Resultats de la cerca
Es mostren 2230 resultats
blau de Prússia
Química
Nom genèric dels composts de color blau resultants de la reacció del ferrocianur de potassi amb l’ió Fe(III), que difereixen en llur estructura, propietats i grau d’hidratació segons el procediment de preparació.
Hom sol representar-los per la fórmula Fe 4 FeCN 6 3 , bé que llur estructura correspon pròpiament a la d’un supercomplex Són insolubles en aigua i àcids excepte en àcid oxàlic, fet que s’aprofita en la fabricació de tintes Són emprats a bastament com a pigments i en el paper heliogràfic
exarcat
Cristianisme
Territori administratiu de les esglésies ortodoxes que depenia generalment del patriarcat de Constantinoble.
Amb els temps els diferents exarcats esdevingueren patriarcats el de Bulgària en fou l’últim, el 1953 Actualment n'hi ha a diversos països d’Occident, per a les comunitats emigrades L’Església Catòlica ha establert també exarcats per als catòlics de ritu oriental allà on hi ha establerta una jerarquia local pròpiament dita
yuki
Etnologia
Individu d’un poble amerindi, de característiques físiques arcaiques, que habitava a la serralada Costanera i al llarg de la costa del NW de Califòrnia.
L’economia es basava sobretot en la collita de vegetals espontanis, i també en la caça i la pesca Practicaven el xamanisme Es dividien en quatre grups principals els yuki pròpiament dits, els yuki de la costa, els huchnom de la vall del South Eel River i els wappo de l’alta conca del Russian River
sulfur de carboni
Farmàcia
Química
Cadascun dels composts binaris de sofre i carboni.
En són coneguts tres, corresponents als tres òxids principals el monosulfur CS, sòlid que existeix probablement només en estat polimeritzat el subsulfur C 3 S 2 , líquid lacrimogen i el disulfur CS 2 , anomenat pròpiament sulfur de carboni, el qual actua lleugerament com a anestèsic local i parasiticida És emprat també com a rubefaent i dissolvent del sofre
partit aragonès
Història
Partit creat, durant el regne de Carles III d’Espanya (1759-88), al voltant de l’estadista aragonès comte d’Aranda Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendona, rival, políticament, del partit dels golillas encapçalat pel comte de Floridablanca.
Era conegut també amb el nom de partit dels corbatas Agrupava membres de l’alta aristocràcia aragonesa que reaccionà contra la tendència de la noblesa d’espasa a deixar a la noblesa de toga el govern efectiu Era pròpiament una lluita entre l’alta i la baixa noblesa, de la qual procedien la major part dels golillas
kirguís
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble de raça turànida amb mestissatge mongòlic que parla un dialecte turc i habita al Kirguizistan i a la regió autònoma del Xinjiang Uighur, Xina.
En nombre d’uns 1 500 000, els kirguisos viuen de la ramaderia nòmada, però es van tornant sedentaris i s’estableixen a les granges estatals Temps enrere hom confonia sovint el dialecte turc dels kirguisos i el dels kazakhs, motiu pel qual aquests eren anomenats kirguisos, i els qui pròpiament ho eren, karakirguisos o kirguisos negres
Johann Bayer
Astronomia
Astrònom alemany.
Confeccionà el primer atles celeste pròpiament dit, la Uranometria 1603, on per primera vegada designà els estels amb una nomenclatura racional de tipus científic Ordenà els estels d’una constellació segons llur brillantor relativa, assignant-los lletres correlatives de l’alfabet grec Establí dotze noves constellacions australs i uns cinc-cents estels més dels catalogats per Tycho Brahe
Tāj Mahal
El Tāj Mahal, a Agra, a l’Índia, mausoleu erigit pel soldà mogol Shâh Jahân en honor a la seva esposa
© X. Pintanel
Mausoleu fet erigir a Agra, a l’estat d’Uttar Pradesh, Unió Índia, en honor a Mumtāz Maḥal (morta el 1613), pel seu espòs el soldà mogol Shāh Jahān.
És un rectangle de 580 m per 304 a la part central hi ha un jardí, que deixa a banda i banda dues àrees oblongues a la del nord hi ha l’edifici del mausoleu pròpiament dit, de planta octagonal, que és un monument cabdal de l’arquitectura islàmica, la força del qual està en el sentit de la proporció dels espais arquitectònics
l’Urgell Mitjà
Sector de la vall del Segre, i de l’antic comtat d’Urgell, des del grau d’Oliana fins prop de Balaguer, que hom pot considerar que comprèn les riberes d’Oliana, Bassella, Ponts i Artesa de Segre, la part baixa de la ribera Salada, la vall d’Àger, la conca de Meià, el marquesat de Camarasa, les baronies de Rialb, la Vansa i Montmagastre, els Aspres de Balaguer i la part baixa de la ribera de Sió, territoris de les actuals comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès, l’Urgell i, sobretot, la Noguera
.
Aquesta regió de muntanya mitjana es contraposa, d’una banda, a l’Urgellet o Alt Urgell estricte, i de l’altra, al pla d’Urgell o Urgell, o Baix Urgell tradicional, i també al Segrià i a la Noguera estrictes El nom de Mig Segre pròpiament, Segre Mitjà ha estat també proposat per a una comarca d’extensió semblant, centrada a Ponts
liceu
Història
A l’antiga Grècia, ample camp, apte per a les parades militars, situat a l’est d’Atenes, al peu del Licabet.
El nom provenia del santuari d’Apollo Liceu Pèricles hi fundà un gimnàs, que més tard 335 ac fou la seu de l’escola peripatètica d’Aristòtil Devastat per Filip V de Macedònia i per Sulla, el nom passà a designar pròpiament l’escola filosòfica d’Aristòtil i, amb el temps, els edificis públics en els quals se celebraven exercicis literaris i filosòfics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina