Resultats de la cerca
Es mostren 2119 resultats
mosca vironera

Mosca vironera
Donald Hobern (CC BY 2.0)
Entomologia
Mosca de la família dels múscids, d’uns 10-12 mm de llargada i d’un color blau metàl·lic.
Pon els ous damunt la carn fresca Les larves, anomenades saballons , neixen al cap d’un o dos dies i produeixen un suc per tal de descompondre la carn, de la qual es nodreixen És comuna als Països Catalans
síndrome de Lesch-Nyhan
Patologia humana
Malaltia masculina lligada al sexe, hereditària, causada per una trastorn del metabolisme de les purines.
Els pacients produeixen una quantitat excessiva d’àcid úric i presenten diferents alteracions com retard mental, conducta agressiva, automutilacions i altres trastorns neurològics La síndrome ha estat descrita 1964 pels metges pediatres nord-americans M Lesch i WL Nyhan
geologia estructural
Geologia
Branca de la geologia que s’ocupa de l’estudi de les estructures que es produeixen en les roques de l’escorça terrestre per un procés de deformació natural.
Per estructura s’entén l’arranjament geomètric o disposició que presenten certs plans, línies, superfícies o cossos que hom pot trobar en una massa rocosa Solen existir diversos tipus d’estructures originades en el mateix moment de formació de la roca, les quals reben el nom d’estructures primàries, com ara l’estratificació encreuada que s’ha produït en determinades condicions en el moment de la sedimentació, o bé les fractures que s’originen quan se solidifica un cos magmàtic Hom anomena estructures secundàries aquelles que es produeixen en les roques, una vegada formades, en…
gestió de la demanda
Economia
Estratègia que modifica el comportament del consumidor per tal que redueixi la seva demanda d’un bé determinat, en contraposició de la gestió de l’oferta.
S'utilitza especialment en refererència a l’energia, per a incentivar l’eficiència en el seu consum, fomentar la reducció de la demanda quan es produeixen puntes de consum o el seu desplaçament a hores vall amb tarifes més favorables, etc
mielotoxicitat
Patologia humana
Conjunt de trastorns ocasionats per una substància mielotòxica.
Bàsicament són anèmia, leucopènia i trombopènia Aquests trastorns es produeixen bé per la interferència de l’agent mielotòxic en la síntesi de proteïnes, alterant consegüentment el procés de maduració cellular, o bé per una acció de tipus allèrgic o idiosincràsic
sobrefusió
Física
Estat d’una substància que resta líquida a una temperatura inferior a la del punt de fusió corresponent a les condicions en què es troba.
Es presenta en líquids molt purs que hom manté en repòs La inclusió d’una impuresa o d’un petit cristall de la substància o bé un moviment brusc produeixen la conversió quasi instantània de tot el líquid en sòlid
anticòs monoclonal
Biologia
Anticòs induït per cultiu in vitro
d’una cèl·lula híbrida —o per la línia cel·lular per ella generada— constituïda per la fusió d’un limfòcit sintetitzador d’anticossos específics amb una cèl·lula procedent d’un mieloma ( hibridoma
).
Els hibridomes de cada línia determinada produeixen un únic tipus d’anticossos de gran puresa i especificitat, per la qual cosa han suposat una gran millora en les anàlisis immunològiques actualment s’investiga la seva utilitat en el tractament del càncer
vacuna proactiva
Tipus de vacuna que consisteix a subministrar liposomes que contenen un gen específic, que codifica l’antigen amb el qual es vol fer la immunització, i tota la maquinària de transcripció i traducció bacteriana perquè el gen s’expressi.
Els liposomes es comporten com cèllules sintètiques que produeixen una única proteïna, que van sintetitzant i alliberant durant un cert temps, fins que són eliminats, motiu pel qual pot millorar l’eficiència de vacunació i es poden evitar les dosis de recordatori
hialuronidasa
Bioquímica
Enzim de la classe de les hidrolases que augmenta la permeabilitat dels teixits per l’acció lítica que exerceix sobre l’àcid hialurònic del teixit conjuntiu.
Certs bacteris grampositius patògens, com alguns clostridis i diferents estafilococs, produeixen una hialuronidasa extracellular que sembla contribuir a la infecció a causa de la capacitat histolítica que presenten envers els teixits de l’hoste Inicialment fou coneguda per factor dispersant de Duran-Reynals
mosca de l’olivera

Mosca de l’olivera
Καλλιέργεια
Entomologia
Mosca de la família dels tripètids, d’uns 5 mm de llargada, de cap vermellós, de tòrax gris amb 3 línies de color bru i d’abdomen d’un color groc ataronjat.
És una plaga de les oliveres, car les femelles injecten els ous en les olives i en provoquen la caiguda abans de madurar Atesos els grans estralls que produeixen en les collites, hom les combat amb èsters fosfòrics És comuna a tots els països mediterranis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina