Resultats de la cerca
Es mostren 1109 resultats
acantodàctils
Zoologia
Gènere de llangardaixos de la família dels lacèrtids.
Habiten a les zones desèrtiques del nord d’Àfrica, l’Àsia occidental i la península Ibèrica Es caracteritzen pel fet de tenir els dits de les potes posteriors envoltats d’escates allargassades que els permeten de córrer ràpidament per la sorra
cecidòmids
Entomologia
Família de dípters nematòcers, que comprèn individus de petites dimensions (d’1 a 5 mm) amb el cap reduït, globular o lleugerament aplanat.
L’aparell bucal és xuclador Les potes són primes i llargues, i les ales, en general, són arrodonides i tenen la nervadura molt reduïda La família comprèn unes 6000 espècies, moltes de les quals són productores de cecidis o gales
escarabat de cuina
Femella i mascle de l’escarabat de cuina
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels dictiòpters, de la família dels blàtids, d’uns 3 cm de llargària, amb el cos deprimit i el cap amagat sota el protòrax, que és gros i té forma d’escut.
Les potes són molt llargues Omnívors, nocturns, lucífugs i incapaços de volar, estan adaptats a la vida en els estatges humans, on ocupen els soterranis, les bodegues o bé s’amaguen sota els mobles, etc Són molt comuns als Països Catalans
recol·lector | recol·lectora
Ecologia
Dit de l’animal que s’alimenta de material orgànic fi que hi ha acumulat al fons dels rius.
Els animals recollectors són petits invertebrats, especialment ostràcodes i insectes plecòpters, que recullen aquest material orgànic amb els pèls de les potes estructures anatòmiques que recorden un raspall La presència de matèria particulada orgànica fina condiciona l’abundància d’aquests animals recollectors
apèndix
Anatomia animal
Projecció del cos d’un animal, que queda unida a una part més massissa del cos.
Sol tenir una forma allargassada, bé que varia segons la funció que realitza Molts animals en tenen un nombre parell i en posició simètrica, bilateralment en els artròpodes i anèllids n'hi sol haver un parell a cada segment antenes, potes, etc
mara
Mara
Vassil (CC0)
Mastologia
Mamífer euteri de l’ordre dels rosegadors, de la família dels càvids, que ateny uns 75 cm de llargària, amb el cap gros i amb orelles d’uns 10 cm que acaben en una punta arrodonida.
Les potes són llargues, amb els dits curts i les ungles fortes El pelatge és de color gris al dors, groguenc als costats i blanc a la part inferior La seva carn és comestible Habita al centre i al sud de l’Argentina
girínids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters amb el cos oval i el dors convex negre, verd o blavós.
Atenyen uns 7 mm de llargària El primer parell de potes és llarg i filiforme, i els altres dos parells són curts i amples, adaptats per a la natació i per a lliscar sobre l’aigua Són insectes cosmopolites i comuns als Països Catalans
gavineta
Gavineta
© Blake Matheson
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes de la família dels làrids, d’uns 40 cm que té el quart dit posterior de cada pota en l’estat de vestigi.
És blanc, amb el dors i les ales grisos, el bec groc i les potes i la punta de les ales negres Nia a les costes de Noruega, Islàndia i Anglaterra, i a l’hivern arriba fins a la Mediterrània occidental És accidental als Països Catalans
gaial
Mastologia
Mamífer de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins, de cos massís, amb un gep des de la cresta fins a la meitat del llom.
Té el front ample i les banyes subcòniques i molt curtes És d’un color terrós fosc, amb el front gris i les potes blanques Habita a les zones de boscs de l’Índia, i de Sri Lanka, on és domesticat per aprofitar-ne la llet
colimbiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells, tots ells aquàtics i hàbils cabussadors.
Són de talla mitjana, tenen les potes curtes, situades molt endarrere i proveïdes de quatre dits, els tres del davant voltats d’una membrana lobulada característica El bec és curt, recte i punxegut El plomatge és molt dens i molt semblant en ambdós sexes Són cosmopolites