molts de casos també actua com a mecanisme regulador del volum de l’exina En el curs de la filogènia ha originat el porus, del qual només es diferencia per la forma
Les punicàcies
Les flors del magraner Punica granatum són grosses i vistoses, de corolla formada per un nombre variable de pètals 5-7 de color vermell encès, tènues i lleugerament arrugats Al centre de cadascuna, els estams hi tenen un important paper atraient, alhora que forneixen un pollen abundant apreciat pels himenòpters i pels coleòpters Antoni Agelet Hom basa aquesta família únicament en dues espècies del gènere Punica , arbrets caducifolis originaris del Pròxim Orient i de l’Orient Mitjà Una d’elles, el magraner P granatum , fou cultivada ja pels egipcis i després estesa per tota la mediterrània…
aeroplàncton
Biologia
Conjunt d’organismes (espores, pol·len, formes de resistència de bacteris i altres microorganismes, etc) que suren en l’aire i són transportats pel vent.
àmec
Apicultura
Pol·len que les abelles recollecten de les flors i guarden al rusc com a reserva alimentària, en forma de pasta de color groc vermellós.
contaminació atmosfèrica
Contaminació atmosfèrica
© Comunitat Europea
Ecologia
Contaminació de l’aire.
És originada, principalment, als nuclis urbans i industrials, per l’abocament incontrolat de substàncies produïdes per les combustions dels processos químics i industrials Hom pot distingir la contaminació antròpica , causada directament per l’acció humana, de la contaminació per causes naturals Entre aquestes hom pot destacar l’acumulació de pols del sòl aixecada pel vent, de productes expellits per les erupcions volcàniques, de partícules salines despreses de l’escuma marina, d’elements radioactius naturals, etc Els principals contaminants atmosfèrics abocats per l’activitat industrial són…
sac pol·línic
Botànica
En l’antera, cadascuna de les dues cavitats d’una teca, en les quals es formen els grans de pol·len, a partir de l’arquespori.
Equival al microsporangi dels pteridòfits heterosporis
dehiscència
Botànica
Acció d’obrir-se naturalment un òrgan clos (esporangi, gametangi, antera, fruit, etc) per a deixar anar el seu contingut (espores, gàmetes, pol·len, llavors, etc).
En els fruits la dehiscència pot ésser de moltes menes poral quan les llavors surten per porus apicals dental , quan el fruit s’obre únicament pel cim i l’obertura resta guarnida de dents loculicida , si el fruit s’esquerda seguint els nervis medials dels carpels septicida , quan se separen les parets laterals dels carpels que formen els septes septífraga , quan els septes s’esqueixen de través, i ventricida , si la clivella té lloc segons les sutures ventrals dels carpels
porus
Botànica
Obertura germinativa arrodonida d’un gra de pol·len, a través de la qual surt el tub pol·línic, gràcies a la finor que hi ateny l’exina.
Sembla que, evolutivament, els porus provenen dels colps