Resultats de la cerca

Ocupà el tron en abdicar el seu pare, Lluís I S'oposà a la unificació d’Alemanya sota l’ègida de Prússia i fou partidari de la reunió dels petits estats alemanys com a tercera força enfront d’Àustria i de Prússia

Fou erigit en comtat imperial per Frederic III, el 1464, a favor del baró Ulrich Cirksena von Gretsyl, que prengué el nom d’Ulric I mort el 1466 S'engrandí i assolí el moment culminant amb el fill i successor d’aquest, el comte Edzard I el Gran mort el 1528 El 1654 fou erigit en principat en la persona del quadrinet del darrer, el comte Enno Lluís I mort el 1660 En morir 1744 el príncep Carles Edzard I, darrer dels Cirksena, fou incorporat, com a província, al regne de Prússia El 1806 passà a ésser departament del regne d’Holanda, i el 1810, de França El 1813 tornà a Prússia, però el 1815,…

El 1804 fou director del banc nacional de Dinamarca El 1806, a petició del baró Von Stein, primer ministre prussià, ocupà un càrrec a l’administració prussiana Amb motiu de la caiguda de Stein i la subsegüent accessió al poder del príncep Von Hardenberg 1808, abandonà la política i passà a ésser historiògraf de l’estat prussià i professor a la Universitat de Berlín Mentre era ambaixador prussià als Estats Pontificis 1816-23 acabà d’escriure la seva gran obra Römische Geschichte ‘Història de Roma’, publicada en tres volums 1811-32 Malgrat que algunes teories seves són extravagants i que…

Governà personalment des del 1775 i convertí la cort de Weimar en el primer centre intellectual d’Alemanya Acollí intellectuals com Goethe i Herder i protegí la Universitat de Jena, on professaren Schiller, Schelling i Hegel Fou un dels líders del Fürstenbund ‘Lliga dels Prínceps’, establerta per Frederic II de Prússia enfront de Josep II Amb l’exèrcit prussià participà en la guerra contra França El 1806, caigut Weimar a mans de Napoleó, s’hagué d’unir a la Confederació del Rin, però el 1813 es reincorporà als aliats Pel congrés de Viena, amplià el seu estat i fou nomenat gran duc Concedí la…

Primer ministre de Prússia i després canceller d’Alemanya —anomenat “el canceller de ferro"— entre els anys 1862 i 1890 D’una família de Junkern, establerta des del s XIII a l’Altmark, estudià a Berlín i a Göttingen i ingressà a l’administració prussiana el 1835 El 1847 fou diputat en el primer Landtag parlament general de Prússia, convocat a Berlín per Frederic Guillem IV Fou extremadament conservador, i en el seu primer discurs demanà la creació d’un banc de crèdit agrari Preconitzà la repressió enèrgica del moviment revolucionari del 1848, i es mostrà realista i calculador quan Àustria…

Fill del rei Casimir II de Polònia i germà de Leszek II el Blanc, que li donà en apanatge Masòvia i Cuiàvia Fracassats els seus esforços per rebutjar les ràtzies provinents de Prússia, recorregué a l’orde teutònic, al qual concedí la regió de Chełmno Kulm, fet que inicià la penetració de l’orde a Prússia

Designat canceller per Frederic Guillem III 1810, impulsà la política reformista de Stein amb l’oposició de l’aristocràcia abolí els privilegis de la noblesa i dels gremis i suprimí les prestacions dels pagesos als senyors a canvi d’una part de les terres Intervingué en el congrés de Viena 1815

La guerra de Crimea feu que la Gran Bretanya, França, Àustria i Prússia optessin per mantenir els límits de l’Imperi Otomà i els drets dels seus habitants cristians abril del 1854 Al juny següent, Prússia es retirà de la conferència, per tal de no topar amb Rússia Les altres potències no assoliren del tsar la pau a Crimea, i això feu que hom dissolgués la conferència

Nebot del rei Frederic II de Prússia Féu de general al servei de Prússia i fou comandant en cap dels exèrcits austroprussians que envaïren 1792-94 França durant la Revolució Francesa Després de publicar un manifest manifest de Brunsvic , envaí la Xampanya, però es retirà després de Valmy 1792 El 1806 fou vençut per les forces napoleòniques a Jena i morí d’una ferida rebuda a la batalla d'Auerstedt

Duc de Cumberland 1878 i de Brunsvic 1884-85 En morir el seu pare, Jordi V 1878, reclamà sense èxit els dominis paterns, incorporats a Prússia el 1866 el ducat de Brunsvic, reivindicat el 1884, fou ocupat també per Prússia el 1885 El 1913 cedí els drets al seu fill Ernest August IV 1887- 1953, casat amb Victòria Lluïsa, filla de l’emperador Guillem II, el qual li lliurà Brunsvic